Ayuso manté la seva croada contra el progressisme amb el silenci còmplice de Feijóo
La presidenta madrilenya recorre a l'estirabot per justificar un canvi en les beques i rectifica una polèmica retallada sanitària
MadridL'endemà de les eleccions andaluses i del triomf del PP moderat, Isabel Díaz Ayuso afirmava: "No canviaré ni un mil·límetre la meva política a la Comunitat de Madrid". La presidenta madrilenya avisava que continuaria disputant la batalla ideològica i cultural a l'esquerra, la guerra que el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha guardat en un calaix per centrar-se en reforçar un perfil de gestió. És un fet que Ayuso ha decidit no canviar "ni un mil·límetre" la seva estratègia i que continua liderant la seva particular croada en qüestions com el feminisme o l'educació. L'ensenyament, de fet, és un dels seus principals cavalls de batalla: en les últimes setmanes s'ha proposat acabar amb el suposat adoctrinament dels actuals llibres de text i ha decidit incloure famílies amb un poder adquisitiu de fins a 100.000 euros dins la bossa de les que opten a beques per estudiar en centres privats. Dues mesures que han enervat l'oposició d'esquerres de l'Assemblea. Només Vox les ha avalat, mentre que Feijóo s'ha mantingut en silenci.
El Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid publicava aquest mes de juny que s'ampliava el límit de la renda per càpita de la unitat familiar de 10.000 a 35.913 euros per accedir a una beca per estudiar en centres privats en les etapes no obligatòries d'educació infantil, batxillerat i formació professional. En total, el govern madrileny calcula que aquestes ajudes beneficiaran un total de 62.000 alumnes, on s'inclouran famílies que podran arribar a superar els 100.000 euros de renda familiar. Ayuso es va haver de defensar de les crítiques de l'esquerra aquest dijous i ho va fer amb una comparació estranya: va barrejar les beques amb el dret a avortar o a canviar de sexe: "És una nova polèmica que només passa a la Comunitat de Madrid. És sorprenent que puguis canviar de sexe o avortar al marge dels teus pares però no puguis optar a beques a batxillerat o formació professional si els teus pares tenen un nivell adquisitiu o un altre".
La iniciativa d'Ayuso va ser criticada durament per les tres forces d'esquerres a l'oposició, Més Madrid, PSOE i Unides Podem. "És l'impost propi de la Comunitat de Madrid: treure diners de les butxaques de les famílies vulnerables per subvencionar l'educació privada de les famílies riques", va replicar-li la líder de Més Madrid i cap de l'oposició a l'Assemblea, Mónica García. S'hi van afegir també els sindicats, i CCOO, per exemple, va enviar un comunicat en què carregava contra el nou model perquè considera que d'aquesta manera les beques "omplen les butxaques de poques empreses privades i deixen fora les famílies que realment necessiten aquesta ajuda".
A la batalla cultural, Ayuso també hi ha sumat les retallades en l'àmbit sanitari. El 20 de juny, el conseller de Sanitat madrileny, Enrique Ruiz Escudero, va anunciar que el govern de la comunitat "reorganitzarà" les urgències sanitàries dels centres de primària. Des del principi de la pandèmia que els 37 serveis d'urgències d'atenció primària (SUAP) estan tancats. Doncs bé, l'executiu d'Ayuso va decidir que no els tornaria a obrir, sinó que crearia 17 punts d'atenció d'urgències i que en només 10 d'aquests hi hauria metges. Els sindicats i l'oposició van sortir en tromba a denunciar el que consideraven una retallada en tota regla.
La presidenta madrilenya va decidir defensar-se fidel al seu estil: atacant. "Als madrilenys en la primera, la segona i la tercera onada els va matar el covid, no jo", va etzibar Ayuso en l'últim ple de l'Assemblea de Madrid davant les crítiques de Més Madrid. "Deixin de fer una vegada i una altra la mateixa misèria de política de la mort", va afegir. Ni dues setmanes més tard, la mateixa Ayuso ha hagut de sortir a rectificar i a abaixar el to. Aquest dijous va assegurar que els SUAP es tornarien a obrir quan n'hi hagués la "possibilitat". "Tots seran reoberts novament, però hem començat per obrir aquells que tenen un centre sanitari més lluny", va afirmar. "Ho celebrem, però ens sembla insuficient. Temem que després de dos anys tancats això suposi una nova pilota endavant", li va respondre la cap de l'oposició, Mónica García.
Equilibris del líder popular
En les últimes setmanes, els focus han estat més allunyats de Madrid i més a prop d'Andalusia i de com Feijóo començava a pilotar el PP. Però el cert és que Ayuso no afluixa i el dirigent gallec la deixa fer. "Jo soc d'Ayuso a Madrid i de Juanma a Andalusia", va respondre el líder popular aquesta setmana quan al fòrum organitzat pel diari La Razón se li va preguntar per quin model es decantaria de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de l'any que ve. La tàctica de Feijóo és deixar autonomia i espai als territoris. I també defugir debats ideològics com els que batalla Ayuso, sense que això vulgui dir que no comparteixin posició. El dirigent gallec, per exemple, no va voler posicionar-se sobre el dret a l'avortament quan el govern espanyol va portar la nova llei que impulsa el ministeri d'Igualtat al consell de ministres perquè va dir que era un tema menor, que no interessava a la ciutadania. Ara bé, pressionat pels periodistes, va acabar admetent que subscrivia el recurs que el PP va presentar contra la llei impulsada per l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.
