Yolanda Díaz, la ministra que va avisar de l'efecte negatiu de negociar amb la reforma laboral

Un dels objectius estratègics del pacte era 'normalitzar' EH Bildu a les institucions

"L'emprenyada que ha agafat la ministra de Treball ha sigut formidable. I mira que va advertir que el tema tindria un efecte negatiu sobre la taula de diàleg. És ella qui està elaborant el projecte de reforma".

Yolanda Díaz no ha dit en públic ni una sola paraula, és cert, sobre l'anomenat pacte per derogar la reforma laboral acordat entre PSOE, Unides Podem i EH Bildu arran de la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma el passat dimecres 20 de maig, però segons fonts consultades per l'ARA ha expressat al president del govern la seva completa disconformitat amb l'"operació" tenint en compte que, sense conèixer els detalls de la negociació, havia advertit de les conseqüències negatives sobre el diàleg social.

Aquestes fonts afegeixen que el desbordament del govern explica el fet que el paper que va fer arribar EH Bildu a la portaveu del PSOE a les Corts, Adriana Lastra, no fos sotmès a un intercanvi intern de criteris dins el partit. Lastra va informar-ne el president del govern, Pedro Sánchez, que, de fet, sense comprovar els detalls, va ser qui va donar el durant el debat de la pròrroga de l'estat d'alarma a la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que així ho va interpretar en la seva segona intervenció. Però aquesta circumstància evidencia que Sánchez desconeixia un punt del que s'havia pactat: que no se n'havia de dir res fins després de la votació.

Així mateix, aquestes fonts assenyalen que Pablo Echenique, portaveu d'Unides Podem, va rebre una còpia de la proposta i la va compartir amb Pablo Iglesias. "Però Echenique no va tenir protagonisme en l'intercanvi d'opinions".

Unides Podem va acceptar en l'acord de coalició progressista, signat per Sánchez i Iglesias el 30 de desembre del 2019, el plantejament del punt 1.3 ("Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral del 2012"), en què s'enumerava l'anul·lació de tres punts concrets de la reforma laboral (l'acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia, les limitacions d'àmbit temporal del conveni col·lectiu i la prioritat dels convenis d'empresa sobre els sectorials).

Però la seva posició sempre ha sigut la de derogar "íntegrament" la reforma laboral. Per tant, la redacció proposada per EH Bildu agradava a Iglesias. I la seva defensa que el pacte s'havia de complir obeïa més a difondre un eslògan d'esquerra en moments en què el govern es recolza en Ciutadans, davant l'abandonament d'Esquerra Republicana de Catalunya, que al muntatge d'una operació com a tal.

Però tant per a Sánchez com per a Iglesias hi havia una altra dimensió de l'acord: la normalització d'EH Bildu a les Corts. És a dir, l'acceptació que formen part activa del joc i de l'aritmètica parlamentària estatal. En aquest sentit, es valora més que la reforma laboral el segon punt de l'acord, segons el qual "les entitats locals, forals i autonòmiques disposaran de més capacitat de despesa per a polítiques públiques destinades a pal·liar els efectes socials originats per la crisi del covid-19. Per a les entitats locals, aquestes despeses en polítiques socials seran exceptuades del còmput de la regla de despesa".

Aquest dissabte 23 de maig, la candidata d'Elkarrekin Podem-IU a la lehendakaritza a les eleccions basques del 12 de juliol, Miren Gorrotxategi, va declarar que "l'entesa entre el PSOE, Podem i Bildu a Madrid possibilita més que mai un govern tripartit d'esquerres que gestioni la reconstrucció d'Euskadi per a la majoria social basca aquest mateix juliol".

No obstant això, fonts consultades per l'ARA apunten que la processó va per dins al Podem basc.

"Els ha caigut molt malament el lliurament d'una arma de propaganda com la de la reforma laboral, perquè han omplert de contingut la campanya d'EH Bildu. Sobretot quan les enquestes apunten a un descens important de Podem al País Basc".

El desenllaç del que finalment s'ha revelat com una comèdia d'embolics il·lustra de quina manera influeixen els lobis empresarials en el gabinet. La ministra Nadia Calviño va persuadir Sánchez de rectificar el paper signat per Lastra després de mantenir converses amb el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi.

Iglesias va invocar la locució llatina pacta sunt servanda (els pactes s'han de complir) al defensar el dijous 21 l'acord signat.

Sánchez, per la seva banda, havia imposat poc després de conèixer-se l'acord el dimecres 20 a la nit la fórmula rebus sic stantibus (estant així les coses): amb la patronal, els sindicats i bona part dels ministres en contra, les estipulacions del que s'havia pactat es modificaven.

Un pacte, tot s'ha de dir, per a ús propagandístic que, per la seva difusió i els seus protagonistes –EH Bildu–, ha afectat la paraula i la solvència del govern. Que el contingut real fos difús a ningú li importa. En primer lloc a EH Bildu, que no va objectar la matisació del PSOE, ja que el seu ús electoral està assegurat.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF