L'advocat de Rull, Turull i Sànchez demana ampliar a 90 dies el termini per presentar els escrits de defensa

BarcelonaL'advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull ha demanat aquest dimarts al Tribunal Suprem ampliar fins a 90 dies el termini per presentar els escrits de defensa, fixat inicialment en deu dies. La defensa argumenta que és el temps que han tingut les acusacions per formalitzar les seves peticions de penes, entre el 3 d'agost i el 2 de novembre. No accedir a ampliar aquest termini seria, diu l'escrit, una "flagrant vulneració del principi d'igualtat davant la llei". En tot cas, si finalment no es donen aquests 90 dies, demana com a mínim 30 dies hàbils per poder presentar un escrit "amb totes les garanties", tenint en compte el volum de les acusacions i també "els múltiples problemes d'accés a la causa" que han denunciat amb anterioritat. La defensa també al·lega que la privació de llibertat dificulta la preparació de tota la documentació, i reivindica l'efectiu exercici del dret de defensa dels encausats.

D'altra banda, la defensa fa una petició perquè la causa no sigui jutjada al Suprem, sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com ha demanat avui mateix també Jordi Cuixart. Tot i així, ja anticipa que no s'atendrà aquesta petició, i ironitza amb les declaracions de Carlos Lesmes, president del tribunal, dient que amb el judici del Procés estaven cridats a "canviar el rumb de la història" d'Espanya ."De res serviran tampoc els arguments jurídics si s'entén que la principal virtut d'un magistrat és ser un patriota", afegeix l'advocat dels presos citant declaracions d'un vocal del CGPJ. En tot cas, la petició es fa per després poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè la defensa està obligada a denunciar les vulneracions de drets fonamentals per molt que sàpiga que no s'atendran.

En tot cas, l'escrit desenvolupa arguments jurídics per sustentar la seva petició. Remarca que els encausats eren diputats i, segons l'Estatut, han de ser jutjats pel TSJC i no pel Suprem. També argumenta que en una causa semblant, la del 9-N, va ser el TSJC qui va jutjar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, mentre que la causa de Francesc Homs la va portar el Suprem perquè era diputat al Congrés. A més, insisteix que els fets jutjats van passar íntegrament a Catalunya, encara que hi hagi efectes col·laterals que afectin l'Estat o actuacions puntuals a l'estranger. Que la causa la porti el Suprem, continua, priva els presos de la doble instància, és a dir, de poder presentar un recurs a una instància superior. A més, aquesta situació de "fragmentació", amb diferents causes sobre el mateix fet portades per diferents tribunals, pot provocar que hi hagi resolucions "obertament contradictòries", conclou.