Publicitat
Publicitat

Urdangarin, traït pels seus exsocis

L'empresari valencià Miguel Zorío declara que el duc li va fer manipular una factura de 241.000 €

Iñaki Urdangarin ho té cada vegada més negre i fins i tot els homes amb qui feia negocis, els seus exsocis, l'han començat a trair. Ja no es tracta només de Diego Torres, amb qui està enemistat des del 2008. Ahir un excompany de negocis el va acusar de fer-li manipular una factura per poder cobrar-la a la Generalitat valenciana; un antic amic va declarar que el duc dirigia amb Torres les fundacions successores de Nóos i que Aizoon no tenia cap treballador real, malgrat que Urdangarin havia declarat el contrari; i un altre exsoci va dir que Urdangarin i ell cobraven 10.000 euros per cada reunió que feien per cercar patrocinis per al València, l'equip de futbol.

L'empresari valencià Miguel Zorío va declarar ahir al jutge José Castro que Urdangarin li havia ordenat canviar el concepte d'una factura de 241.000 euros que ell havia fet a l'Institut Nóos per al projecte dels Jocs Europeus. L'Institut Nóos l'havia presentada, amb d'altres factures, a la Generalitat valenciana, per cobrar la primera part de la preparació de la candidatura dels jocs -que no es varen fer mai-, però el govern valencià no les acceptà.

Segons fonts que han tingut accés a la declaració, Zorío va acceptar canviar la factura posant-hi una quinzena de conceptes, plans de comunicació i estudis, alguns dels quals va admetre que no s'havien fet. Nóos va cobrar 382.000 euros de les institucions valencianes pels fallits Jocs Europeus. A més, Zorío va admetre que Urdangarin el 2008 encara participava en reunions a València i Castelló sobre aquell projecte de Nóos.

No va abandonar

El gendre del rei d'Espanya teòricament havia abandonat la trama Nóos el març de 2006, però ahir mateix Mario Sorribas, antic amic del duc, va reconèixer que Urdangarin va dirigir amb Diego Torres no només l'Institut, sinó també les fundacions que el varen succeir: Areté i la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social. Urdangarin sempre ha negat que les lideràs i fins ara Sorribas sempre havia declarat que era Torres qui manava a la fundació.

Sorribas, que va ser apoderat d'Aizoon -l'empresa propietat a mitges del duc i de la infanta Cristina-, també va admetre que des que ell hi havia entrat, l'any 2009, Aizoon no havia tingut cap altre treballador. La Fiscalia ha imputat Urdangarin, entre més raons, per delicte fiscal a través d'Aizoon i sosté que tenia falsos treballadors per justificar-ne els sous com a despeses i estalviar-se imposts. Teòricament hi treballaven una desena de persones, incloent-hi el nebot del duc, Jan Gui Urdangarin.

D'altra banda, Álex Sánchez Mollinger, també company de negocis del duc, declarà que ell i Urdangarin varen cobrar 10.000 euros per cada reunió que aconseguien tancar per cercar patrocinis per al València Futbol Club. En total, n'havien fetes tres.

Ahir va declarar, a més, Robert Cockx, qui va tornar a admetre que és un testaferro professional: es queda un 5% de comissió a canvi de cobrar i trametre pagaments a través de societats a l'estranger. L'assistenta d'Urdangarin havia fet arribar al propietari d'Agval, Eugeni Calabuig, un número de compte a Suïssa de Cockx en què Calabuig va ingressar 375.000 euros. Cockx diu que ho va fer per encàrrec d'un assessor financer de Madrid. Calabuig -com Zorío- sempre ha declarat que els doblers eren per a Urdangarin, a qui havia encarregat cercar inversions a fora. El duc manté que només va fer d'intermediari i que qui va cobrar va ser J. María Treviño.

Per part seva, ahir mateix el jutge Castro va tornar a rebutjar desimputar la dona de Torres, Ana María Tejeiro. En una interlocutòria també va dir que continuaria investigant la branca valenciana del cas Nóos mentre el Tribunal Superior de Justícia de València no decideix si l'assumeix.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF