Cinc claus de la polèmica per la venda d'armes a l'Aràbia Saudita
El dilema amb Navantia, la mort de Khashoggi i el vot al Congrés eleven la pressió sobre Sánchez
BarcelonaEl Congrés dels Diputats centra aquest dimarts el seu debat en la venda d’armes d'Espanya a la dictadura de l’Aràbia Saudita, un tema sempre polèmic però que en les últimes setmanes s'ha convertit en motiu de crítica al govern de Pedro Sánchez. D'on sorgeix la polèmica? Quins fets l'han fet gran? Què hi diu la Moncloa? En repassem les claus:
1. La venda de bombes de precisió que "no s'equivocaran"
El 4 de setembre el govern espanyol va anunciar que iniciava els tràmits per paralitzar la venda a l'Aràbia Saudita de 400 bombes de precisió làser de l'exèrcit espanyol, i retornava així els 9,2 milions d'euros ja abonats per aquest material. El ministeri de Defensa va argumentar que les bombes de precisió es podrien utilitzar per bombardejar el Iemen i implicar l'atac directe contra població civil, com va passar en l' atac contra un autobús amb nens a l'agost. Tres dies després d'aquest anunci, però, el govern de Sánchez feia marxa enrere i la ministra portaveu del govern, Isabel Celaá, deia que la Moncloa tenia la intenció de mantenir els compromisos adquirits amb el país de la península aràbiga.
El motiu? Les suposades intencions de l'Aràbia Saudita de cancel·lar la compra de cinc corbetes a l'empresa Navantia, dedicada a la construcció naval militar, com a resposta a la intenció del govern espanyol de deixar de vendre'ls armament. Un fet que neguitejava els treballadors de la companyia a Cadis. En un intent de frenar la polèmica, Celaá va assegurar que les armes venudes a l'Aràbia Saudita són d'alta precisió i que no s'equivocaran "matant iemenites". "El govern sap què ven, són làser d'alta precisió i, per tant, si són d'alta precisió no s'equivocaran matant iemenites", va dir.
2. L'assassinat del periodista Jamal Khashoggi
La pressió sobre el govern espanyol pels negocis amb el règim saudita creix amb l'assassinat de Jamal Khashoggi, que la Moncloa ha condemnat. L'Aràbia Saudita va admetre aquest cap de setmana que el periodista crític amb el règim va morir al seu consolat a Istanbul després d'una "baralla". El president turc, Recep Tayyip Erdogan, assegurava aquest dimarts que està demostrat que la mort "no va ser un incident fortuït" sinó un assassinat fruit d'"una operació preparada i planificada".
Khashoggi, de 59 anys i amb una llarga trajectòria com a periodista i com a assessor en comunicació de membres de la família reial saudita, es va exiliar després que la seva columna al diari saudita 'Al-Watan' fos eliminada i que l'amenacessin també pels seus tuits crítics amb la gestió del príncep hereu, Mohamed bin Salman. El periodista havia format part dels cercles més íntims de la família reial saudita i es va fer un lloc com a veu defensora d'una reforma moderada que portés a una progressiva obertura del règim.
3. No a la paralització de la venda d'armes
Vint-i-quatre hores després que Alemanya demanés a la resta de països de la Unió Europea que deixin de vendre armes a l’Aràbia Saudita per l'assassinat de Khashoggi, els PSOE va oposar-s'hi aquest dimarts al Congrés amb el suport del PP i l'abstenció de Ciutadans. Units Podem, ERC i PDECat van demanar que se seguís l'exemple de Berlín, però el govern espanyol va rebutjar la proposta al·legant que Espanya compta amb una de les legislacions "més estrictes" per a l'exportació de material de defensa.
Reclamant un ampli consens en totes les decisions que s'adoptin i que afectin les relacions comercials amb altres països, els socialistes van deixar clar que només aposten, per ara, per reforçar els controls d'exportació i fer un seguiment del material en els països de destí per garantir que el seu ús no vulnera els acords internacionals.
4. "La política és l’acte de combinar interessos de vegades en conflicte"
En la seva compareixença aquest dimecres al Congrés, Sánchez ha reiterat que, tot i l'acumulació de polèmiques, continuaran venent armes a l’Aràbia Saudita. Tot i condemnar l'assassinat de Khashoggi, el president espanyol ha al·legat que "la política és l’acte de combinar interessos de vegades en conflicte".
"Si em demanen on he de ser avui i aquí és en la defensa dels interessos d’Espanya", ha afegit, deixant clar que la seva intenció és protegir els llocs de treballs de Navantia. Sánchez s'ha escudat, a més, en l'argument que les llicències d’exportació d’armes són anteriors a la seva arribada al govern espanyol i ha demanat "altura de mires" a l'oposició.
5. El contracte per l'AVE a la Meca com a teló de fons
Tot i que la polèmica se centra en la venda d'armes, aquesta setmana el consorci de dotze empreses espanyoles que està construint un tren d’alta velocitat (AVE) entre les ciutats saudites de Medina i la Meca va firmar un contracte per garantir el funcionament del tren. Les empreses –diverses són públiques– són: Adif, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Imathia, Inabensa, Ineco, Indra, OHL, Renfe i Talgo.
L’acord preveu el pagament de 210 milions d’euros addicionals per part de l’Aràbia Saudita, a més dels 35 milions per les proves del servei, i es va tancar en el fòrum econòmic Future Investment Initiative (FII), a Riad, en el qual nombroses empreses van decidir fer boicot per l'assassinat del periodista saudita.
