LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 18/02/2018

El combat contra el Procés fa retrocedir els drets fonamentals a l’Estat

Segons els experts hi ha una interpretació més estricta de les lleis, a costa de les llibertats civils

Anna Mascaró / Núria Orriols
4 min
Estudiants en una protesta contra les càrregues policials del referèndum.

BarcelonaL’Estat ha respost als conflictes socials que han sorgit en l’última dècada amb la judicialització de la política. El qüestionament del sistema establert -primer de la mà del 15-M i les mobilitzacions contra les retallades i després per l’auge de l’independentisme- ha sigut contestat per part del govern espanyol a cop de mall. Aquesta manera de governar ha fet passar el dret al primer pla i els jutges s’han convertit en protagonistes de l’escenari polític. En aquest context creixen les veus de l’entorn jurídic que qüestionen decisions judicials i alerten d’una interpretació cada vegada més restrictiva de la llei que empetiteix els drets i les llibertats civils. La magistrada Sílvia Ventura, preguntada per l’ARA sobre aquest retrocés, assegura que la interpretació que el Tribunal Constitucional (TC) va fer als anys 80 sobre els drets fonamentals era molt més extensiva que l’actual.

Llibertat d’expressió

El delicte d’odi sobre col·lectius no discriminats

Experts consultats per l’ARA han identificat diverses decisions judicials que perjudiquen la llibertat d’expressió. La principal són les penes per delictes d’odi. “Aquest precepte té la seva raó de ser en la protecció de persones que pertanyen a col·lectius històricament vulnerables”, explica la portaveu a Catalunya de Jutges per la Democràcia, Meritxell Comas. “Ens preocupa l’extensió que s’està fent d’aquest delicte a casos que no corresponen, com ara els que afecten la policia”.

Per la seva banda, el professor de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Lluís Martí explica que en els seus inicis el delicte d’odi estava “molt restringit”, que no existeix a tots els països europeus i que té el seu origen a Alemanya, pensat en casos per combatre el negacionisme de l’Holocaust. Ara, en canvi, s’utilitza a la lleugera contra usuaris de les xarxes socials o professors -explica-, i això és una autèntica “ofensiva” contra la llibertat d’expressió. Per tant, afegeix Comas, es podria considerar “excessiu” que s’investigui -com està fent la fiscalia- si existeix aquest delicte en l’expulsió de policies d’hotels de Calella i Pineda de Mar després de l’1 d’octubre. “S’haurien d’investigar com a delictes d’injúries o coaccions, però no d’odi”, diu. Un altre exemple de limitació de la llibertat d’expressió són les sentències “desproporcionades” que afecten persones del món de la música o la literatura, explica Comas. Els més coneguts són el del raper Pablo Hasél, que per algunes cançons podria afrontar fins a dotze anys de presó per la llei mordassa i injúries a la corona, i el del raper Valtonyc, condemnat a tres anys de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i també injúries a la corona.

Dret a la manifestació

Una línia fina entre una protesta i el que ara es considera sedició

El catedràtic de dret constitucionalista de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós creu que la consideració de la mobilització del 20 de setembre davant d’Economia -per la qual estan a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- com un delicte de sedició significaria que “es pot aplicar aquest delicte a moltes altres concentracions, com ara les que intenten evitar un desnonament o les concentracions davant el Parlament el dia que es va ajornar la investidura”. L’exlletrat del TC Joaquín Urías resumeix que la nova interpretació de la sedició pot portar a confondre la concentració de molta gent en un “tumult”, cosa que limita el dret a la manifestació tal com s’havia entès fins ara.

Pluralisme polític

La ideologia independentista com a argument per a la presó preventiva

Les referències a la ideologia independentista en les interlocutòries del jutge Pablo Llarena, sobretot les últimes de Joaquim Forn i Jordi Sànchez, han despertat inquietud entre els juristes consultats, que consideren que poden afectar el dret a la llibertat ideològica i el pluralisme polític. “La ideologia no s’ha de tenir mai present a l’hora de mantenir algú a la presó”, explica el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva. L’atribució d’un delicte de rebel·lió als independentistes, per a Nieva, tampoc és procedent:“Requereix violència per ser aplicable, i no n’hi ha hagut”. Per a la magistrada Ventura, la llibertat ideològica també està en qüestió, perquè legalment es permet defensar l’independentisme però alhora no es pot concretar si guanya en unes eleccions.

Llibertat de circulació

La presó preventiva dels independentistes no justificada

“Ens preocupa que la llibertat provisional d’una persona depengui del que facin tercers, tenint en compte que Forn no podria participar en la «reiteració» del delicte”, apunta Comas en referència a les interlocutòries de Llarena que s’escuden en el context per mantenir a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Urías recorda que la presó preventiva no serveix per “pressionar” ni per aconseguir una determinada declaració. El professor Martí afegeix que s’ha posat en qüestió la presumpció d’innocència.

Més enllà del Procés, Martí també alerta de la presó permanent revisable, que el PP vol ampliar. Opina que és inconstitucional perquè no ofereix “seguretat jurídica” i “dona molt marge de discrecionalitat al jutge”. Recorda que les penes han de ser tipificades i acotades en funció del delicte.

Autonomia i participació

El Constitucional ha limitat preventivament la investidura

Urías fa referència a la limitació de l’autonomia parlamentària. En una decisió sense precedents, el TC va imposar mesures cautelars a la investidura de Carles Puigdemont arran d’un recurs preventiu del govern espanyol i recorda, també, que el Suprem va negar l’assistència dels diputats presos a la sessió constitutiva del Parlament.

stats