El CGPJ avala l'informe que emmarca l'apologia del franquisme dins la llibertat d'expressió

El document, aprovat amb 15 vots a favor i sis en contra, qüestiona la llei de memòria democràtica

ARA
3 min
Carlos Lesmes presidint una reunió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

MadridEl Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat l'informe que qüestiona alguns punts de la nova llei de memòria democràtica. El ple celebrat aquest dilluns ha donat llum verda amb 15 vots a favor i sis en contra al document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, que entre altres coses qüestionava que es vulguin castigar actes i organitzacions que facin apologia del franquisme. En el seu informe subratllen que si no hi ha una "humiliació a les víctimes", l'exaltació de la dictadura hauria d'estar emparada en la llibertat d'expressió. I també rebutgen que es tipifiqui amb una infracció molt greu el fet que no es prenguin mesures per impedir manifestacions franquistes, argumentant que aniria en contra del dret de reunió.

La tònica general, però, no és contrària a l'avantprojecte de la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, sinó que s'hi fan precisions. Tot i haver-se aprovat, al ple han aflorat molts matisos. Els vocals Álvaro Cuesta, Clara Martínez, Rafael Mozo i Pilar Sepúlveda han votat a favor de l'informe, però elaboraran un vot concurrent en el qual expressaran els seus dubtes sobre la prohibició de l'apologia del franquisme. Fonts consultades per l'ARA apunten que Cuesta ha expressat durant el ple una opinió en sintonia a les intencions de Calvo, que s'encaminen a la il·legalització de la Fundació Francisco Franco. En l'òrbita progressista, la vocal Concepción Sáez –proposada per Esquerra Unida– ha votat en contra del document i ha fet una defensa tancada de la norma governamental. Ha anunciat així un vot particular a l'informe en el qual, expliquen les fonts consultades, exposarà un plantejament fins i tot més ambiciós que el de l'executiu.

Un altre element rellevant de l'informe és el concepte de víctimes. El ple considera que es corre el risc que es tuteli de "manera asimètrica" la dignitat de les diferents víctimes en funció de la seva procedència. Més enllà d'això, s'estableix que aquesta definició es mou en el pla "administratiu", perquè el "dret a conèixer la veritat històrica no forma part del procés penal". En aquest sentit, s'obre un debat sobre la "nul·litat" dels judicis franquistes. L'avantprojecte de Calvo incorpora aquest terme, però s'especifica que no representaria cap responsabilitat civil i patrimonial per a l'Estat. La majoria del CGPJ avala el concepte de nul·litat –supera el d'il·legitimitat de la llei de memòria històrica del 2007–, però adverteix que hi ha una certa contradicció: en l'ordenament jurídic el concepte de nul·litat sí que comporta un règim de responsabilitat.

Cinc vocals proposats pel PP han votat en contra de l'informe: Juan Martínez Moya, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, José María Macías i José Antonio Ballestero. Els tres primers han anunciat la presentació d'un vot particular discrepant i els dos últims un altre. El text de Ballestero i Macías traspua un posicionament contrari a la conveniència d'elaborar aquesta llei i s'oposa a la nul·litat dels judicis dels tribunals de l'època de la dictadura.

La funció del Valle de los Caídos

El vot particular dels altres vocals conservadors, en canvi, se centra en la funció del Valle de los Caídos, segons les fonts consultades. Calvo planteja que es converteixi en un "cementiri civil dels dos bàndols", però Díaz, Fernández i Moya sostenen que això va en contra del Concordat del 1953 amb la Santa Seu, que estableix que els llocs de culte són competència de l'Església. En l'informe aprovat no s'entra a valorar aquest punt, però els impulsors creuen que sí que es pot modificar el sentit del Valle de los Caídos.

La divisió dins del ple sobre la llei de memòria democràtica és notòria i ja es va evidenciar quan els dos ponents originals van haver de renunciar per falta d'acord. Cuesta i Ballestero eren els encarregats inicials d'elaborar l'informe, però ho van deixar córrer per les discrepàncies. Els vots discordants entre ells així ho reflecteixen. La redacció va passar després a mans de Bach i Olea, que sí que van aconseguir una proposta conjunta. L'informe del CGPJ no és vinculant, com tampoc ho era el que va elaborar el Consell Fiscal fa uns dies i que també va causar divisió. De fet, es va aprovar gràcies al vot de qualitat de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado. Calvo, amb tot, podrà portar el text al consell de ministres ja com a projecte de llei i, un cop aprovat, entrarà al Congrés.

stats