Coalicions d’esquerres, l’eina de Podem per entrar als municipis

Palma/ Es MercadalEl 2015, un Podem acabat de néixer va decidir durant el seu primer congrés, que va tenir lloc al Palau de Vistalegre de Madrid, que no es presentaria a les eleccions municipals amb la seva marca. Aquest 2019, en canvi, els morats aposten per ser a tots els municipis que puguin.

Per preparar aquest assalt a la política municipal, Podem ha fet una consulta en línia als seus inscrits, que són més de 12.000 a Balears, tot i que només 1.533 han respost a la pregunta. D’aquesta manera, les bases del partit han confirmat que volen que Podem es presenti a les eleccions municipals i que ho faci amb la seva marca, excepte en aquells llocs on ja hi ha una candidatura progressista unitària amb una marca consolidada.

A Menorca, pactes

Aquesta formulació de la pregunta s’ha dissenyat a escala estatal i podria haver-se fet pensant en candidatures com la d’Ahora Madrid, Barcelona en Comú o Marea Altántica, de la Corunya. Tot i això, a les Balears també hi ha diverses “marques consolidades” que representen candidatures d’unitat de les esquerres a diversos llocs de les Illes.

En aquest sentit, Menorca és, segurament, el cas més paradigmàtic: en sis dels vuit municipis hi ha una candidatura estrictament municipal, formada com una agrupació d’electors, que aplega totes les sensibilitats a l’esquerra del PSIB -amb l’excepció d’Alaior, on fins i tot els socialistes formen part de Junts per Lô.

Les agrupacions d’electors són candidatures formades per ciutadans a títol individual, que han de recollir avals per poder-se presentar a les eleccions i que no tenen formalment cap partit darrere. Aquesta fórmula ha estat l’elegida per la majoria esquerrana de tota l’illa, tot i que totes les agrupacions d’electors han comptat amb la implicació dels membres dels diferents partits, que els han donat suport encara que no hi hagués cap vincle legal entre una cosa i l’altra.

Fins ara, la participació de Podem en la política municipal menorquina ha estat minsa: els morats varen impulsar la candidatura de Gent per Ciutadella conjuntament amb Esquerra Unida i, al marge d’això, alguns militants s’han involucrat en les plataformes d’electors progressistes de la resta dels municipis, especialment a Ara Maó, Som Es Castell i Volem Sant Lluís. Tot i això, els qui realment controlen aquestes coalicions són MÉS per Menorca i Esquerra de Menorca-Esquerra Unida (EM-EU). Ambdues formacions recelen de Podem, però saben que necessiten la força electoral que aquest grup pugui aportar. Una vegada més, l’excepció de la norma és Ciutadella, on Podem ja va arribar a un acord amb EM-EU el 2015 per formar gent per Ciutadella. De fet, Ciutadella representa el bastió dels morats a l’illa, i d’aquest grup local de Podem n’han sortit figures com la secretària general de Podem a tot Balears, Mae de la Concha.

El secretari d’organització de Podem a les Illes, Alejandro López, reconeix que la pregunta que han formulat als militants pot tenir un impacte important a escala municipal. “En aquest àmbit és on hi ha més feina per fer”, afirma. López diu que la seva estratègia inclou “implicar-se i donar suport a les candidatures d’unitat popular ja existents i conegudes” a Menorca i posa l’exemple de Maó: “Ara Maó té la batlia, entenem que aquesta és una marca més que consolidada”.

Així doncs, més enllà d’algun suport puntual i la candidatura de Gent per Ciutadella feta el 2015, es pot dir que el 2019 serà el vertader desembarcament de Podem a la política municipal menorquina i, a més, si les negociacions arriben a bon port, el partit ho farà com ja ho fan MÉS i EM-EU, a través de candidatures municipalistes d’unitat.

Fora de Menorca, en canvi, la situació canvia radicalment. A Eivissa, Podem ja forma part de la candidatura Guanyem-Podem al Consell i la majoria dels municipis, juntament amb Esquerra Unida i el que queda de l’espai ecosobiranista que tradicionalment havia representat l’Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE).

En aquests casos, el secretari d’organització de la formació morada afirma que “aquestes fórmules ja són coherents” i que Podem no intentarà “anar més enllà”, de manera que el més segur és que les candidatures de l’esquerra eivissenca, situada a l’esquerra del Partit Socialista, no es vegin gaire afectades per la política d’aliances que han aprovat les bases del partit morat.

La Part Forana, el gran repte

A Mallorca, Podem té poca implantació fora de Palma. De fet, la primera força progressita a la Part Forana és MÉS per Mallorca, tot i que en alguns municipis vehicula la seva presència a través de grups locals afins, com ara Endavant Lloret , i en altres forma part de coalicions més àmplies, com Suma pel Canvi a Santa Margalida.

El repte de Podem per penetrar a la Part Forana de Mallorca és gran, ja que MÉS és capaç d’acontentar a escala municipal una bona part del seu electorat als pobles de l’illa. La penetració als municipis més petits és un dels grans reptes dels partits de l’esquerra i una de les assignatures pendents que sempre ha tingut, per exemple, Esquerra Unida.

En alguns pobles com Sencelles, on el partit està representat per la candidatura Volem Sencelles, el partit haurà de decidir si es presenta amb aquest mateix nom, si opta per dir-se Podem o si intenta bastir una coalició amb MÉS o, fins i tot, els socialistes.

Un dels ajuntaments més importants de Mallorca és Calvià, on precisament Podem no té presència. La candidatura de Sí Se Puede Calvià no va ser reconeguda el 2015 per Podem a causa de de diferències amb la direcció autonòmica i aquest grup s’ha mostrat disposat a continuar funcionant de manera autònoma. En canvi, el secretari d’organització de Podem a Balears, Alejandro López, afirma que seria “viable” intentar negociar una entesa amb la coalició Esquerra Oberta de Calvià, que formen MÉS i EUIB.

Per últim, Podem va crear el partit instrumental Som Palma per participar en els comicis del 2015 a Ciutat. Tanmateix, el grup va optar per anomenar-se Podem Palma. En principi, el partit anirà a les eleccions del 2019 amb aquest nom, tot i que és prest per descartar una entesa amb MÉS o altres forces.