Crispació en el debat de Puigdemont a Ginebra: "No podem votar? És per això que volem la República"

Enviada especial a Ginebra“La independència importa en el segle XXI?”. Aquesta ha sigut una de les preguntes que la corresponsal de la BBC a Ginebra Imogen Foulkes ha plantejat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una conferència a l'Institut d'Estudis Globals de Ginebra, on el president ha defensat la independència de Catalunya com una manera també d'aprofundir en el projecte europeu i en la democràcia.

Puigdemont ha fet un primer discurs d'introducció en anglès davant unes 550 persones -se n'hi havien apuntat 700- en què ha defensat que Europa intervingui en el que està passant a Catalunya. "No demanem a Europa que doni suport al projecte independentista, només que es respectin els nostres drets fonamentals" i l'autodeterminació, ha expressat. Tanmateix, durant el debat amb el públic hi ha hagut crispació entre partidaris i detractors de la independència. Puigdemont ha contestat que és tan legítim ser favorable com contrari a l'estat català. Ara bé, s'ha preguntat: "Es pot arreglar votant o no? Si és que sí què hi fan polítics a la presó?".

Seguidament, des del públic, una persona li ha respost que no, que és il·legal en el marc de la Constitució. "Ah, doncs no podem votar? Està prohibit votar, doncs per això volem marxar".

Des del públic s'ha retret a Puigdemont que hi ha la "meitat de la població" en contra de la independència i diversos assistents han assegurat que a Catalunya no s'ensenya el castellà. El president ha replicat que això són "'fake news'" i ha recomanat la lectura de l'informe Pisa, en què es detalla que la infància escolaritzada a Catalunya té les "mateixes competències" que a Espanya.

Puigdemont marca distàncies amb el nacionalisme

En una de les respostes a Foulkes, que ha fet en francès, Puigdemont ha reclamat que Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació, tal com recull l'article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. "És un problema que els catalans vulguin ser part de la UE a través de l'estat català i no de l'espanyol?", s'ha preguntat.

Puigdemont ha marcat distàncies amb el nacionalisme i s'ha definit com a "sobiranista". Ha dit que el moviment independentista és democràtic i que la demanda de Catalunya té a veure amb la possibilitat d'autogovernar-se.

En relació a la pertinença de Catalunya a la Unió Europea, Puigdemont ha dit que no se l'expulsarà automàticament, tal com s'ha demostrat -ha dit- amb la proclamació de la república del 27 d'octubre. "Deixar de formar part de la Unió Europea implica que Espanya reconegui la independència", ha dit, i ha afegit que si això passés caldria negociar la pertinença de Catalunya a la Unió Europea juntament amb el repartiment d'actius i passius.

El viatge a Ginebra

Aquest és l'últim acte públic de Puigdemont a Ginebra abans que posi rumb cap a Finlàndia, on es reunirà amb membres del Parlament finlandès i oferirà una conferència en una universitat.

El president va participar com a ponent al Festival Europeu de Drets Humans en una discussió sobre el conflicte català, en el qual va contraposar les seves opinions al periodista d'El País' Xavier Vidal Folch. Tal com va publicar l’ARA, el festival havia contactat amb el govern espanyol perquè un dels seus membres participés en el debat, però l'executiu central va declinar l’oferta.

Dilluns, Puigdemont va aparèixer en un acte al Palau de les Nacions, organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, on es va posar de manifest la “regressió” dels drets fonamentals a Espanya. La companya de Joaquim Forn, Laura Masvidal, hi va participar per denunciar la situació dels presos.

La tarda de dilluns, Puigdemont va mantenir una trobada amb l’expert independent de la ONU Alfred de Zayas, que en una conferència ahir dimarts a la seu de les Nacions Unides va defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i va dir que el govern espanyol havia violat els tractats de la UE amb la violència de l’1 d’octubre.

Ahir el president va mantenir una agenda privada de contactes “internacionals”, segons el seu entorn. En aquest marc, però, també s’hauria trobat amb l’exdiputada Anna Gabriel, que està exiliada a Suïssa des de finals de gener i també ha tingut presència a les Nacions Unides en el marc de les discussions de la 37a edició del Consell de Drets Humans.