Vox fa tornar els toros i la caça al centre de l’agenda política

El PP competeix amb l’extrema dreta i el PSOE es divideix

La irrupció de Vox i els seus 12 escons al Parlament andalús ha fet trontollar no tan sols les enquestes i les previsions dels partits sinó també els programes electorals de les formacions. I entre les propostes que l’extrema dreta està posant sobre la taula, dues amenacen els drets dels animals: la defensa dels toros i de la caça. La recuperació dels dos temes per al debat polític ja té efecte en les grans formacions: el PP competeix en reivindicar-les, mentre que el PSOE pateix divisions internes.

Fins ara la tauromaquia i la cinegètica eren temes menors en els programes de gairebé tots els partits. Sense anar més lluny, la defensa dels toros no constava als programes de la majoria dels partits que es van presentar a les andaluses. Al del PP, una minsa referència per considerar que “no s’entén Andalusia i Espanya sense el món del toro amb tot el que significa”.

Durant la campanya, la formació de Pablo Casado va centrar els esforços en les crítiques a Susana Díaz i a burxar-la pel suport dels independentistes a Pedro Sánchez, però el creixement de Vox ha fet que el PP no només radicalitzi el seu discurs amb Catalunya i la immigració, dues qüestions de què els populars feien bandera abans de l’auge de l’extrema dreta. Al PP van canviar d’estratègia per demostrar que l’altre eix del programa de Vox (la defensa de les tradicions espanyoles) també té representació a les seves files.

I ho van fer agafant-se a unes declaracions de la ministra de la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que el partit ha aprofitat per portar als dos debats al Congrés. En una entrevista a Onda Cero Ribera es va posicionar contra la tauromàquia i la caça i va assegurar que li agradaven “els animals vius”. A més, va afegir que sempre li ha cridat molt l’atenció que hi hagi gent que “gaudeixi de veure morir o patir animals”. I els populars van respondre-li al Congrés: Ribera serà interrogada en comissió si està en contra de la caça i, en l’última sessió de control abans de Nadal, l’exministre popular de Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, va interpel·lar al seu successor al capdavant de la cartera, José Guirao, sobre si el govern espanyol volia suprimir els toros. L’actual ministre va sortir-se’n intentant no trepitjar ulls de poll ateses les diferents opinions dins el PSOE, i va exposar que prohibir la tauromàquia no entra en els plans de l’executiu socialista. De fet, Pedro Sánchez sempre s’ha mogut en l’ambigüitat quan li han demanat pel tema, com quan l’any 2017, en una entrevista a La Sexta, va afirmar que ell “no aniria a una plaça de toros” però respectava la tauromàquia. Un símptoma dels equilibris socialista són les declaracions del ministre José Luis Ábalos, aficionat a la tauromàquia i fill d’un matador de toros, en un míting el 17 de desembre passat: “Hi ha una visió casposa d’Espanya segons la qual tots hem de ser toreros o caçadors”, va dir.

Això, però, espanta alguns barons, com Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d’Extremadura, i Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa. Aquest últim, per exemple, governa una de les comunitats amb més indústria cinegètica i on el sector relacionat amb la caça té més poder.

Proposició no de llei

El PP no està disposat a limitar la seva estratègia a un parell de preguntes parlamentàries. El set de desembre, cinc dies després de les andaluses, va registrar una proposició no de llei per “defensar, preservar i reconèixer la tauromàquia”. La iniciativa no té efecte vinculant, però permet a la formació conservadora debatre-ho a fons al Congrés.

L’ofensiva del partit recorda la que va fer a principis de la dècada, quan el Parlament va prohibir les corrides de toros a Catalunya. Aleshores els populars van fer una bateria de propostes que van acabar amb la declaració de la tauromàquia com a Bé d’Interès Cultural. Ara no es tracta simplement de reivindicar els toros i la caça, sinó de competir amb Vox per presentar-se davant els espanyols com la formació que defensa millor dues pràctiques que xoquen frontalment amb la sensibilitat animalista.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF