Política 06/12/2017

El cens de l’1-O es va fer arribar amb un sistema de correu encriptat

Els coordinadors locals van rebre documents amb els DNI dels votants

Laia Vicens / Xavi Tedó
4 min
La Policia Nacional va escorcollar ahir al matí la seu de l’Idescat, situada a la Via Laietana de Barcelona, per trobar informació relacionada amb el cens del referèndum.

BarcelonaProtonMail. Aquest és el servei de correu electrònic encriptat que va utilitzar el Govern per fer arribar el cens als coordinadors municipals del referèndum de l’1 d’octubre. Aquest sistema, creat el 2013 al centre d’investigació CERN de Suïssa arran de les revelacions de l’extreballador de la CIA Edward Snowden sobre les pràctiques de vigilància massiva de les agències de seguretat dels Estats Units, va ser l’utilitzat per l’executiu perquè no permet desxifrar els missatges dels usuaris. La clandestinitat amb què es va fer el referèndum, il·legalitzat pel Tribunal Constitucional (TC) i perseguit pel govern espanyol, va abocar la Generalitat a valer-se d’un servei que utilitzen activistes i hackers de tot el món. Amb les urnes amagades en maleters i cases particulars, a última hora només quedava pendent una peça clau perquè el referèndum es pogués fer: el cens.

Com revela el llibre Operació urnes (Columna), que sortirà a la venda la setmana vinent i que també es podrà aconseguir amb l’ARA, el cens no va arribar fins poques hores abans que s’obrissin els col·legis electorals. La nit abans del referèndum, entre les dotze i les dues de la matinada segons el cas, els coordinadors municipals van rebre en els seus e-mails personals tot un seguit de correus on s’adjuntaven arxius de cada col·legi electoral amb un llistat dels DNI de les persones a les quals tocava votar en aquell espai. En aquests llistats, com revelen en el llibre diferents fonts consultades, només apareixien els documents d’identitat, sense que estiguessin associats a cap persona en concret. A les ciutats més grans, els correus van saturar la safata d’entrada del cap de l’operatiu del municipi, perquè en va rebre més d’un centenar. Els coordinadors locals els van enviar als seus col·laboradors, que els van imprimir i els van repartir aquella mateixa nit o l’endemà, abans de l’obertura de col·legis. Aquest cens va ser fonamental en l’èxit del referèndum perquè va permetre el vot manual.

L’ús d’aquest sistema xifrat, però, no era l’únic pla que tenia el Govern. Els organitzadors polítics de l’1-O eren conscients que l’Estat faria el que fos per tombar el sistema informàtic i impedir la votació. No s’equivocaven. Davant la impossibilitat de requisar urnes, les operacions policials dels dies previs al referèndum van centrar-se a desmantellar el sistema informàtic que havia de fer possible la votació. En aquest sentit, una quinzena d’agents de la Guàrdia Civil havien acudit el divendres 29 de setembre a les seus del Centre de Tecnologia de la Informació (CTTI) i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) per bloquejar aplicacions i programes informàtics suposadament relacionats amb el referèndum.

El pla inicial era fer la votació amb l’aplicatiu Evot, que és el que havien d’utilitzar els col·legis electorals per enviar les dades a través de la xarxa Macro Land de la Generalitat. El Govern va confiar fins a l’últim moment a burlar el setge policial. Prova d’això és que el mateix dissabte 30 de setembre, a la tarda, els coordinadors municipals del referèndum de la província de Barcelona van ser citats d’urgència a la seu de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) de Barcelona amb l’excusa de la celebració de la Festa de l’Esport. Al recinte de Montjuïc, càrrecs tècnics del Govern els van projectar un PowerPoint on els explicaven com funcionava aquest aplicatiu. Unes instruccions que van aprendre’s de memòria -no disposaven de llibreta i el mòbil l’havien deixat a l’entrada per evitar qualsevol mena de filtració- perquè després les havien de traslladar als representants de l’administració, els membres de les meses electorals de cada col·legi. En aquesta mateixa reunió a Montjuïc, però també en d’altres arreu del territori, representants de la Generalitat van explicar als coordinadors municipals que l’endemà, a primera hora, el Govern anunciaria que el cens seria universal.

Guerra cibernètica

Les forces i cossos de seguretat de l’Estat van tallar la connexió a internet de tots els col·legis electorals i el bloqueig constant d’aquest aplicatiu va fer que el cens imprès unes hores abans en paper fos clau per a l’èxit del referèndum, perquè el vot es va fer durant bona part del dia de forma manual en molts col·legis del país.

La Guàrdia Civil va atacar reiteradament la pàgina web de la Generalitat. L’aplicatiu va obligar a introduir un codi per a cada urna, i a cada atac el Govern va replicar amb rapidesa les contrasenyes. Uns codis que arribaven d’indrets tan llunyans com Escòcia, on militants independentistes van treballar incansablement perquè la votació no s’aturés. Alguns coordinadors locals van passar-se tot el dia difonent noves contrasenyes per esquivar els embats de l’Estat. La batalla cibernètica va fer que es retiressin algunes urnes per descongestionar la feina al Govern, que no donava a l’abast de tantes contrasenyes que havia de crear. Amb el sistema informàtic inoperatiu, els llistats de DNIs enviats a última hora per correu es van convertir en una peça clau d’un operatiu forjat en la clandestinitat.

stats