La Fiscalia veu indicis "sòlids" contra qui va emparar el 9-N i ultima una querella

BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya veu indicis "sòlids" per actuar contra el procés participatiu del 9-N i ultima una querella. Ho van explicar fonts jurídiques ahir a Efe, que no van voler detallar la persona o persones contra qui anirà dirigida ni els presumptes delictes que se'ls atribuiran, tot i que sí que apunten que es podria presentar en les pròximes hores davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest dissabte la Fiscalia ja va obrir una investigació sobre el procés participatiu. De fet, el 9-N al vespre, poc després del tancament dels punts de votació, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va fer una ràpida compareixença pública –sense preguntes i prevista en un primer moment només per a TVE– per posar veu a una nota que la Fiscalia General de l'Estat acabava d'enviar als mitjans: el ministeri públic continuava "recopilant dades" per valorar possibles "responsabilitats penals" i exercir, si calia, "les oportunes accions legals".

Tot i que poques hores abans del 9-N el ministeri públic havia augmentat la pressió –demanant a la Generalitat una llista dels locals de votació i la identificació dels seus responsables–, finalment el mateix dia va rebaixar el to i, quan el 9-N alguns partits polítics i particulars van demanar la retirada immediata de les urnes, s'hi va posicionar en contra, ja que ho va considerar una mesura cautelar "desproporcionada". No interessava la imatge –en una jornada que transcorria tranquil·la i sense incidents remarcables– de la policia retirant urnes i material. Tanmateix, la Fiscalia no tenia intenció de deixar-ho estar, i durant aquests dos dies ha analitzat les dades que havien sol·licitat, així com el desenvolupament dels fets.

Amb tota probabilitat, la querella de la Fiscalia anirà dirigida contra el president de la Generalitat, Artur Mas –potser també contra alguns consellers com la d'Educació, Irene Rigau, i el d'Interior, Ramon Espadaler, i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega–, i se'ls podrien atribuir suposats delictes de desobediència, prevaricació i omissió del deute de perseguir delictes, en la mateix línia de les denúncies presentades diumenge a Barcelona per UPyD, que també demanaven imputacions.

Llista sí, però no responsables

Els Mossos d'Esquadra van remetre a la Fiscalia Superior de Justícia, tal com els va demanar aquest òrgan (a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat), la relació de locals públics propietat de la Generalitat on es va celebrar el procés participatiu del 9-N, però sense identificar els responsables dels punts de votació. Els Mossos es remetien a un escrit de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en què assegurava que la Generalitat es responsabilitzava de l'obertura d'aquests locals. Així, Ortega sostenia que no estava "en condicions" de proporcionar una informació "de la qual no disposa", ja que "s'ignoren les condicions concretes en les quals es pot haver accedit a cadascuna de les dependències".

Paral·lelament a la investigació de la Fiscalia, diferents jutjats de Catalunya mantenen investigacions obertes arran de denúncies de partits i particulars. Tot i així, en cas que evolucionin, acabaran arribant al TSJC, ja que les persones denunciades són aforades.