Dos pèrits apuntalen la defensa de Cuixart i descarten la violència

Tècniques d'Hisenda xifren la despesa pública de l'1-O en 917.000 euros

Sense violència no hi ha rebel·lió. Per això una de les línies de les defenses del judici del Procés passa per demostrar el caràcter pacífic del 20-S i de l'1-O. Els advocats que han insistit més en aquesta estratègia són els de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium. Durant les últimes sessions ho han fet a través de testimonis com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, que va reivindicar l'1-O com l'exercici de desobediència civil més important de la història recent. Ahir els lletrats de Cuixart van acabar de desplegar aquesta línia de defensa amb la declaració de dos pèrits, els doctors en sociologia John Paul Lederach i Jesús Castañar, que, a petició seva, van fer un informe sobre l'existència de violència el 20-S i l'1-O. Els doctors van descartar-la. Van definir el 20-S com una "protesta" pacífica i l'1-O com un exercici de "desobediència civil".

Les primeres declaracions de la fase pericial van marcar la quaranta-cinquena jornada del judici del Procés després d'una setmana d'interrupció de les sessions i de la imatge de cinc presos polítics al Congrés dels Diputats i al Senat. Els dos sociòlegs també van descartar que la resta de manifestacions del 2017 fossin violentes i van remarcar que Cuixart mateix havia "exercit un lideratge clarament no violent".

El fiscal Jaime Moreno va intentar contrarestar el peritatge preguntant als sociòlegs si les agressions relatades pels més de 200 agents que han declarat al judici o els vehicles policials "destrossats" el 20-S es podien considerar accions violentes. Marchena el va interrompre per recordar-li que la conclusió dels pèrits havia sigut clara: "En la seva opinió, no es van produir fets violents". Les acusacions tampoc se'n van sortir a l'hora de buscar incitacions a la violència en els discursos de Cuixart. Com ara quan va parlar del Patrol de la Guàrdia Civil el 20-S com un "altar majestuós". "Segur que no era una incitació a la destrucció del cotxe", va dir Castañar. Només l'advocada de l'Estat va aconseguir esgarrapar als sociòlegs que la crida a la participació del Govern l'1-O havia encoratjat la ciutadania.

Ball de xifres sobre la malversació

A la pericial de violència la va precedir la de quatre pèrites de l'Estat proposades per les acusacions per intentar demostrar la malversació. Van xifrar en un mínim de 917.648 euros la despesa pública compromesa per l'1-O, per sota dels càlculs de la Fiscalia -3 milions- i dels de l'advocacia de l'Estat -1,9 milions-. Les pèrites sí que van reforçar una de les tesis de l'acusació: el que val a l'hora de calcular la despesa de l'1-O no és si els treballs es van pagar, sinó que tinguin factura i que el servei es dugués a terme.

Les defenses van rebatre l'argument intentant demostrar que en alguns casos -com en els enviaments d'Unipost- les factures ni tan sols està clar que responguessin a un encàrrec. En aquest cas, les pèrites van considerar que no s'haurien de comptar. Els advocats dels acusats també van qüestionar que les pèrites es basessin únicament en la documentació aportada per l'òrgan interventor de la Generalitat, sense contraposar-la amb cap altra.

Ahir també van declarar més testimonis de les defenses, entre ells una funcionària del departament de Treball que dirigia Dolors Bassa que va explicar que només es van cedir 12 centres cívics a entitats per fer activitats la vigília de l'1-O, amb la condició que a les sis de la matinada els desallotgessin "com recomanaven els Mossos". Un altre assessor de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell es va responsabilitzar de tots els seus tuits el 20-S i l'1-O.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF