ENQUESTA

Els ciutadans balears suspenen els líders polítics estatals

El president del PP, Pablo Casado, rep només un 3,4

Els ciutadans de les Illes Balears no donen l’aprovat a cap dels líders polítics estatals, segons reflecteix una enquesta de la Fundació Gadeso. El millor valorat, el socialista Pedro Sánchez, queda amb un magre 4,2 de puntuació. Just després es troben Albert Rivera (Ciutadans), que amb 3,8 punts no arriba ni tan sols al suspens alt, i Pablo Casado (PP), amb 3,4 punts. Les baixes valoracions de Rivera i Casado no procedeixen només de l’esquerra. La divisió en tres partits (PP, C’s i Vox) del bloc de dreta provoca que els electors de cada formació valorin negativament els candidats dels altres.

Pablo Iglesias (Podem) continua amb la seva tendència negativa i queda amb una valoració de 2,9 punts. Tanca la llista com a líder pitjor valorat Santiago Abascal (Vox), que només aconsegueix un 2,1. Les notícies falses de Vox i les seves idees sobre les dones sembla que no l’estan ajudant gaire.

Deixant de banda la valoració, el líder més conegut pels ciutadans balears és Pedro Sánchez, amb un 92%, seguit de Pablo Iglesias, que és conegut per un 85% dels balears, i d’Albert Rivera, amb un 80%. Pablo Casado és conegut per només un 78% dels ciutadans, malgrat els seus esforços per ser notícia. El baix nivell de coneixement que els ciutadans tenen de Santigo Abascal, amb un 42%, és relativament normal, ja que pertany a una formació que fins fa poc no era gaire coneguda.

El PSOE manté la seva empenta a les Balears amb vista a les eleccions generals del pròxim 28 d’abril. Segons l’enquesta de Gadeso, un 27% dels electors illencs considera que els socialistes són el partit idoni per fer front a l’actual situació socioeconòmica de l’Estat, mentre que un 20% dels ciutadans es decanta pel PP. Malgrat que els populars paguen en aquest apartat les polítiques de retallades de serveis públics, se situen com la segona opció preferida pels votants. Ciutadans, que comparteix molts dels postulats socioeconòmics del PP, es presenten com la tercera opció, amb un 19% de les preferències. D’altra banda, els missatges de reforçament dels drets socials de Podem reben el suport d’un 18% dels balears. En el cas de Vox, només un 6% de la ciutadania illenca considera que seria l’opció idònia per gestionar la situació.

Les pensions (56%), l’accés a l’habitatge (50%), l’atur (49%), la Llei de dependència (47%) i la reforma laboral (26%) són els principals problemes de la situació socioeconòmica espanyola, segons els ciutadans illencs.

Pel que fa a la situació política d’Espanya, un 25% dels balears considera el PSOE com el més adient per afrontar els problemes polítics de l’Estat. Els socialistes estan empatats en aquest apartat amb els populars, que també reben el favor d’un 25% dels ciutadans.

Més enllà de les dues opcions que figuren com a predominants a l’estudi, un 20% dels votants illencs opta per Ciutadans, mentre que un 14% aposta per Podem. Només un 6% considera que Vox és el partit més adequat per solucionar els problemes polítics de l’Estat.

La principal dificultat que afecta la situació política espanyola, segons el parer del 45% dels enquestats, és Catalunya. En aquest marc hi ha dos punts de vista contraposats. D’una banda, el centreesquerra (PSOE i Podem) dona suport a una sortida dialogada al conflicte. De l’altra, la dreta (PP, C’s i Vox) renega de qualsevol diàleg amb els sobiranistes i pretén aplicar una altra vegada l’article 155 de la Constitució espanyola.

L’estabilitat política (39%), segona preocupació dels ciutadans balears, és vista com a problema més per l’espectre de la dreta que per l’esquerra. En tercer lloc apareix la crispació política (25%), que en aquest cas és molt més important per l’esquerra que per la dreta. La reforma de la Constitució (24%) i la de l’Estat autonòmic (20%) tanquen la llista de principals preocupacions polítiques.

La majoria de les persones enquestades, un 43%, creu que l’actual situació política és dolenta. En el cas de la situació econòmica, aquesta percepció és la del 54% dels ciutadans.