Un judici sobre els drets fonamentals: els eixos dels arguments de les defenses

BarcelonaEl judici al Procés, en directe

Amb els ulls posats en Europa i en els recursos a una eventual condemna que es puguin interposar davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, la vulneració de drets fonamentals va ser una de les qüestions de debat que més van posar ahir sobre la taula les defenses: des del dret a un judici imparcial fins a qüestionar la legitimitat del Suprem per jutjar alguns dels acusats, passant per la vulneració de la llibertat d’expressió, de manifestació i ideològica o la privació del dret de defensa que suposa no tenir tota la documentació del cas. Aquestes van ser les argumentacions principals.

Vulneració de drets

Jutjar la llibertat d’expressió i manifestació

La majoria de les defenses van parlar de la vulneració de tres drets: la llibertat ideològica, d’expressió i de manifestació. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, va recordar que la Constitució “impedeix criminalitzar la dissidència”, que tota l’actuació dels exmembres del Govern es va moure dins “l’arena política” -protegida per la llibertat d’expressió- i que les protestes pacífiques de l’independentisme que criminalitzen les acusacions no són més que una expressió del dret de manifestació. “No facin entrar en el debat les cassolades”, va demanar. L’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, va afegir que al president d’Òmnium el jutgen per exercir el seu dret a manifestar-se. “Aquest procés és una derrota col·lectiva de la democràcia i no ha de començar. Si ho fa, el sistema entra en un univers de riscos inexplorats”, va advertir.

El lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, va denunciar la vulneració del dret a un judici just i va interpel·lar directament els membres del tribunal, qüestionant “la falta d’imparcialitat” de quatre dels magistrats que van acceptar la querella de la Fiscalia. “Facin de jutges i no de salvadors de la pàtria”, va demanar-los. La defensa de Cuixart i la de Santi Vila -exercida per Pau Molins- també van qüestionar que se’ls jutgi al Suprem: Cuixart perquè mai ha sigut aforat i Vila perquè ja no era diputat l’1-O ni membre del Govern el 27-O.

El controvertit cas del 13

Demanen la documentació de la “causa mare” de l’1-O

La referència de les defenses a la “causa mare” de l’1-O, tal com la va definir l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, era gairebé obligada. El que va néixer com una investigació sobre les declaracions de l’exjutge i senador d’ERC Santi Vidal s’ha acabat convertint en una macrocausa de l’1-O. Els mateixos informes fets per la Guàrdia Civil per ordre d’aquest jutjat han “nodrit” la causa del Suprem, recordava l’advocat de Carles Mundó, Josep Riba. Totes les defenses van qüestionar aquest fet i van demanar que almenys se’ls deixi accedir a la documentació del cas.

La diferència és que les acusacions sí que hi han tingut accés, perquè en són part. “És una transgressió de drets que fa posar vermell”, deia Van den Eynde, que va recordar a més que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer -que va morir el 4 de novembre- no va admetre que investigava l’1-O fins un any i mig després i que a hores d’ara continua sent una incògnita quants investigats hi ha i quins fets se’ls atribueixen.

Els advocats també van demanar tenir accés a la causa de les càrregues policials de l’1-O a Barcelona i a la que ha processat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional. De fet, Xavier Melero, advocat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, va demanar que se’l jutgés juntament amb Trapero, i no al Suprem.

Parcialitat de l’acusació

Qüestionen la Guàrdia Civil, el fiscal, l’advocat de l’Estat i Vox

Les defenses van posar en dubte la imparcialitat de la investigació de la Guàrdia Civil, però també la legitimitat de la Fiscalia, l’acusació popular i l’Advocacia de l’Estat. Tant Van den Eynde com Pina van recordar que el tinent Daniel Baena, que firma la majoria dels informes de la causa de l’1-O, penjava opinions a Twitter. L’advocat de Junqueras i Romeva va recordar que la Fiscalia ja havia investigat l’1-O abans de presentar la querella del Suprem, que es va enviar als mitjans amb el títol Más dura será la caída.

La denúncia sobre el fet que Vox formi part del procés també va ser generalitzada, mentre que l’advocat de Cuixart va qüestionar la legitimitat de l’Advocacia de l’Estat per acusar el president d’Òmnium, tot i que es va incorporar al cas per garantir que es recuperessin els diners públics suposadament malversats.

Testimonis clau

Tornen a demanar la declaració de Puigdemont

Les defenses també van plantejar la necessitat d’escoltar alguns testimonis denegats pel Tribunal Suprem, com ara el rei o un membre de la Casa del Rei; Carles Puigdemont; l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, o la declaració com a experts en tècniques policials de dos membres de la policia de Scotland Yard.