Yolanda Díaz : “Seria una enorme irresponsabilitat repetir eleccions. Hi ha el risc d'entregar el país a la dreta”

MadridElla nega la major, però el seu nom va estar en totes les travesses com a futura ministra de Treball durant les negociacions entre Unides Podem i el PSOE per a un govern de coalició. Yolanda Díaz (Fene, 1971) és la portaveu al Congrés de Galícia en Comú -una de les confluències associades a Unides Podem-, i formava part d’un dels grups temàtics de negociació de programa amb el PSOE. Davant el silenci de la cúpula de Podem, és una de les veus que estan parlant en nom del partit en aquest temps de bloqueig de govern després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez.

Per què insistir en negociar amb el PSOE un govern en coalició si ells es neguen a fer-ho?

Bàsicament, perquè és l’única via per fer complir el mandat electoral del 28 d’abril. Ni tan sols amb Pablo Iglesias fent un pas al costat, com exigien, van voler negociar de debò. Els acords pressupostaris i la moció de censura de l’anterior legislatura ens han de donar esperança. Entenem que molta gent està desolada. La gent pel carrer m’agraeix la pujada del salari mínim. Saben que va ser el govern de Sánchez qui la va aprovar, però també saben el paper clau que hi va tenir Podem, amb Iglesias reunit per aconseguir-ho fins a les tres de la matinada.

Per què no els convenç el model de govern a la portuguesa?

En primer lloc, ja ho vam provar i vam haver d’anar a eleccions. En segon, jo que vaig força a Portugal, sé que els escenaris són diferents. El Bloc d’Esquerra i el PCP recelen entre ells i són ells mateixos els que no han volgut formar part de l’executiu socialista. I cal entendre que el senyor António Costa [president de Portugal] ha continuat amb el reguitzell de polítiques de dretes en matèria laboral i econòmica, pactant amb els partits de dretes i reservant alguns temes de drets civils a l’esquerra. El model de coalició, majoritari a Europa, és el que garantiria a Espanya les polítiques progressistes.

Desconfien de Pedro Sánchez?

La pregunta és: qui és Sánchez? És inquietant. Fa uns dies es va reunir amb els sindicats i no sabem, ni nosaltres ni la premsa, si vol derogar la reforma laboral del PP que ha propiciat tanta precarietat. No sabem si Sánchez és el de l’entrevista amb Jordi Évole, que m’agrada i que recorre Espanya parlant de plurinacionalitat, o si és el d’ara, opac i desconcertant.

No ho saben?

No ho sabem. En política ens coneixem tots, però Sánchez és l’únic que diu una cosa un dia i l’endemà la contrària, i aquí no passa res. És desconcertant. A mi em sembla bé que s’aclareixi i ho digui: “Què vol vostè?” “Doncs jo vull pactar amb Rivera”. ¿És això el que vol? Doncs que ho digui i es mogui en aquesta direcció. També em desconcerta el silenci dins el seu partit, on hi ha veus plurals però cap surt a apostar per un pacte amb Podem.

Hi ha una certa confusió sobre quina va ser l’última oferta del PSOE en la negociació.

Ni tan sols nosaltres ho sabem perquè van manipular els documents i en cap moment van ser clars en aquest tema. Si haguessin volgut negociar ho haurien fet. Deixa’m dir-te també que és mentida que només volguéssim parlar de cadires: teníem un document avançat conjuntament amb 100 pàgines de programa de govern.

Creu que hi haurà eleccions?

No em vull posar en un escenari electoral. Seria una enorme irresponsabilitat. La ciutadania està farta d’eleccions, ens ha votat per solucionar els problemes. Ja no seria possible aconseguir una campanya d’esperança com la del 28-A, i hi ha el risc d’entregar el país a la dreta. No entenc quina és la intel·ligència de l’operació, però de vegades factors primaris fan que primi l’interès partidista sobre el bé comú.

Des d’Esquerra Unida, que és el seu partit, i també des dels anticapitalistes d’Andalusia s’ha instat a renunciar al govern de coalició.

Sí, bé, però és diferent. Els anticapitalistes mai l’han volgut i a Esquerra Unida es va fer una consulta en què el 80% de la militància va apostar per un govern plural i de coalició. El que passa és que després la direcció col·legiada d’Esquerra Unida va apostar per una altra cosa. A mi em sembla un error perquè no garantirem que la vida dels ciutadans millori si no entrem en un govern de coalició.

Si es repeteixen les eleccions, ¿hi ha cap possibilitat que Esquerra Unida i Podem hi vagin per separat?

No tinc ni idea de si hi ha aquesta opció, però em semblaria un error. Jo he sigut diputada per Galícia gràcies a una operació intel·ligent en què tothom suma a Alternativa Galega de Esquerda. Si haguessin anat els dos en solitari, no sabem quin hauria sigut el resultat, però segurament molt pitjor.

¿L’espanta la possible irrupció d’Errejón en cas d’una repetició electoral a l’Estat?

En absolut. Em sembla molt legítim i, a més, ocupa un espai polític diferent del nostre. No soc sociòloga, però segurament Errejón pot prendre més vots al PSOE que no pas a nosaltres.

A Catalunya va doldre que Unides Podem, l’únic partit estatal que defensa el referèndum, renunciés a aquesta via tan ràpid durant la negociació amb el PSOE.

No, nosaltres no renunciarem al nostre programa i continuem entenent que quan dos milions de persones diuen que s’ha de votar, s’ha de permetre, i que això facilitaria molt les coses. També creiem que els líders independentistes no han comès cap delicte de rebel·lió i ens sembla insuportable que estiguin en presó preventiva. Però sí que hem d’acceptar que sigui el PSOE qui lideri aquesta qüestió pel seu pes proporcional molt més alt en un hipotètic govern de coalició.