Cap al xoc institucional

Barcelona22 de gener: L’anunci del candidat

El president del Parlament, Roger Torrent, anuncia avui el candidat a la presidència de la Generalitat que té més suports després haver despatxat amb tots els grups parlamentaris. Serà Carles Puigdemont. L’endemà de ser escollit, Torrent va iniciar la ronda de contactes amb el PSC, els comuns, la CUP i el PP i la va seguir divendres amb ERC, Junts per Catalunya i Ciutadans. El que no està clar, però, és que també signi la resolució per proposar el candidat oficialment -s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Parlament - i convoqui el ple d’investidura. Fonts jurídiques de la cambra expliquen que si el govern espanyol vol interposar un recurs d’inconstitucionalitat o l’oposició presentar un recurs d’empara per intentar que no es pugui celebrar una investidura a distància, hauran d’impugnar alguna d’aquestes resolucions.

23 de gener: La delegació del vot dels exiliats

La mesa del Parlament de dimarts que ve incorpora a l’ordre del dia decidir sobre la delegació de vot dels exiliats, malgrat que fonts parlamentàries no descarten ajornar la decisió fins a la setmana de la investidura. Tal com van fer els presos -Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- en la sessió constitutiva, JxCat i ERC han demanat que ho puguin fer també els cinc a Brussel·les, inclòs el president, Carles Puigdemont. De cara a la investidura, els independentistes necessiten la majoria absoluta en primera volta per triar el president. És per això que si la mesa -tot i tenir majoria JxCat i ERC- denega el dret a vot als exiliats, o aquest és suspès pel Tribunal Constitucional, hi haurà d’haver renúncies. Comptant amb la CUP (4), JxCat i ERC necessitarien que tres de Brussel·les renunciessin a l’acta per arribar als 68 diputats.

26 de gener: A l’espera de la reacció del govern espanyol i l’oposició

Un cop la mesa hagi decidit sobre el vot delegat dels exiliats i s’hagi designat Puigdemont com a candidat oficial a la presidència, el govern espanyol i els grups de l’oposició ja han avançat que recorreran la decisió i es plantegen dues opcions: intentar que el Tribunal Constitucional suspengui el ple abans que es faci per evitar una investidura a distància, o fer-ho un cop el president hagi revalidat la confiança amb el Parlament. En el cas que es decantessin per la primera opció, els mecanismes que tenen són diferents. El govern espanyol hauria d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat a una resolució de la mesa del Parlament -que alguns juristes opinen que no és impugnable-. Aquesta és una decisió que podria prendre el consell de ministres divendres. En canvi, l’oposició pot acudir al TC al·legant que amb la investidura a distància se’ls vulnera el dret de participació política perquè no poden debatre el programa polític amb el candidat. Això seria assumir que Puigdemont no assistirà presencialment al ple. Precisament per això JxCat i ERC volen mantenir fins al final la porta oberta a un hipotètic retorn de Puigdemont, per evitar que l’oposició tingui suficients arguments per demanar la suspensió prèvia del ple. En l’anterior legislatura, el PSC va sol·licitar empara al TC i l’alt tribunal l’hi va concedir prohibint el ple de la proclamació de resultats del referèndum de l’1-O.

31 de gener: Debat d’investidura

El termini màxim per celebrar el primer debat d’investidura és el 31 de gener, deu dies hàbils després de la sessió constitutiva de la nova legislatura. Està previst que el president del Parlament, Roger Torrent, en convoqui la primera sessió el 30 o 31 de gener. JxCat treballa perquè Puigdemont pugui ser investit en primera volta, però per això necessiten el suport de la CUP. Si no aconsegueixen reunir la majoria absoluta en la primera sessió, el reglament preveu que es torni a celebrar un altre ple 48 hores després. En aquest, només seria necessari tenir més vots a favor que en contra per ser escollit president. Ara bé, aquest segon debat es podria veure torpedinat pel TC si Puigdemont s’ha sotmès prèviament a una investidura a distància. Des de JxCat assumeixen que l’alt tribunal ja no permetria que se’n celebrés un altre.

1 de febrer: Un nou escenari d’incertesa

Tant si el ple d’investidura s’ha pogut celebrar com si no, els independentistes assumeixen que l’elecció de Puigdemont acabarà al TC -el govern espanyol ja ha dit per activa i per passiva que no pot governar des de la distància-. Si l’alt tribunal accepta a tràmit examinar la investidura i la suspèn, el rei Felip VI no la sancionaria -un tràmit necessari- ni Puigdemont prendria possessió. S’esdevindria, doncs, un nou escenari de xoc institucional: la presidència de Puigdemont estaria suspesa a l’espera del que decidís el TC. Cal veure si, en aquest període, l’alt tribunal permetria la celebració d’un altre ple d’investidura amb un candidat alternatiu o obligaria a aturar el procés d’elecció fins a resoldre el cas de Puigdemont. Mentrestant, l’article 155 seguiria vigent perquè, segons el decret de la Moncloa, s’aixeca amb la formació del Govern.