Villarejo reconeix en seu judicial la guerra bruta contra el sobiranisme

L'excomissari declara a un jutge andorrà una operació per perjudicar CiU i el Banc de Madrid

L'excomissari José Manuel Villarejo acaba de reconèixer, per primera vegada en seu judicial, que operacions de l'anomenada 'policia patriòtica' van ser dutes a terme per la Direcció Operativa Adjunta (DAO) de la Policia, a càrrec del comissari Eugenio Pino, i per la unitat d'Afers Interns (UAI), sota responsabilitat del comissari Marcelino Martín-Blas, per "perjudicar un partit polític", Convergència i Unió, així com "la inspecció d'un banc", el Banc de Madrid, seguint al seu torn ordres dels seus superiors. Villarejo va declarar per comissió rogatòria el 23 de març del 2019 des del jutjat d'Arganda del Rey per respondre a les preguntes cursades pel jutge del Principat d'Andorra Manuel Santolària Besolí, que investiga una querella per delicte de coaccions interposada per la família Cierco, accionista de la Banca Privada d'Andorra (BPA).

Higini Cierco, un dels accionistes propietaris de la BPA, va presentar l'octubre del 2016 una querella criminal a la Batllia d'Andorra (òrgan jurisdiccional de primera instància i instrucció) contra el comissari Marcelino Martín-Blas, excap d'Afers Interns de la Policia espanyola, i l'exagregat d'Interior de l'ambaixada d'Espanya a Andorra, l'inspector Celestino Barroso. Cierco els acusa de delictes de coaccions i de xantatge arran de l'operació que presumptament van muntar el juny del 2014 per obtenir les dades dels comptes bancaris dels familiars de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley en aquesta entitat.

Els Cierco van contractar l'advocat Javier Iglesias -el mateix que va reunir al seu despatx de MAdrid a Josep Pujol, fill de l'expresident, i a Villarejo el febrer de 2014-, que al seu torn va proposar que se cités l'excomissari José Villarejo com a testimoni de càrrec de les activitats de Martín-Blas i la policia espanyola. Villarejo va assumir, segons la querella, l'autoria de quatre notes internes reservades, elaborades entre l'1 de juliol del 2014 i el 20 de gener del 2015, sobre l'operació dissenyada per conseguir els comptes. Cierco aportava a la querella un document signat per Villarejo el 2 de setembre del 2016 davant el notari de Madrid José Manuel Senante Romero, protocol·litzat el 26 de setembre d'aquest any.

L'excomissari assumia ser l'autor de diversos escrits que se li han mostrat "per part dels lletrats que actuen en defensa dels senyors Cierco, concretament unes notes informatives amb data 01/07/2014, 04/07/2014, 21/12/2014 i 20/01/2015, les quals es refereixen a diverses informacions sobre Andorra, moviments bancaris diversos, així com la referència a les actuacions en tot l'operatiu del comissari Marcelino Martín-Blas". Villarejo concloïa que en base a això es posa "a disposició de les autoritats judicials andorranes i espanyoles per col·laborar si així fos requerit".

La querella proposava diverses diligències, entre les quals destacava la declaració del comissari Villarejo en qualitat de testimoni, que, segons l'escrit, "està disposat a comparèixer a la seu de la justícia andorrana sense necessitat de citació a través de comissió rogatòria internacional".

El fet és que Villarejo mai va anar a Andorra per prestar declaració. I el 3 de novembre del 2017 va ser detingut en l'anomenada operació Tàndem per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.

El 30 de gener del 2019, finalment, el tortuós recorregut de la comissió rogatòria andorrana va arribar a Espanya amb alguns dels documents de la querella i les preguntes per fer. El 26 de febrer la lletrada d'Administració de Justícia d'Arganda del Rey rebia l'exhort i fixava la declaració per al 19 de març a les 9.30 hores al jutjat 7 a fi de traslladar Villarejo des de la presó d'Estremera. La defensa de l'excomissari va intentar evitar el trasllat per raons de salut i va proposar substituir la declaració a Arganda per una videoconferència des del centre penitenciari, al·legant problemes de salut. La sol·licitud va ser denegada.

