Pere Aragonès surt derrotat també a la segona pel desacord amb JxCat

En la segona volta, tampoc. Tot i que el candidat d'ERC, Pere Aragonès, n'hagués tingut prou amb una majoria simple per ser investit president de la Generalitat, no ha aconseguit reunir els suports suficients: Junts per Catalunya s'ha tornat a abstenir i ha frustrat per segon cop en quatre dies la investidura de l'encara vicepresident amb funcions de president. Aragonès ha sumat només els 33 escons d'Esquerra i els 9 de la CUP, un total de 42 vots, que no han sigut suficients per sortir elegit president de la Generalitat i l'han convertit en el candidat menys votat en una investidura. A banda de l'abstenció de Junts, la resta de grups hi han votat en contra. A partir d'ara, el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions està en marxa i Esquerra i Junts tenen fins al 26 de maig per posar-se d'acord.

Malgrat que el resultat de la jornada era sabut abans de començar el debat -JxCat ja va anunciar aquest dilluns l'abstenció-, el més important del ple ha estat el canvi de to dels encara socis de Govern durant els seus discursos, que aplana la nova fase de negociació després de l'intercanvi de retrets de divendres. Aragonès ha fet gestos en aquest sentit cap a Junts per Catalunya, tot i que no s'ha estalviat la crítica soterrada per tornar a bloquejar la seva elecció. La picada d'ullet d'Aragonès ha vingut quan ha assegurat que cal "reconèixer" tots els espais de l'independentisme tant a Catalunya com a l'exili, també el Consell per la República -que ha encallat les negociacions- i la necessitat de construir una estratègia conjunta, un dels reclams de Junts. Ara bé, també ha avisat que això no implicarà ni "substitucions ni tuteles": això vol dir que ni la presidència de la Generalitat ni el Parlament se sotmetran a les directrius d'altres òrgans per "posar en valor", ha assegurat, les institucions del país. A diferència de divendres, a més, Aragonès ja ha obviat els comuns focalitzant la necessitat d'acord amb Junts.

L'advertència no ha agradat als representants de Junts per Catalunya, tot i que han agraït la mà estesa d'Aragonès i han admès que els ha agradat més el discurs d'aquest dimarts que el de divendres. La seva portaveu, Gemma Geis, que ha substituït el president del grup, Albert Batet -confinat per ser contacte d'un contagiat per coronavirus- ha demanat al dirigent republicà que "no confongui ni l'electorat ni el Parlament", i ha assegurat que no reclamen que la Generalitat se subordini al Consell per la República. Segons Geis, la seva voluntat és deslligar l'acció del Govern de la direcció estratègica del Procés. Junts insisteix en la idea de la "bifurcació", en què hi hagi una direcció del Procés que vagi per una banda i que el Govern se cenyeixi a la gestió de les seves competències.

“Ningú li imposarà tuteles des de JxCat i menys des de l’exili”, ha insistit Geis. La portaveu de Junts ha recordat a Aragonès que només té 33 diputats i que és ell qui té la responsabilitat de sumar vots per a la investidura: “Assumeixi que és vostè qui ha d’arribar a un acord amb JxCat i no només demanar-nos responsabilitat”. Tot i que, en general, el to ha estat més constructiu que divendres -Junts ha reconegut que estan més a prop de l'acord-, els seus diputats han tornat a quedar-se de braços creuats quan s'aplaudia Aragonès des dels seients dels diputats d'Esquerra a l'Auditori del Parlament.

"No s’hi valen excuses. La digestió [dels resultats del 14-F] pot ser lenta però no eterna", ha respost al seu torn Sergi Sabrià (ERC), que ha criticat que "la unitat que tant es proclama no s'exerceixi". Els republicans posen tota la responsabilitat del fracàs de la investidura en l'actitud de JxCat, tot i que es mostren confiats que els esculls s'acabin resolent aviat: "Les urgències econòmiques i socials no esperen".

Construir l'alternativa al diàleg

A diferència de l'anterior debat d'investidura, Aragonès ha fet èmfasi en la necessitat de trobar un "diagnòstic compartit" sobre el referèndum de l'1 d'octubre i de construir una estratègia conjunta a partir d'aquí. A parer seu, el que va fallar ara fa tres anys va ser la incapacitat de l'independentisme de mobilitzar els ciutadans contraris a la república catalana en el referèndum i la manca de reconeixement internacional. En canvi, ha subratllat la feina conjunta entre les institucions i la societat civil per impulsar l'1-O. "Necessitem recuperar les aliances i aïllar els retrets", ha apuntat.

