POLÍTICA AMBIENTAL

Els pous balears tenen més drets d'extracció que aigua disponible

Tot i això, el Govern en permetrà noves concessions al·legant que no s'aprofita tota la que es podria

El Govern acaba de treure a exposició pública el pla hidrològic de Balears, que modifica el que va deixar enllestit el Pacte. El document reconeix implícitament que si tots els pous de les Illes extraguessin el volum d'aigua que els permeten les concessions que tenen, aquesta no bastaria. Tanmateix, la proposta que tramita la Conselleria de Biel Company, en lloc de rescatar-ne concessions, en permet de noves perquè no s'estan explotant tots els drets concedits fins ara.

El pla de l'Executiu calcula que l'aigua que s'extreia dels pous que hi ha a les Illes era de 180,98 hectòmetres cúbics el 2006 i que el volum d'aigua disponible serà de 201,56 hectòmetres cúbics el 2015. Fins aquí, bé. Però el mateix document indica que la Direcció General de Recursos Hídrics disposa d'una base de dades que inclou informació "incompleta" corresponent a 17.853 pous amb referència geogràfica "bastant fiable" i de 3.153 més dels quals no consten les coordenades. "El volum anual nominal d'aquests aprofitaments supera els 271 hectòmetres cúbics any, és a dir més de l'extracció actual d'aigua, xifrada en 223 hectòmetres cúbics any en el pla hidrològic", diu el pla en l'apartat de programes d'actuació.

Així, per tant, amb independència del desajust de xifres sobre la quantitat d'aigua que se n'esta extraient actualment (en l'apartat anterior diu que són 223 hm3 any i en el pla diu que són 180,98 hm3 l'any 2006), el cas és que els drets d'extracció són per 271 hm3 any, una quantitat superior als 201,56 hm3 any que el mateix pla considera "disponible". La situació s'agreuja si als 17.853 pous identificats i als 3.153 més que hi ha controlats, s'hi afegeix que "existeixen almenys 30.000 pous no informatitzats, 10.000 dels quals amb bombejos significatius", segons es reconeix en el programa d'actuació.

L'informe també reconeix que "l'extracció real d'aigua és molt inferior a la dels drets adquirits". De fet, aquest és l'argument que empra el director general de Recursos Hídrics, Salvador Padrosa, per justificar que no es recuperin drets en desús. "Històricament és així", subratlla. "L'extracció real d'aigua és molt menor que la concedida", afirma Padrosa. I sosté que s'hi ha d'aplicar "un factor reductor". A partir d'aquest argument, el Govern no només evita limitar les extraccions d'aigua actuals, sinó que això li serveix per permetre pous nous, fins i tot en aqüífers que es consideren sobreexplotats en el seu pla hidrològic.

El pla manté la classificació entre quatre tipus d'aqüífers subterranis: els que estan en bon estat, els que estan en risc però són recuperables, els que es troben en un estat delicat (els diu prorrogables) i els que estan en una situació molt delicada (excepcionables). Amb tot, la nova proposta no diferencia entre aqüífers en bon estat i en risc a l'hora de permetre nous aprofitaments i, a més, permet més extraccions d'aigua als aqüífers que es troben en una situació més delicada (excepcionables i prorrogables).

Mentre que el pla del Pacte impedia donar concessions (extraccions de més de 7 hectòmetres cúbics) en els dos darrers tipus d'aqüífers i només permetia noves autoritzacions (de fins a 7 hectòmetres cúbics), el d'ara autoritzarà noves concessions aprofitant les excepcions que establí la Llei de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia. Aquesta llei, que fou modificada l'any passat pel PP al Parlament per poder importar fems, també fou retocada pels populars per permetre nous pous per a usos agrícoles en aqüífers sobreexplotats, sempre que no se sobrepassi un límit anual de quatre hectòmetres cúbics. Així, el Govern s'estalvia tocar el pla hidrològic que ha d'autoritzar Madrid.

Més pous a sa Pobla

D'aquesta manera, per exemple, es podran fer nous pous a una zona agrícola com la de sa Pobla, a Mallorca, encara que el pla hidrològic de Company reconeix que el 2006 s'hi extreien 11,92 hectòmetres cúbics d'aigua i que el volum disponible per a 2015 és de 8,62 hectòmetres cúbics. Per tant, s'obté més aigua de la disponible en un aqüífer on el pla considera que hi ha "sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada".

El director general de Recursos Hídrics admet que en l'aqüífer de sa Pobla, que està sobreexplotat, s'hi deixaran fer noves extraccions d'aigua perquè el pla s'adapta a la llei aprovada pel Parlament l'any passat. Això no obstant, recalca que només es permetran pous per a usos agrícoles i amb un límit de quatre hectòmetres cúbics l'any per al total de noves concessions. Un límit que, segons ell, és molt reduït.

L'Executiu, primer amb aquella llei i ara amb el pla hidrològic, intenta donar resposta a les peticions que històricament han fet agricultors de zones com sa Pobla, que demanen més aigua. El conseller Biel Company sempre s'ha mostrat molt sensible a les reivindicacions que li arriben de la zona agrícola més productiva de les Illes.

S'ha de dir que el pla hidrològic de Company manté totes les especificacions tècniques que féu la Conselleria de Medi Ambient l'any 2006, quan Jaume Font n'era el conseller, i que es recolliren també en el document que deixà enllestit el Pacte. Just s'hi introdueixen ara modificacions de tipus més polític. Amb tot, s'ha de tenir en compte que, a diferència del pla hidrològic que tramità el Pacte, en el que ha fet ara el PP no apareix la signatura de cap dels tècnics de la Conselleria. Precisament, el cap del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, Alfredo Barón, que està considerat un expert en gestió de l'aigua, s'acaba de jubilar ara, just abans que s'hagi fet públic el pla hidrològic de l'actual Govern del PP. Barón signava el pla del Pacte, però no aquest.

Els camps de golf, com abans

Si bé el pla hidrològic afavoreix que es puguin autoritzar nous pous, també és cert que limita l'ús de l'aigua a les explotacions agrícoles i prohibeix que s'usi per regar els camps de golf. De fet, el conseller Company aprofita aquest document per restablir un apartat de la llei de protecció territorial aprovada pel Pacte, que eliminà amb la seva llei urbanística: la prohibició als camps de golf d'usar aigua bona. Un pic en vigor el nou pla hidrològic, per regar els camps s'haurà de tornar a fer ús d'aigua reutilitzada, com obligatòriament s'havia de fer fins que arribà el PP.