El 19 de març del 2019 a les 10.30 hores Villarejo va prestar declaració, finalment davant la jutge Leo Abad i la lletrada de l'Administració de Justícia Alcolea Madinagoitia.

Villarejo va assenyalar que va saber per tercers les "trobades a l'hotel Villa Magna de Madrid entre Joan Pau Miquel [conseller delegat de la BPA] i la persona que es feia dir Félix", i va precisar que "Félix era un nom operatiu de l'antic comissari d'Afers Interns, Marcelino Martín-Blas". Martín-Blas va ser qui va obtenir en aquestes reunions, segons les notes de Villarejo, la informació dels comptes de la família Pujol a la BPA, a finals de juny o principis de juliol del 2014.

La sessió es va desenvolupar així, segons la documentació de la comissió rogatòria a la qual ha tingut accés, en exclusiva, el diari ARA.  

Llegeix aquí la declaració de Villarejo sobre la guerra bruta al sobiranisme

–Li pregunto si era coneixedor que el SEPBLAC [Servei Executiu de la Comissió de Prevenció i Blanqueig de Capitals o Unitat d'Intel·ligència Financera d'Espanya, dependent del ministeri d'Economia] havia incoat una inspecció al Banc de Madrid [que havia estat comprat per la BPA el maig del 2010 i va ser intervingut el 2015].

–Ho sé per referències. La seva funció era captar informació que materialitzava en notes internes que els seus superiors tenien en compte o no per judicialitzar-les, per això d'aquestes informacions en vaig tenir coneixement en aquesta condició i en vaig elaborar les notes oportunes.

–Li pregunto si li consta qui va ordenar la inspecció.

–Crec recordar que va ser una operació política.

–Li pregunto si li consta el perquè de la inspecció [del SEPBLAC al Banc Madrid].

–Era per aconseguir perjudicar un determinat partit polític [Convergència i Unió] i el seu banc [BPA] en benefici de l'altre [Andbank, el banc rival].

–Li pregunto si li consta qui hauria ordenat a Marcelino Martín-Blas fer aquestes actuacions.

–Ell depenia directament del director de la Policia i del director adjunt [Eugenio Pino], no sé qui el va enviar, si un o tots dos... Martín-Blas era el policia d'enllaç amb el CNI [Centre Nacional d'Intel·ligència], per la qual cosa alguna de les instruccions les rebia del director del CNI [Félix Sanz Roldán].

–Li pregunto si li consta quin era l'interès de Marcelino Martín-Blas de trobar-se amb Joan Pau Miquel.

–Crec recordar que era perquè li facilités dades de comptes de la família Pujol.

–Li pregunto si l'ordre d'actuar amb Higini Cierco i amb Joan Pau Miquel era responsabilitat única d'Eugenio Pino.

–Crec que no, que no tenia capacitat per a una ordre d'aquesta envergadura.

A continuació, se li mostren a Villarejo fotos i notes d'un informe que recull les reunions de Joan Pau Miquel amb Martín-Blas a l'hotel Villa Magna el juny del 2014, dates pròximes a l'obtenció dels comptes de la família Pujol.

Resposta: "És una nota de vigilància d'Afers Interns. Crec recordar que va ser a l'hotel Villa Magna. Els va exhibir un funcionari d'Afers Interns, un tal Fernando, i eren notes de vigilància que Afers Interns havia fet per documentar les reunions amb Martín-Blas".

Se li mostra també una nota operativa sobre aquestes reunions en el citat hotel Villamagna.

Resposta: "Eren unes notes informatives seves, no podria dir si el contingut és 100% seu".

Els comptes de la família Pujol a la BPA ascendien a 3,4 milions d'euros i la captura de pantalla dels comptes obtingut per la policia espanyola el juny del 2014 va ser filtrat dies més tard a un mitjà de comunicació, el diari 'El Mundo'. La família Pujol va repatriar immediatament els fons que tenia a la BPA al Banc de Madrid sense cap obstacle dels Cierco, cosa que va permetre la regularització de la situació davant Hisenda, a través de la presentació de declaracions complementàries que van evitar incórrer en delicte fiscal.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF