Política 04/10/2019

Centralisme ambiental contra les Balears

La possibilitat que les lleis de residus i de canvi climàtic acabin al Tribunal Constitucional delata la tàctica política del govern de Pedro Sánchez

Enric Borràs
5 min
Centralisme ambiental contra les Balears

Les Illes Balears s’han situat com un exemple a seguir en política ambiental. Ho han fet amb l’aprovació de mesures que han tingut molt de ressò mediàtic, com la prohibició de les bosses de plàstic lleuger d’un sol ús, que preveu la Llei de residus, i el vet a l’entrada de nous vehicles amb combustible dièsel a partir del 2025, que inclou la Llei de canvi climàtic. Aquestes dues mateixes lleis inclouen moltes mesures més, i se n’hi han d’afegir d’altres, com ara el Decret de protecció de la posidònia. La consciència del fràgil equilibri ecològic de l’Arxipèlag imposa aquesta voluntat de protegir el medi, però topa amb el mur del centralisme del govern espanyol.

Dimecres es varen fer tres reunions bilaterals, per videoconferència, entre alts càrrecs dels governs balear i espanyol per parlar de lleis illenques de les quals la Moncloa qüestiona la constitucionalitat. Cal recordar que durant la legislatura passada el govern espanyol va posar en dubte la constitucionalitat de 14 normatives de les Balears. Dues de les reunions amb alts càrrecs de les conselleries d’Agricultura i Serveis Socials varen acabar bé, sembla que hi haurà acord. La que es va fer amb els representants de la Conselleria de Medi ambient per parlar de la Llei de residus, no. Tot apunta que acabarà al Tribunal Constitucional.

Segons fonts que varen tenir accés a la reunió, hi ha dos principals punts de conflicte: la prohibició de les bosses lleugeres i la normativa que reclama als ajuntaments que cobrin les taxes de fems en funció de la quantitat de residus que es generi. Pel que fa al primer aspecte, els representants de l’executiu espanyol argumenten que una normativa autonòmica no pot ser més restrictiva que l’estatal. El director general de Residus del Govern, Sebastià Sansó, assegurava dimecres mateix, com va publicar l’ARA Balears, que l’Estatut sí que ho permet, perquè les competències de medi ambient estan transferides. Els representants estatals també argumentaven que les taxes municipals no són competència dels governs autonòmics, sinó seves, i els de l’Executiu balear defensen que ells no imposen cap taxa nova, tan sols posen en marxa una directriu extrafiscal que orienta com s’han de fer els impostos municipals.

Tacticisme polític

Aquestes dues disputes podrien semblar mínimes, sobretot si es té en compte que la Llei de residus va molt més enllà d’aquests dos aspectes, per exemple, en la persecució dels plàstics d’un sol ús en encenedors, màquines d’afaitar i tòners d’impressores. Però són un indici de la línia recentralitzadora que està assumint el govern espanyol pel que fa a la normativa ambiental. Això pot ser per dues raons: una, que l’equip de Sánchez actuï pressionat per lobbys econòmics i grups d’influència; l’altra, molt versemblant en el context actual, és que ho faci per tacticisme polític. Frenant les mesures ambientals més mediàtiques de les Balears, el govern de Pedro Sánchez pot optar per dur-les a terme a escala estatal -potser rebaixant-les un poc- i presentar-se com un pioner.

L’argument que aquests qüestionaments es fan gairebé automàticament, per raons tècniques i jurídiques, no s’aguanta, després de la reunió de dimecres. Sobretot si es té en compte que l’article 23 de l’Estatut de les Illes Balears diu: “Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències, protegiran el medi ambient i impulsaran un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible”. I que l’article 30, que enumera les competències exclusives de l’Arxipèlag, inclou les de protecció del medi, l’ecologia i “normes addicionals de protecció”.

Dia 16 d’aquest mateix mes, aquest centralisme ambiental quedarà encara més clar: s’ha de fer una altra reunió bilateral, aquesta vegada amb membres de la Conselleria de Transició Energètica, per parlar de la Llei de canvi climàtic i abordar la prohibició d’entrada dels vehicles dièsel a partir del 2025. Previsiblement es tornarà a fer servir l’argument que les normatives autonòmiques no poden ser més restrictives que les estatals, que a la pràctica treu sentit i poder als parlaments autonòmics i, si s’acceptàs, seria un precedent perillós. El conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, és conscient de la importància d’aquesta reunió i per això es planteja participar-hi, tot i que normalment hi van alts càrrecs d’un nivell més baix, com ara directors generals.

A la videoconferència de dimecres dia 2, representants de l’Estat varen arribar a reconèixer que les Balears són un exemple en legislació ambiental, però el govern de Sánchez, que vol jugar aquesta mateixa carta com a arma electoral, no sembla disposat a permetre que una simple autonomia perifèrica l’avanci per la tangent. Per això, segons fonts amb accés a la reunió, els representants del govern espanyol proposaven als seus homòlegs illencs que, en lloc de promoure lleis pioneres, instassin el Congrés a fer-ho. Sembla que no estan disposats a cedir, encara que és difícil preveure com respondrà un tribunal constitucional amb antecedents de preferència per al centralisme. El govern espanyol pot no dur aquestes mesures ambientals pioneres a la justícia o pot intentar frenar-les per la via dels tribunals. I tot això no depèn de detalls tècnics, sinó d’una sola cosa: voluntat política.

stats