Catalunya certificarà aquest dimecres el mínim històric de participació en unes eleccions al Parlament (51,4%)

BarcelonaAquest dimecres es confirmarà la pitjor dada de participació en unes eleccions al Parlament, que acabarà superant per poc el 50% del cens. En total hauran votat el 51,4% dels catalans que podien fer-ho, dos punts per sota de la dada registrada diumenge passat un cop va finalitzar la jornada electoral. El motiu del retard és la incorporació del vot dels residents a l'estranger, que s'afegeix al recompte tres dies després de les eleccions. Només 15.852 catalans dels 255.087 que hi tenien dret han sol·licitat fer servir aquesta opció, és a dir el 6,2%. Representen la meitat dels que van votar des de l'exterior el 2017 però una xifra similar a la de les eleccions del 2015 i el 2012, les primeres catalanes en què es va seguir el sistema del vot pregat. De fet, com que no s'ha fet públic encara el total d'electors que van fer efectiu el vot, el percentatge de participació podria variar alguna dècima.

Així doncs, les del 14-F passaran oficialment a ser les eleccions catalanes amb menys participació de la història i superaran els rècords negatius del 1992 (54,87) i del 2006 (56,04). El refredament de les tensions entre unionistes i independentistes (per l'absència d'un veritable pols a curt termini), la desafecció ciutadana vers la política i, evidentment, els efectes de la pandèmia (amb dubtes fins i tot sobre la data electoral) han jugat a favor de l'abstenció. La comparació amb els comicis del 2017 apunta, però, que no hi ha relació directa entre el descens de la participació i les zones més afectades per la pandèmia. Tampoc n'hi ha quan es compara amb els territoris amb un percentatge més elevat de gent gran, el col·lectiu més colpejat pel covid-19.

Sense incidència en els resultats

Aquest dimecres, doncs, comença l'escrutini oficial, que es pot allargar un màxim de tres dies segons la llei electoral. Més enllà d'empènyer a la baixa la xifra definitiva de participació, no s'espera que hi hagi efectes en els resultats. De les 15.852 persones que havien demanat poder votar des de l'exterior, 11.682 corresponen a la demarcació de Barcelona. Suposant que la gran majoria hagi pogut votar, només podria aspirar a guanyar un escó el PP, però s'hauria de donar una circumstància poc probable: aconseguir més de la meitat dels vots i que ERC o els comuns no n'obtinguessin pràcticament cap. El PDECat també podria optar a assolir el 3% dels vots en una situació encara més improbable: obtenir tots els vots que s'han emès des de l'estranger.

La situació no varia a les altres demarcacions. A Tarragona, on el PP va obtenir ara fa quatre anys un escó gràcies al vot exterior, l'única modificació possible passaria precisament perquè els populars li prenguessin un escó a Vox. Per assolir aquesta fita haurien d'obtenir tots els vots (1.372) que s'inclourien al recompte. A Girona, passaria el mateix en cas que els comuns assolissin els 1.499 vots que s'havien sol·licitat des de l'estranger, una hipòtesi pràcticament impossible que deixaria a la CUP amb un escó menys. I, per últim, el PDECat hauria d'aconseguir novament tots els vots dels lleidatans a l'estranger per aspirar a prendre un diputat al PSC.

Les dificultats del vot pregat

Per combatre les sospites de frau en el vot exterior, el Congrés de Diputats va modificar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per introduir-hi el vot pregat. Una modalitat feixuga que obliga els electors residents a l'estranger (i inscrits al cens) a fer la sol·licitud de vot en cas de voler participar en les eleccions. Aquesta és la primera barrera, però n'hi ha d'altres. El votant ha de rebre per correu al seu lloc de residència les butlletes i el certificat de votació que s'envien des d'Espanya. Després pot optar per votar en un consolat o ambaixada (amb el desplaçament que això comporta en funció de la ciutat on visqui) o pel vot per correu, que ha d'enviar al consolat més pròxim.

La lentitud i la problemàtica del model van fer que la Generalitat plantegés el 2017 una reforma legal per permetre que els residents a l'estranger poguessin votar de forma electrònica. La llei mai ha arribat a aprovar-se al Parlament, tot i que necessitaria, a més, una reforma de la legislació estatal. Hi ha 255.087 electors que viuen fora de l'Estat de forma permanent i un 6% haurà participat el 14-F. Abans de l'aparició del vot pregat (tothom rebia la documentació electoral sense haver de fer cap sol·licitud) aquest percentatge s'elevava de forma regular per sobre del 20%.