ELECCIONS

La fi de l’alarma empeny Casado cap a un perfil moderat el 12-J

La distensió reforça la línia de Feijóo i descontextualitza Iturgaiz

“Em preocupa que Pedro Sánchez estigui tan crispat. Diu que no se l’ajuda, com si no l’estiguéssim ajudant amb les dificultats que ha tingut”, afirmava ahir el líder del PP, Pablo Casado, en un acte de campanya a Lugo, a Galícia. Un dia abans, a Àlaba (Euskadi), acompanyat del candidat basc del PP, Carlos Iturgaiz, treia pit dels acords a què ha arribat amb el govern espanyol i apel·lava a la “unitat”, unes declaracions indicatives del tomb que han provocat en el PP les eleccions del 12 de juliol, condicionades pels estralls del covid-19. Influït pel context estatal de la reconstrucció, el líder del PP ha hagut de matisar la seva proposta, sobretot a Euskadi, i reconduir-la cap a un perfil més moderat.

Inicialment el pla per als comicis que s’havien de celebrar el 5 d’abril a Galícia consistia en deixar que Alberto Núñez Feijóo exhibís obra de govern per intentar revalidar la majoria absoluta. Encara que el president de la Xunta i el líder del PP representin ànimes diferents dins del partit, Feijóo té prou pes per no sotmetre’s a la batuta de la direcció estatal. El logo de campanya del candidat remet a la seva figura i no a les sigles, una manera de mostrar que Feijóo aglutina el centredreta gallec. Això restava incentius a fer coalició amb Cs, i la cúpula del PP ho va entendre així. En aquest sentit, el context del 12-J no és tan diferent per als conservadors a Galícia, però sí que ho és l’entrada en campanya del xoc de les autonomies amb la Moncloa per la gestió centralitzada de la pandèmia.

Si a Galícia el terreny del continuisme estava adobat, a Euskadi tot el contrari. La residualitat del partit va aconsellar sumar esforços amb Cs per no dividir el vot, una operació que el llavors líder del PP basc, Alfonso Alonso, sempre va veure amb reticències perquè donava oxigen a una organització sense representació al Parlament basc. Les negociacions amb els taronges pilotades des de Madrid van acabar motivant la seva dimissió. Aquest pas enrere alleujava la tensió entre un altre dels barons marianistesdel partit -va donar suport a Soraya Sáenz de Santamaría a les primàries- i una direcció incòmoda amb un candidat que mantenia una baralla pública amb Cayetana Álvarez de Toledo, aposta personal de Casado per a la nova etapa del PP.

El relleu acabava d’arrodonir l’escenari. L’escollit, Carlos Iturgaiz, va ser el número 2 de Jaime Mayor Oreja durant les millors èpoques dels conservadors a Euskadi, quan José María Aznar tenia majoria absoluta. Llavors el camp de batalla del PP basc era ETA i Casado plantejava recuperar aquest front amb l’excusa que Sánchez i María Chivite -a Navarra- van ser investits gràcies a l’abstenció d’EH Bildu, a qui la dreta recrimina que no condemni amb rotunditat l’activitat de la banda, ja dissolta. La línia dura també havia de servir com a tallafocs a una possible irrupció de Vox.

Ara, però, el tauler polític espanyol ha patit una sacsejada arran del coronavirus. A la meitat de la crisi, Cs va desfer el bloc de la triple dreta contra Sánchez i va començar a pactar amb la Moncloa les pròrrogues de l’estat d’alarma i la regulació de la nova normalitat. Amb l’exemple del Congrés de fa una setmana costaria d’entendre la coalició PP-Cs a Euskadi, però la realitat és tossuda i durant la campanya es podrà veure Casado i la líder de la formació taronja, Inés Arrimadas, fent un míting conjunt.

Un tauler polític sacsejat

Ara bé, amb l’abandonament del comandament únic i el focus posat en la resposta a la crisi, el PP ha modulat la seva oposició frontal. No només va votar a favor del decret de nova normalitat dimecres, sinó que també ha guanyat pes la vicepresidenta primera del Congrés, la també marianistaAna Pastor, que ja treballa per acordar amb l’executiu les conclusions en l’àmbit sanitari en la comissió de reconstrucció. Tots aquests moviments han deixat Bildu fora de l’equació, cosa que amenaça el pretext per fer d’ETA una eina de campanya. Seria difícil esgrimir l’argument de l’acostament de presos etarres amb el qual l’Associació de Víctimes del Terrorisme va justificar dissabte no acudir a l’acte d’homenatge anual al Congrés.

Obligat a improvisar, amb la influència de Feijóo i unes enquestes que auguren una davallada a Euskadi, Casado decanta la balança de les dues ànimes del PP cap a la moderada, fins al desconcert que suposa sentir suggeriments d’entesa amb el PSOE en plena campanya al costat d’un delfí de l’aznarisme.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF