Les claus de la sentència del TEDH que qüestiona la imparcialitat del tribunal que va condemnar Otegi

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que no va tenir un judici imparcial

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que dictamina que l'Audiència Nacional va violar el dret d'un judici just a Arnaldo Otegi i quatre dirigents de l'esquerra abertzale més ( Jacinto García, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres) en el cas Bateragune, arriba tres anys que el recurs dels condemnats arribés a Estrasburg. Repassem les claus de l'escrit de l'alt tribunal. 

1. La prova "objectiva" d'una afirmació de la magistrada Ángela Murillo

El 2015, el TEDH va rebutjar una part de la demanda presentada per Otegi i els altres encausats. Concretament, la queixa per suposada parcialitat del president del Tribunal Constitucional, Ángel Pérez de los Cobos (en considerar que no estava provada malgrat que el magistrat va ser membre del PP). També va rebutjar l'acusació de parcialitat contra el magistrat Antonio Nárvaez Rodríguez (que va impulsar com a fiscal la il·legalització de Batasuna). En canvi, el tribunal va decidir examinar la demanda contra la magistrada de l'Audiència Nacional (AN) Ángela Murillo. En aquest cas, el TEDH dona la raó a Otegi i considera que el judici a l'AN no va tenir totes les garanties perquè comptava amb Murillo de magistrada. 

Basa la decisió en el fet que Murillo hagués sigut apartada d'un judici anterior en què Otegi estava acusat per suposada falta d'imparcialitat, el mes de març del 2010. En aquella vista, sobre enaltiment del terrorisme, la magistrada va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme i, arran de la seva negativa a respondre-li, ella li va dir: "Ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta". El Suprem va apreciar un prejudici de la magistrada en aquella sentència que el va portar a anul·lar el judici, que es va haver de repetir (i Otegi va quedar absolt). 

En el cas Bateragune, Murillo va ser presidenta del tribunal. Otegi va recusar el tribunal al complet, acusant-lo de ser parcial, però tant la sala especial de l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem (el 2012) van rebutjar el recurs i van negar que hi hagués un biaix en el judici, al·legant que es tractava d'una causa diferent. En canvi, els jutges del TEDH han considerat en la seva sentència, per unanimitat, que els demandants "tenien una por objectivament justificada que als jutges els faltés imparcialitat en el seu cas".  

Respecte al cas Bateragune, cal recordar que el Tribunal Suprem també va rebaixar la condemna d'Otegi el 2012 de 10 a 6 anys, i el va mantenir en presó només per un vot de diferència. Es va imposar la tesi dels jutges més conservadors (entre els quals el fiscal general de l'Estat que va iniciar la querella contra l'1-O i el Procés, José Manuel Maza, que va morir el novembre del 2017). En aquella resolució hi va haver un magistrat que va demanar l'anul·lació del judici per falta d'imparcialitat de Murillo. 

2. Vulneració de l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans

El tribunal dictamina que el judici que va portar a terme l'Audiència Nacional no va ser, per tant, imparcial, i això vulnera l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans, de dret a un judici just. Rebutja, doncs, el posicionament del govern espanyol, que defensava que els sol·licitants no tenien l'estatus de "víctima" per presentar el recurs. També rebutja l'argument del govern espanyol segons el qual els sol·licitants no van exhaurir totes les vies judicials. 

3. No indemnitza els sol·licitants

Per sis vots a un, el tribunal rebutja indemnitzar els sol·licitants (tot i que només un havia demanat indemnització). Considera que n'hi ha prou amb la sentència donant-los la raó i reconeixent que no havien tingut un judici imparcial. El Doctor Internacional en Ciència Política i professor a la UOC, Ernesto M. Pasqual, destaca aquest fet, que indica que la sentència "no ha entrat en el fons". "El TEDH busca elements objectivables", assevera, i recorda que l'escrit considera 'malicioses' les acusacions de parcialitat d'Otegi i la resta dels condemnats als altres magistrats. 

4. Otegi pot demanar que es revisi la seva inhabilitació

Malgrat que tots els líders condemnats per l'Audiència Nacional ja estan en llibertat, pesa sobre ells una condemna d'inhabilitació. En el cas d'Otegi, això li va impedir presentar-se a les eleccions al Parlament basc del 2016. La sentència d'Estrasburg obre la porta a la possibilitat que tots els condemnats demanin una revisió de la inhabilitació. 

