400 alcaldes catalans demanen un judici "imparcial" i la llibertat dels presos polítics

BarcelonaUns 400 alcaldes catalans han demanat aquest diumenge que el judici al procés independentista que començarà dimarts sigui "just i imparcial". En un acte a l'Ajuntament de Barcelona han demanat la llibertat immediata dels presos polítics perquè puguin assistir en llibertat al judici del Tribunal Suprem. Així ho reclama també el manifest llegit per sis alcaldes de diferents partits, com el PDECat, ERC, la CUP, el PSC i els comuns.

Els representants polítics també han exigit el "respecte als drets fonamentals com són el dret de reunió i manifestació, el dret de participació política i la lliberta d'expressió i d'informació". El manifest expressa el seu suport a tots els dirigents polítics i socials "perseguits amb acusacions infundades" i a les seves famílies i reivindica que posar urnes no és un delicte.

Tanmateix, els alcaldes també han defensat la necessitat d'una "solució política i democràtica entre Catalunya i Espanya a través del diàleg sense condicions" i han manifestat el compromís del món local per garantir l'exercici dels drets i llibertats de la ciutadania, i el dret a decidir el futur de Catalunya. També han cridat la ciutadania catalana i de tot Espanya a respondre "d'una manera pacífica i ferma en defensa dels valors democràtics amenaçats".

Crits d'independència al Saló de Cent

L'alcaldessa de Barcelona ha afirmat que aquests reclams van més enllà dels partits i ha reivindicat la "representació transversal" d’alcaldes i alcaldesses en aquest acte, entre els quals alguns socialistes, com el batlle de Les (Vall d'Aran), Emilio Medan (Unitat d’Aran-PSC), que ha llegit part del manifest, i algun altre de municipis petits. També han llegit el manifest l'alcalde de Cercs (Berguedà), Jesús Calderer (Demòcrates); el de Mieres (Garrotxa), Enric Domènech (CUP); l'alcadessa de Montcada i Reixach, Laura Campos (Catalunya en Comú); la de Tortosa, Meritxell Roigé (PDeCAT) i la de Cambrils, Camí Mendoza (ERC).

En la clausura de la trobada, Colau ha puntualitzat que no es tractava de cap acte "independentista", sinó en "defensa dels drets i llibertats fonamentals"; un acte d'"humanitat", l’ha definit. Tot i aquesta precisió de l'alcaldessa amfitriona, bona part dels assistents han tancat l'acte amb crits d'"independència".

L'alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni, ha Colau de "sotmetre" la ciutat al procés i els ha demanat que no converteixi la capital catalana en "un camp de batalla del conflicte polític que viu Catalunya i Espanya". En declaracions als mitjans aquest diumenge, recollides per l'ACN, ha dirigit les mateixes paraules a l'alcaldable a qui dona suport Cs, Manuel Valls, que ha assistit a la manifestació de Madrid a favor de la unitat d'Espanya.

Paral·lelament, Collboni ha considerat que al candidat que té el suport de Ciutadans "li ha caigut la màscara: va arribar a Barcelona dient que era liberal i ha acabat com un radical", perquè es manifesta a Madrid "al costat de la dreta i la ultradreta" en una mobilització "que només contribuirà a dividir més el país i a crispar més la tensió política a Espanya" -ha conclòs Collboni-.

"Gran vulneració de drets"

En el manifest llegit a l'Ajuntament de Barcelona, consideren que després de l'1-O l'Estat ha pres mesures excepcionals, com el 155 i l'"aplicació forçosa i desproporcionada del dret penal". Alerten que aquestes decisions afecten els drets fonamentals i les llibertats dels ciutadans. Així doncs, critiquen que l'empresonament dels presos independentistes i les accions penals iniciades contra alcaldes també són una "greu vulneració" d'aquests drets i llibertats.

Segons el text, aquestes accions penals han vulnerat diversos drets com el de la defensa, la legalitat penal, la imparcialitat judicial, la participació política, la llibertat d'expressió i el de reunió i manifestació, entre d'altres. "Tot apunta que amb aquests procediments judicials es busquen càstigs exemplaritzants i un efecte dissuasiu de determinades posicions polítiques en el futur", afegeix, i afirma que hi ha una voluntat de venjança.

A més, els alcaldes signants veuen les acusacions contra presos polítics i els altres encausats "infundades i clarament desproporcionades", i sostenen que tot plegat s'emmarca en un retrocés de l'estat de dret.