Política 06/12/2021

Armengol i Calvo defensen la necessitat de modificar la Constitució

La delegada del govern espanyol recorda que cal "expulsar el terme 'persona disminuïda" i la presidenta aposta per "la reforma per continuar impulsant la descentralització de l'Estat"

3 min
Aina Calvo, Francina Armengol i Catalina Cladera en l'acte del 43 aniversari de la Constitució Espanyola.

Palma"Reformar", "adaptar" o "modificar" la Constitució. En això han coincidit els discursos de la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, en el 43è aniversari de la carta magna. L'acte s'ha fet al palau de l'Almudaina amb l'assistència de prop de 200 persones, la majoria autoritats i membres institucionals. Cal recordar que l'any passat aquest esdeveniment es va haver de fer a porta tancada a causa de la pandèmia.

La periodista Maria Antònia Suau ha estat l'encarregada de conduir l'acte, en què –igual que cada any– s'han llegit alguns articles de la Constitució. Per a aquest aniversari les institucions han convidat cinc activistes per la salut mental del col·lectiu 3 Salut Mental –format per les entitats Gira-Sol, Es Garrover i Estel de Llevant. Els participants han escollit els articles 14, 16, 18, 27 i 44, referits a la igualtat; la llibertat ideològica, religiosa i de culte; el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar, i el dret a l'educació i l'accés a la cultura i la investigació.

Adaptar la carta magna al segle XXI

Calvo ha advertit, "tres dies després de celebrar el Dia internacional i europeu de les persones amb discapacitat", que la Constitució "té pendent renovar-se i millorar-se" en aquest sentit. La delegada del govern espanyol ha apuntat que cal "desterrar expressions feridores i insostenibles en referir-se a les persones amb discapacitat com a 'disminuïts". Per això, és "una reforma que respon al clamor ciutadà". Concretament, ha dit, "estam cridats a modificar l'article 49 de la nostra Constitució per expulsar aquest qualificatiu insuportable", atès que "no existeixen persones disminuïdes, sinó persones amb discapacitat".

Armengol, per la seva banda, ha recordat que ha "reivindicat aquí mateix la reforma de la carta magna, per continuar impulsant la descentralització de l'Estat i dels seus recursos de manera més justa i efectiva". De la mateixa manera que ha "exigit que la insularitat prevista en la Constitució tingués desplegament amb un règim especial com el que hem anat aconseguint, pas a pas, sempre millorant".

La cap de l'Executiu ha tornat a defensar "la necessitat d'adaptar la Constitució als nous temps, generant noves llibertats, com el dret a una mort digna, que avui ja és una realitat". També ha considerat necessari modificar la carta magna "per projectar-nos cap a aquest segle XXI de revolució digital i noves formes de vida, socialització, feina i consum, que exigeixen noves garanties constitucionals".

Descentralització i cogovernança

No obstant això, Armengol ha subratllat que "la pandèmia i totes les seves derivades socials i econòmiques han demostrat que el text de fa 43 anys va ser tan avançat al seu temps que avui és més vigent que mai". En aquest sentit, ha centrat el seu missatge en el diàleg, com ara el de "l'Espanya plural i autonòmic que va crear la Constitució". Segons la cap de l'Executiu, la pandèmia ha posat a prova la descentralització i el resultat ha estat un èxit: "Mai abans havíem estat tan eficaços". I aquesta, ha dit la presidenta, "és l'evidència que ens fa demanar més descentralització, perquè en la proximitat a la gent apareixen les millors solucions".

Calvo s'ha expressat en uns termes semblants. "L'emergència de la covid-19 ha propiciat un canvi de mirada, per impulsar la cogovernança" de les diferents institucions, com s'ha demostrat en la gestió dels recursos del Pla de recuperació i dels fons europeus, ha exemplificat. Es tracta d'una "forma de relació que no consisteix a competir per arribar primer que la resta, sinó a fer-ho junts, especialment quan estan en joc la nostra salut i els nostres projectes de vida", ha afegit.

ETA, violència masclista i migració

La delegada del govern espanyol ha canviat la llengua a mig discurs i ha començat a expressar-se en castellà per parlar del "desè aniversari del final d'ETA", que a Mallorca va assassinar "els guàrdies civils Diego Salvá i Carlos Sáenz de Tejada". Calvo ha recordat el passat de la banda terrorista per recordar que "les lliçons que ens deixa la part més dolorosa del nostre propi passat remeten sempre al mateix lloc: l'enorme transcendència dels valors humanistes".

En nom de la "tolerància, el respecte i l'empatia", ha insistit que "en la intransigència és on germinen virus tan terribles com el de la violència masclista". La membre del govern de l'Estat ha condemnat la mort de les dues dones assassinades enguany a les Balears; Warda, a sa Pobla, i Elena, a Eivissa. Un altre punt que ha ocupat bona part del seu discurs ha estat la migració, concretament "les més de 2.500 persones arribades de manera irregular a les nostres costes enguany". Calvo ha manifestat que si bé les Illes "són lloc d'arribada de persones molt diferents, no totes ho fan des del mateix punt de partida".

stats