L'aposta dels republicans per resoldre el conflicte polític amb l'Estat continua sent la taula de diàleg -que JxCat i la CUP accepten malgrat no creure-hi-, però Aragonès també ha dit que cal construir "alternatives" si fracassa la negociació. "Un cop superat el 50% dels vots, seria un error no aprofitar aquesta força per reivindicar-se davant l'Estat", ha dit. Trobar una alternativa al referèndum pactat, que cap govern espanyol ha acceptat negociar mai, és, doncs, un dels reptes conjunts de l'independentisme.

Segons el presidenciable d'Esquerra, les diferències amb JxCat es podrien haver arreglat ja aquest dimarts. "El que ja podem fer avui, no pot esperar ni dies ni setmanes", ha remarcat parafrasejant el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ara fa una setmana refredava l'acord immediat. "No hi ha motius de pes que justifiquin allargar la formació de govern", ha indicat. Aragonès ha subratllat, a més, que la "ciutadania està esgotada" i que el Govern necessita comptar amb totes les seves capacitats per fer front a la pandèmia i a la crisi econòmica.

Els punts de fricció del programa

Més enllà del Procés, Aragonès també s'ha referit a les propostes que va fer divendres passat en l'àmbit social, com el pla de xoc de 700 milions d'euros per combatre la desigualtat, o la creació de les conselleries d'Universitats, d'Acció Climàtica i de Feminismes, a més del comissionat -depenent de Presidència- per gestionar els fons europeus. També ha reivindicat el programa pactat amb la CUP, en què es preveu l'aturada de tots els desnonaments o la renda bàsica universal.

Des de JxCat, Geis ha criticat tant els acords que ERC manté a Madrid amb el PSOE i el que ha subscrit a Catalunya amb la CUP. Dels primers, que inclouen la taula de diàleg, ha recordat que els socialistes han impedit que es tramiti la llei d’amnistia al Congrés, no han blindat la immersió lingüística, fan que la reforma de la sedició sigui cada cop més “irreal” i ja tenen “més que descartat” el referèndum. Per això ha reivindicat un acord de totes les forces independentistes a Madrid.

Del document signat entre ERC i la CUP ha insistit que Junts “no se sent interpel·lat” i n’ha criticat dues característiques: les moratòries als projectes de les renovables i l’impacte pressupostari de la renda bàsica universal. “Ens sentim lluny d’aquest projecte de país que han pactat amb la CUP”, ha destacat. Ara bé, des de Junts són optimistes perquè l’acord s’acabi desbloquejant en les properes setmanes i veuen avenços des de divendres. “Vostè ja té la nostra confiança , el que necessitem és construir acords perquè la seva presidència tingui un rumb clar”, ha subratllat en al·lusió a la recuperació econòmica i l’horitzó de la independència.

La CUP avisa JxCat: "La renda universal no es toca"

Davant dels recels de JxCat a propostes com la renda bàsica universal, la portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, ha avisat que "el full de ruta independentista necessita un programa de transformació social". "La renda universal no es toca, és una eina bàsica per garantir drets, és la base de la llibertat republicana", ha sentenciat la diputada per subratllar que no pensen acceptar que la formació de Carles Puigdemont esmeni el preacord que els cupaires van assolir amb els republicans i que inclou aquesta i altres mesures de caire social. La CUP ja ha explicat que si el document subscrit entre les dues formacions es veu alterat per les demandes de Junts tornaran a convocar la militància per votar el text final. "Mantindrem el puny tancat davant de qui vulgui confondre país i partit", ha dit. 

En un discurs amb un marcat accent social, Reguant ha defensat la necessitat d'aplicar un programa que situï les necessitat de la gent en el centre de la República que es vol aconseguir. "Els radicals volem insistir en els reptes del país i en com fer-hi front", ha remarcat, després de denunciar els greus problemes econòmics que viu bona part de la ciutadania. Així, Reguant ha instat a utilitzar els fons europeus per "rescatar la gent i no les grans empreses" en al·lusió al fet que el 2008 ja es van dedicar molts esforços a salvar la banca. "Pot ser la legislatura d'un nou embat contra l'Estat, però depèn de Junts i ERC que no sigui la legislatura de l'embat de la gent contra el Govern", ha conclòs.