Un cap de setmana més a la presó
Els consellers empresonats, Sànchez i Cuixart es desmarquen en diferents graus de la via unilateral
MadridEl dubte si la campanya electoral del 21-D començarà amb presos polítics no s’esvairà fins a l’últim minut del descompte. Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que ha assumit les causes relacionades amb el Procés i que va escoltar ahir els consellers empresonats i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, va donar-se de temps fins dilluns per redactar la interlocutòria de revisió de les mesures cautelars imposades per l’Audiència Nacional. Ho farà, doncs, poques hores abans que els partits polítics donin el tret de sortida de la campanya. Si els deixa en llibertat, el candidat d’ERC, Oriol Junqueras, podria aparèixer al primer míting arribat directament des de la presó d’Estremera, on passarà, com a mínim, un cap de setmana més, juntament amb la resta de consellers candidats dels republicans i de Junts per Catalunya, la llista de Carles Puigdemont.
La declaració d’ahir dels consellers, de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart va ser exprés. Llarena no volia entrar al fons de la causa i, per tant, no es va interessar pels detalls de l’actuació dels acusats en el camí cap a la declaració d’independència del 27 d’octubre. Interessaven els possibles canvis en els elements que justifiquen les mesures cautelars que de moment els mantenen a la presó de manera incondicional. Per això, els interrogatoris de la fiscalia, per als consellers que van voler respondre al ministeri públic, i els de les defenses, en la resta de casos, es van centrar en si els encausats renunciaven a la via unilateral o no. Tots ho van fer, de manera més o menys explícita, però amb això no en va tenir prou la fiscalia, que va mantenir la petició de presó provisional sense fiança per als membres del Govern i els líders de la societat civil. El ministeri públic va considerar que les circumstàncies que van dur la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela a privar-los de llibertat no han canviat i va al·legar que la mesura cautelar imposada preval sobre la voluntat de presentar-se a unes eleccions. En el seu informe, els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal van individualitzar les responsabilitats de cada investigat, però van considerar que en tots ells continua havent-hi risc de fuga i reiteració delictiva.
Tant els acusats com la delegació que es va aplegar a les portes del Suprem per donar-los suport, formada per companys de partit, familiars i amics, encaraven la jornada amb l’esperança de tornar acompanyats dels empresonats. Aviat, però, es va saber que Llarena no tenia cap intenció de modificar les cautelars el mateix dia. Només començar els interrogatoris el jutge va informar les defenses que dilluns emetria la interlocutòria -algunes fonts judicials van apuntar que serà a primera hora del matí, entre les 09.00 i les 10.00 hores-. Tot i aquesta calma per resoldre, el magistrat va ser expeditiu en els interrogatoris, que es van resoldre en quatre hores.
Tal com va explicar l’ARA, els consellers van acatar l’article 155 i, amb més o menys matisos, es van comprometre a actuar dins el marc constitucional en cas de tornar a ser escollits en les pròximes eleccions. L’advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull va assegurar en declaracions als mitjans després de la sessió al Suprem que els seus representats van expressar aquest posicionament i que del sentit de les seves manifestacions es va desprendre que aparcaven la via unilateral. Per la seva banda, l’advocat del partit ultradretà Vox, que exerceix l’acusació popular, que també va sol·licitar que es mantinguin les mesures cautelars actuals, va considerar que l’acceptació del marc constitucional implica que admeten que fins ara el vulneraven, i va avançar que faran servir aquest argument com a càrrec de culpabilitat en les següents fases del procediment.
El primer a declarar va ser Oriol Junqueras i a continuació ho va fer Raül Romeva. Tots dos es van negar a respondre a cap pregunta de la fiscalia. Els van seguir Carles Mundó i Dolors Bassa, que van declarar cadascun uns 20 minuts aproximadament i van respondre a algunes de les qüestions plantejades pels representants del ministeri públic. Segons fonts de la defensa, els consellers republicans van apostar per la “via del diàleg, el pacte, la negociació i la via escocesa”, com a fórmula per descartar la via unilateral. En canvi, Joaquim Forn i Meritxell Borràs van contestar a totes les parts, mentre que Josep Rull i Jordi Turull es van negar a respondre a Vox. Cuixart i Sànchez, per la seva banda, no van rebre preguntes de la fiscalia i també van rebutjar respondre a l’advocat que representa el partit d’ultradreta. Borràs, l’única membre del Govern que no és a les llistes del 21-D, va ser la consellera que més estona va comparèixer, fins a una hora, i també va ser qui va entrar més a fons en el rebuig a la via unilateral, de la qual va renegar també per les accions passades. A més, la consellera va esforçar-se per desvincular actes del seu departament, com l’encàrrec de les urnes que es va avortar, de l’1-O, tot i que ahir no es valorava el fons dels fets, segons van explicar fonts jurídiques.
El magistrat havia deixat clar a l’inici dels interrogatoris que només es focalitzaria en les situacions personals dels investigats i que no entraria en el fons dels delictes. Per això no va deixar entrar els advocats de Joan Josep Nuet, que també forma part de la causa.
Traslladats des de les presons
Els consellers van començar a arribar al Suprem cap a les 9.30 h, l’hora d’inici prevista dels interrogatoris, quan va entrar un furgó de la Policia Nacional amb els primers investigats, i deu minuts després, un altre. El tribunal, que no té calabossos, va habilitar els de l’Audiència Nacional, a pocs metres de distància. Allà els encausats van esperar a ser traslladats en furgó policial, de dos en dos, davant del jutge, i no se’ls va poder veure en cap moment. A les portes del Suprem els donava escalf una comitiva amb representants de l’espai independentista. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va assegurar que els “sembla indiferent el que diguin o deixin de dir davant del tribunal” perquè el més important és que surtin de la presó. Al matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els havia demanat, en la mateixa línia, que fessin “el que calgui” per sortir de la presó, un missatge al qual es va sumar Artur Mas, que va ser una de les principals representacions del PDECat a la comitiva, juntament amb la coordinadora del partit, Marta Pascal.
El portaveu de campanya de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, va explicar que el tuit de Puigdemont “suggereix que puguin parlar amb llibertat davant del jutge” i va expressar la seva “decepció” perquè el jutge no decidís ahir mateix. La diputada d’ERC al Congrés Ester Capella va assegurar que “les fiances estan a punt per fer efectiva la llibertat com més ràpidament millor”.
Fonts de les defenses es van mostrar confiades que el jutge acabi optant per posar-los una fiança que dilluns els permeti ser a casa. L’excepcional campanya del 21-D guanyaria un punt de normalitat.
