Vox supedita qualsevol pacte a la derogació de la Llei de normalització lingüística de 1986

La formació d'extrema dreta proposa a canvi una normativa d'ús de les llegües oficials

Vox supedita qualsevol pacte amb el PP o Ciutadans després de les eleccions autonòmiques de maig a la derogació de la Llei de normalització lingüística de 1986 i la seva substitució per una llei d'ús de les llengües oficials, segons ha informat l'agència Efe.

Es tracta d'un requisit "indispensable" per a qualsevol acord de govern després de les eleccions de maig, segons ha deixat clar aquest dijous el president de Vox a les Balears, Jorge Campos.

"La primera mesura que impulsarà Vox a les Balears després de les eleccions autonòmiques de maig serà la derogació de la Llei de normalització lingüística de 1986, que és l'origen de totes les desigualtats i la conculcació de drets que pateixen milers de famílies de les Illes, des que el PP la va aprovar".

Així ho ha anunciat el president de Vox a les Illes en una roda de premsa amb motiu del Dia internacional de la llengua materna. Campos ha demanat als partits amb representació al Parlament balear que es pronunciïn sobre si donaran suport o no a aquesta proposta.

Campos ha afirmat que sap que els partits d'esquerra prefereixen polítiques "excloents d'immersió en català". Per aquest motiu, vol saber quina postura adoptarà el PP, formació responsable de la Llei de normalització fa 32 anys. També vol saber quin serà el plantejament de Ciutadans després "dels seus continus canvis d'opinió", segons ha criticat el líder de Vox. "Vull saber si el PP i Ciutadans s'adheriran a la proposta de Vox", ha insistit.

A més, Campos ha anunciat també com a requisit per pactar, la tramitació urgent d'una llei d'ús de les llengües oficials "que garanteixi els drets dels parlants d'ambdues llengües majoritàries, 'balear' i espanyol, i que permeti la lliure elecció de llengua en totes les etapes educatives".

L'aplicació de la nova llei lingüística a les escoles és "perfectament factible a partir del pròxim curs", s'ha mostrat convençut. "A les Balears no podem celebrar el Dia internacional de la llengua materna. No hi ha llibertat per escollir l'escolarització dels nins en les seves llengües maternes, ni en espanyol, ni en mallorquí, menorquí o eivissenc, com aconsellen des de fa cinquanta anys organismes com l'OCDE. La manca de llibertat lingüística afecta també tota l'administració pública", ha criticat Campos.