5. Un calendari dilatat 

La lentitud en els procediments del TEDH i el fet que sigui obligatori exhaurir totes les vies judicials a Espanya abans d'apel·lar a Estrasburg ha dilatat el reconeixement als demandants. L'Audiència Nacional va condemnar el 2011 Otegi i Díez a 10 anys de presó, acusats d'integració a ETA en qualitat de dirigents per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna com el "braç polític" de l'organització terrorista. La sentència també va condemnar a vuit anys de presó Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto, mentre que Txelui Moreno, Mañel Serra i Amaia Esnal van ser absolts. 

El 2012, el Suprem va desestimar els recursos de la defensa, però va rebaixar la condemna a tots els encausats. La sentència no va ser unànime: dos dels cinc magistrats van emetre vots particulars. Un d'ells era partidari de la lliure absolució perquè considerava que només s'havia provat l'activitat política dels encausats; mentre que l'altre va demanar l'anul·lació del judici per falta d'imparcialitat de la presidenta de la sala de l'AN, Ángela Murillo. 

El 21 de juny del 2012, la defensa dels condemnats en va demanar l'alliberament mitjançant diferents recursos d'empara al Tribunal Constitucional. El tribunal els va admetre a tràmit el 2013, però no s'hi va pronunciar fins al 2014, quan els va rebutjar (per set vots a favor i cinc en contra els d'Otegi, Zabaleta, Rodríguez i Jacinto; i per quatre vots respecte a dos els de Díez). 

Els presos van presentar el recurs a Estrasburg el gener del 2015. El tribunal el va resoldre parcialment el mateix any (per desestimar les acusacions d'imparcialitat contra dos magistrats), però no ha sigut fins tres anys després que no ha donat la raó als presos, que ja estan en llibertat.  “El tribunal és lent”, assevera la  Doctora en Dret, jurista i investigadora en Dret Penal Internacional,  Eulàlia Pascual. Això fa, diu, que “tot i la importància política de la sentència, jurídicament la seva efectivitat sigui discutible”.  

6. Com pot afectar els presos independentistes?

Aquest matí, després de saber la sentència, el líder d'EH Bildu l'ha considerat un "avís" per a la justícia espanyola de cara al Procés. Si bé la sentència ha arribat quan Otegi ja estava en llibertat, és factible que un recurs a Estrasburg fet pels líders independentistes arribi mentre estan empresonats, en cas que se'ls apliquin les penes màximes que els demanen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Segons el Professor titular de Dret internacional públic de la UB i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, la sentència d'Estrasburg renova els arguments dels presos sobiranistes per presentar nous recursos, però no només al TEDH sinó també als tribunals espanyols i en especial el Suprem i el Constitucional, que previsiblement tindran "en compte aquesta sentència". "La sentència obre un ampli ventall de possibilitats a les defenses dels presos", explica: "És l'escenari perfecte per qüestionar punts de la instrucció i fixar-se en les preguntes que es van fer durant els interrogatoris", explica. Així, els presos poden tornar a revisar les preguntes fetes als presos durant els interrogatoris per veure si es reflecteixen frases de magistrats com la de Murillo. O bé el fet que el Suprem parli de la "ideologia" dels presos com a argument per mantenir-los a la presó. Tal com va expressar el TS en una interlocutòria per rebutjar la posada en llibertat dels presos, el passat mes de febrer, en què va assegurar que Joaquim Forn corria la possibilitat de reiteració delictiva pel fet que mantingués "la seva legítima llibertat ideològica": "El convenciment que manté possibilita una reiteració del delicte que resultaria absurda en qui professi la ideologia contrària".

De fet, el passat mes de juny la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí ja van presentar una demanda civil contra el magistrat del TS que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, per unes paraules dites durant una conferència en què va negar que els presos siguin perseguits per un "delicte polític". 

Al seu torn, Ernesto M Pascual considera que la sentència d'Estrasburg pot "influir la justícia espanyola, però no de manera directa". L'expert no descarta que en la fase final del judici, on la Fiscalia pot refer l'acusació, l'òrgan rectifiqui la seva acusació per rebel·lió. Tampoc que el Suprem sigui "més curós": "Estaran pendents que la justícia europea no els qüestioni". En cas que una sentència del TEDH favorable als presos es fes pública mentre ells són a la presó, recorden tots dos experts, s'obriria una porta a la "revisió" i possible repetició del judici.

D'altra banda, Eulàlia  Pascual considera que els presos catalans "han d’apel·lar a Estrasburg", però no poden "confiar-hi" per resoldre la seva situació: "Pot trigar anys en pronunciar-se". "S'ha de diferenciar l'impacte polític de la sentència del jurídic", recalca: "El posicionament d'Estrasburg és important, però amb uns efectes limitats", conclou.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF