EXÈRCIT

La base de l’UME que vol la majoria de partits no és prioritària

Els sindicats s’oposen que la presència dels militars vagi en detriment dels cossos d’emergències

Tant el Govern com l’oposició coincideixen que les Balears necessiten una Unitat Militar d’Emergències que pugui intervenir de manera ràpida en catàstrofes com les inundacions viscudes a Sant Llorenç. “És necessari que les Balears disposin d’una base permanent de l’UME per fer front a les catàstrofes”, deia el líder de Ciutadans, Xavier Pericay, aquest dimarts al Parlament. La portaveu adjunta del PP, Marga Prohens, citava les paraules del general mallorquí de l’Exèrcit espanyol i ex tinent general de la Unitat Militar d’Emergències, Fulgencio Coll: “Necessitam tenir una base fixa de l’UME a les Balears, sobretot tenint en compte la nostra condició insular”.

Actualment, l’UME té dues bases temporals a l’estiu -una a Mallorca i una a Eivissa-, que bàsicament guarden material, i alguns efectius. Tanmateix, el Govern assegura que ja treballa per establir un cos militar d’emergències a les Balears, però els professionals del sector no ho consideren una prioritat. La representant del sindicat STEI-i i presidenta del comitè d’empresa de l’Institut Balear de la Natura (Ibanat) insisteix que “no necessitam una unitat de l’UME a les Illes” i que “el que cal és apostar més pel personal empleat públic propi de l’Ibanat i dels serveis d’emergències de les Illes i millorar els recursos tècnics i de plantilla”.

Segons els plans de l’Executiu de Francina Armengol, la base de la UME podria situar-se a sa Coma, a Eivissa, i compartir part de les instal·lacions precisament amb l’Ibanat. El delegat de Comissions Obreres, Àlex Forteza, indica que la ubicació del destacament de l’UME és “una qüestió tècnica que s’està convertint en una qüestió política per atacar el Govern de torn”. Forteza assenyala que CCOO “no vol entrar a valorar la dotació, la ubicació o el nombre d’efectius que ha de tenir l’UME”, però apunta que és important que “tots els cossos estiguin dotats dels mitjans tècnics i de personal necessaris” i que no creu que sigui “excloent” disposar d’una base permanent de l’UME i d’uns serveis d’emergències propis de la Comunitat Autònoma ben dotats.

El sindicalista de Comissions Obreres al cos de Bombers de Mallorca, Fernando Hernández, explica que l’ajuda de l’UME pot ser necessària “en alguna fase d’un cas molt puntual de fenòmens molt extrems”, però defensa que la resta de serveis d’emergències han de ser capaços d’atendre “tots els casos, els 365 dies de l’any”. Hernández creu que no té prou coneixements per determinar on s’han de situar les bases de l’UME, però afirma que el seu cos fa “una gran tasca, imprescindible”, i que “el camí ha de ser reforçar els Bombers de Mallorca”.

Com remarca Fernando Hernández i la resta de tècnics, l’UME és un cos pensat per intervenir de manera molt puntual i sempre després que ho facin els cossos d’intervenció primerenca: els tècnics del servei d’Emergències de l’112, els Bombers dels consells insulars i de l’Ajuntament de Palma, les ambulàncies del servei de salut, la Guàrdia Civil, la Policia, Salvament Marítim i els tècnics de l’Ibanat en el cas dels incendis forestals.

La Unitat Militar d’Emergències va ser pensada per intervenir en les catàstrofes naturals i reforçar la resta de cossos d’emergències civils. També cal tenir en compte que els plans d’emergències del Govern, com el pla d’inundacions Inunbal, ni tan sols en preveu la intervenció perquè és anterior a la posada en marxa de l’UME el 2005.

De tota manera, d’acord amb la interpretació que fan els tècnics d’aquests plans que cal actualitzar, l’Exèrcit intervé després de la resta de cossos que ja es troben sobre el terreny i es dediquen a tasques específiques i complicades, com la recerca de desapareguts amb cans especilament ensinistrats o maquinària específica. D’ençà que es va crear, els militars han intervingut 13 vegades en catàstrofes a les Illes, sobretot en incendis. En totes, l’UME ho ha fet com una unitat de suport, especialització i reforç, però no ha estat l’encarregada de la intervenció primerenca, que és una funció que no li correspon.

A Sant Llorenç, l’UME es va incorporar al dispositiu al matí següent de la tragèdia, a primera hora del dimecres dia 10. En aquell moment, i tot i que el balanç final fou de 13 morts, el dispositiu gestionat per la Direcció General d’Emergències ja havia efectuat 342 rescats en cotxes i cases negades. El paper dels militars va consistir principalment a liderar la cerca dels desapareguts i assistir, per donar-los descans i poder fer torns, la resta de cossos civils, com els bombers i els agents de l’Ibanat.

Un debat que ve d’enrere

L’abril d’aquest 2018, fa mig any, el Parlament va aprovar una Proposició No de Llei (PNL) amb els vots a favor del PP, el PSIB, El Pi i Ciutadans, l’abstenció Podem i el vot en contra de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca relacionada amb la Unitat Militar d’Emergències, que ara ha servit per criticar la gestió de l’Executiu de les inundacions de Sant Llorenç. En realitat, aquest text no demanava que el Govern tramitàs la creació d’una base fixa de l’UME, ja que això és competència del Ministeri de Defensa. La PNL constava de dos punts: un que instava el Govern a col·laborar amb Defensa per adaptar les infraestructures necessàries a fi que els militars tinguessin facilitat per desplegar-se a les Illes i un altre que demanava que l’Executiu estudiàs amb l’Estat la possibilitat de dotar les Balears d’una unitat permanent.

Un destacament a Eivissa?

En la compareixença davant els grups, la consellera d’Hisenda i màxima responsable d’Emergències, Catalina Cladera, va insistir que l’Executiu no havia incomplit la PNL i que el Govern estudia la possibilitat de crear aquesta unitat permanent, tot i que la Conselleria encara no disposa d’estudis per escrit ni d’informes i només s’han iniciat converses.

Tot i així, Cladera va fer servir una resposta a la portaveu adjunta del PP, Marga Prohens, a la sessió de control al Govern al Parlament per assegurar que “s’està treballant de manera intensa perquè hi hagi un destacament de la Unitat Militar d’Emergència (UME) de manera efectiva i permanent” a l’antic quarter de sa Coma, a l’illa d’Eivissa.

La consellera va recordar que les Illes tenen dos destacaments de l’UME a l’estiu a Mallorca i Eivissa i que ara es planteja habilitar un edifici per a l’estada “permanent”, en un futur, de militars i vehicles.

El “capritx faraònic” de ZP

El Partit Popular veu clara la necessitat d’establir una UME a les Balears, però fa uns anys qüestionava que aquest cos fos necessari. L’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va crear l’UME l’any 2005. Llavors, exercint de líder de l’oposició, Mariano Rajoy va assegurar que la decisió de crear aquesta unitat tenia un “controvertit encaix legal” i que la seva existència suposava “la segregació permanent d’un important contingent (de l’Exèrcit) per a missions no militars”.

Altres dirigents del PP anaren més enfora. L’exdirector de la Guàrdia Civil Arsenio Fernández de Mesa va parlar de “capritx faraònic”. Com a representant del PP a la Comissió de Defensa del Congrés, va manifestar que les partides dedicades a aquest cos eren “tudades”.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF