POLÍTICA
Política 26/04/2020

Cap a una Diada sense manifestants al carrer?

L’estat d’alarma no prohibeix el dret a la manifestació, però enterra les mobilitzacions ciutadanes

Xavi Tedó
4 min
Imatge de la manifestació amb distància de seguretat contra el govern israelià  feta a Tel Aviv el 19 d’abril.

BarcelonaLes històriques i massives manifestacions de la Diada dels últims deu anys es podrien aturar en sec aquest any. Les restriccions imposades pel coronavirus, si es mantenen al setembre, impediran una marxa que aplegui milers de persones en un mateix lloc. Així ho va deixar entreveure divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, que va reconèixer que de cara a l’organització de la manifestació de l’Onze de Setembre caldrà posar “imaginació” i “creativitat” i “aprendre a mobilitzar-se de manera digital” com a conseqüència de la pandèmia, si la situació és com l’actual.

La màxima representant de l’Assemblea apunta, en declaracions a l’ARA, que encara és aviat per prendre una decisió i que serà el nou secretariat, que s’escollirà al juny, qui ho acordi en funció de les limitacions que s’estableixin al carrer. Admet, però, que probablement caldrà adaptar-se. “Haurem de ser flexibles. Avui no sabem què es podrà fer i què no, i el nou secretariat serà qui prengui la decisió definitiva”, assenyala Paluzie, que recorda que els últims anys han anat “una mica més tard” en el disseny de la manifestació, que abans es preparava amb més antelació. En qualsevol cas, la presidenta de l’ANC adverteix que ara mateix “totes les opcions estan obertes i estem en fase de recollida d’idees”.

Els sindicats, a casa l’1 de Maig

A les portes del Dia del Treballador, els sindicats també han acordat no manifestar-se al carrer i avui anunciaran en una roda de premsa els actes telemàtics que tenen previst realitzar, com ara una marxa virtual en què la gent pugui enviar missatges amb foto amb una etiqueta de la jornada. Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, explica el motiu pel qual no sortiran aquest 1 de Maig. “Si demanem que s’aturi l’activitat econòmica a les empreses en què no hi ha garantides les mesures de seguretat es podria malinterpretar que féssim una manifestació”, ressalta el cap del sindicat. I afegeix que aquesta opció no s’ha posat sobre la taula: “No podem manifestar-nos si vetllem perquè els centres productius no siguin un punt de contagi perquè mantenir la distància de seguretat és complicat”.

Ros, que considera que la marxa del 8 de març ja no s’hauria d’haver celebrat, revela que fa uns dies va dir irònicament al seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco, que aquest any podrien “omplir el passeig de Gràcia” pels metres de seguretat que s’imposen entre persones. Ros i Pacheco seran els únics representants del sindicat que seran al carrer, però només per llegir el discurs en un “lloc emblemàtic” de la crisi. La Intersindical també convoca a la manifestació virtual per omplir les xarxes socials de “reivindicacions laborals i contra les retallades que vindran”. Jesús Palomar, secretari de comunicació, afirma que “fer la manifestació seria incoherent, si demanem que els treballadors es quedin a casa, i una irresponsabilitat que no ens hem plantejat”.

Dret a la manifestació, vulnerat

Tots dos sindicats deixen clar que tenen el dret a manifestar-se, però que no ho faran seguint els criteris mèdics. En canvi, Lluita Internacionalista (LI), organització trotskista integrada a la CUP, sí que volia exercir aquest dret divendres amb una concentració contra l’aprovació dels pressupostos davant del Parlament de només trenta persones, mantenint la distància de seguretat i sense fer cap convocatòria pública, però no se’ls va concedir el permís. LI va presentar un recurs contenciós administratiu contra la Generalitat al TSJC en què argumentava que només l’estat d’excepció i no l’estat d’alarma prohibeix el dret a manifestació. Subratllava en el text que “en cap cas l’article 116.2 preveu que la declaració de l’estat d’alarma pugui suspendre el dret fonamental de reunió recollit a l’article 21 de la Constitució”, però el TSJC ha desestimat el recurs perquè considera que el Govern no té competències per l’estat d’alarma. “És surrealista perquè si la Generalitat no té competències, la resolució és nul·la i la manifestació s’hauria de poder produir”, denuncia l’advocat Benet Salellas, que lamenta que el tribunal no els hagi donat empara.

Fonts d’Interior neguen que s’hagi prohibit la manifestació i deixen clar que ara no són autoritat competent, després de la recentralització de competències. Així, s’aferren a la normativa vigent per l’estat d’alarma per concloure que cap marxa pot tenir ara el vistiplau de les administracions. “El dret a la manifestació no està prohibit però està intervingut el dret a desplaçar-se i, per tant, poden convocar-la però no anar-hi”, exposen.

L’exemple d’Alemanya i Israel

La decisió adoptada per la Generalitat difereix de la que han adoptat altres estats. El TC alemany va dictaminar a mitjans de mes que la prohibició “viola el dret de reunió” protegit en la Constitució i va avalar que és possible manifestar-se sempre que es respecti la distància física, després de la demanda presentada per un grup d’activistes del land de Hessen, que volien sortir al carrer per reclamar que s’enforteixi la sanitat en lloc d’afeblir els drets fonamentals, en una concentració que va ser vetada.

Israel també va accedir que unes 2.000 persones -separades en fileres i dos metres de distància, i totes amb mascareta- es concentressin diumenge passat a la plaça Isaac Rabin de Tel Aviv contra la corrupció i les mesures antidemocràtiques que opinen que promou Benjamin Netanyahu per contenir el covid-19, en una imatge que es va fer viral.

Repensar el marc legal

L’expresident Carles Puigdemont va citar precisament el país hebreu com a exemple que el dret a la manifestació no es pot veure alterat per la pandèmia i va assegurar que només caldrà preveure les mesures que s’hauran d’aplicar. “La coreografia gegantina d’una manifestació massiva que respecti els termes del confinament pot donar la volta al món”, va opinar en una entrevista dijous a RAC1.

El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, adverteix que la prohibició de manifestar-se “està justificada per la situació excepcional que vivim, però en cap cas té cobertura legal”. En aquest sentit, considera que “les autoritats han tirat pel dret per evitar el contagi”, però apunta que “caldrà repensar el marc legal” per regular les mobilitzacions, perquè “restringir la llibertat de circulació no impedeix el dret a la protesta”.

stats