L’autopista perjudicarà l’esquerra, però no serà el tema central de les eleccions

PalmaLa construcció de l’autopista Llucmajor-Campos és una de les pedres a la sabata a què els partits progressistes hauran de fer front en els propers comicis del maig del 2019. L’oposició frontal dels grups ecologistes que ha provocat l’ampliació d’aquesta infraestructura pot posar en escac els tres partits que governen el Consell de Mallorca, especialment MÉS i Podem.

El manifest de la Plataforma Antiautopista, que agrupa entitats com el GOB i Terraferida, té més de 160 associacions adherides i més de 4.000 persones a títol individual, tot i que només unes 3.300 són de les Balears. No obstant això, la marxa convocada pels antiautopistes el passat 22 de desembre només va atreure unes 400 persones, una capacitat de mobilització inferior a l’esperada per la plataforma.

Aquest contrast fa mal de predir la factura, en forma de desmobilització electoral, que l’esquerra pot haver de pagar per les obres, ja que alhora que l’activisme ecologista pressiona, la societat no acaba de respondre a la crida.

Veus expertes

Neus Ramis parla en nom de Propòs IB, l’associació de professionals de les ciències polítiques i la sociologia de les Illes Balears. Ramis assegura que l’autopista “serà un dels factors que tindrà incidència” en la mobilització del vot de l’esquerra, però que “no serà el principal”. Segons la politòloga, cal aplicar una “mirada complexa” a les properes eleccions en què per primera vegada l’extrema dreta explícita podria obtenir representació parlamentària, fet que, sumat a altres factors, podria condicionar el grau de mobilització de l’esquerra.

Així mateix, destaca que la via tindrà “un cost electoral distint” per a cada partit i que el principal perjudicat serà MÉS “que ha estat tradicionalment més lligat a l’ecologisme”. Tanmateix, la decepció de les bases electorals no es tradueix directament en abstenció.

“La lleialtat és un factor molt important”, assegura Ramis, que creu probable que molts ciutadans votin els mateixos partits, tot i no compartir algunes coses que han fet, com ara la construcció de l’autopista. “És fer ciència ficció dir que si el tant per cent de gent està decebuda amb l’autopista, aquest tant per cent es desmobilitzarà. Aquestes dues actituds no es poden relacionar directament”.

Per al sociòleg i president de la Fundació Gadeso Antoni Tarabini, l’autopista “pot tenir conseqüències significatives” en el grau de mobilització de l’esquerra, que actualment “sap què no vol, però no sap què vol” i per això “està desmobilitzada”. Aquesta situació apàtica de l’esquerra, remarca el sociòleg, pot ser decisiva en un “panorama electoral obert i fluid” en què “els sentiments juguen molt”, encara que tot pot canviar d’aquí al maig.

Tarabini assenyala que, al marge de la desmobilització que puguin provocar l’autopista i altres factors, el context és fonamental i en aquests moments Vox porta la iniciativa i marca els debats de “crispació”. Així doncs, recomana a l’esquerra “combatre el clima de crispació” centrant el debat en qüestions concretes i evitant tractar els mateixos temes que Vox des d’una òptica contrària o de combatre’ls fent “fronts amplis”, perquè això els pot beneficiar. “És propaganda gratuïta”, sentencia.

Divisió interna

En tot cas, també cal tenir en compte que si hi ha una cosa que afecti negativament els partits és la divisió dels seus militants. Quan les forces polítiques apareixen enfrontades entre si davant l’electorat, els ciutadans són menys propensos a votar-les. A més, les diferències desincentiven la militància i pot passar que part de les bases dels partits no es mogui per demanar el vot per als seus.

La crisi de l’autopista ha generat mala maror interna a MÉS i Podem. MÉS per Mallorca ha xocat amb les bases activistes de l’ecologisme, tradicionalment molt vinculades als ecosobiranistes. A més, càrrecs rellevants de la coalició ecosobiranista han hagut d’insisitir repetidament que no comparteixen tot el contingut del projecte a pesar de les modificacions, però que s’acordà fer-lo en els Acords pel Canvi.

La politòloga Neus Ramis assegura que el problema no és tan sols el fet de fer la carretera o de reduir-ne la mida respecte del projecte original, sinó com s’ha comunicat aquesta decisió i com s’ha pres. La portaveu de Propòs IB lamenta la manera de fer, ja que “sembla que es governa d’esquena a la ciutadania” a causa de la “poca comunicació i al poc debat”, un fet que també han criticat els activistes.

Tot i que MÉS també ha patit les crítiques d’alguns càrrecs i de corrents importants, és a Podem on s’ha vist tot un corrent intern, els anticapitalistes, posicionar-se en contra de l’autopista, signar el manifest antiautopista i anunciar que, per aquesta i per altres qüestions, es retiren de la primera línia política.

Garrido cedeix el pas

Potser per evitar aquesta contestació, el PSIB, l’actor a priori menys afectat per l’autopista, ha canviat de candidata a la presidència del Consell. La secretària general de la Federació Socialista de Mallorca i actual consellera de Carreteres, Mercedes Garrido, no serà finalment la candidata a la institució insular. Ho serà, en canvi, un pes pesant del Govern de Francina Armengol, la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que no té cap relació amb el projecte. Ha transcendit que la polèmica de l’autopista i l’enfrontament amb els ecologistes és un dels motius de la retirada de Garrido. Tot i així, Cladera, que va presentar la seva candidatura aquesta setmana, es va limitar a assegurar que la infraestructura “forma part de l’acord de govern” i que s’han introduït canvis al projecte del PP per fer-lo “més sostenible”.

Amb Mercedes Garrido fora dels llocs de sortida i, probablement, amb un escó de diputada al Parlament, l’únic impulsor de la carretera que serà candidat és l’actual president del Consell, Miquel Ensenyat, que es presentarà al Parlament per MÉS. Per a Tarabini, aquest fet ha de ser “preocupant” per a les expectatives dels ecosobiranistes, tot i que afirma que no serà la qüestió del tot “decisiva” a l’hora de decantar el vot.