Publicitat
Publicitat

Rull i Turull demanen sortir de la presó al·legant que acaten el 155

Els consellers veuen lesionat el dret a participar en les eleccions

Els consellers Josep Rull i Jordi Turull han demanat a la jutge que els va enviar a presó, Carmen Lamela, que els posi en llibertat. El principal motiu que esgrimeixen és que han acatat “expressament” l’article 155 de la Constitució, decretat pel govern espanyol. En els seus recursos contra la decisió de la magistrada de l’Audiència Nacional, Rull i Turull diuen que “discrepen políticament del contingut i legitimitat” del 155, però que l’han acceptat sense “resistència”. Així, els dos consellers del PDECat -defensats per l’advocat Jordi Pina- se sumen a l’estratègia de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres membres de la mesa, que van eludir la presó pagant una fiança després d’acatar el 155. Rull i Turull, però, no renuncien explícitament a la via unilateral ni reneguen de la declaració d’independència, com sí que van fer alguns membres de la mesa.

Haver acatat el 155 no és l’únic argument que els consellers posen sobre la taula a favor de la seva excarceració. Denuncien que han sigut víctimes d’una “palmària indefensió” perquè no es va donar prou temps als advocats per preparar la defensa i perquè s’ha decretat la mesura “excepcional” de presó provisional malgrat que no es compleixen cap dels tres requisits exigits. Argumenten, primer, que no hi ha risc de fuga perquè tots dos tenen família a càrrec i perquè la decisió del president, Carles Puigdemont, i dels quatre consellers d’instal·lar-se a Brussel·les no pretén eludir la justícia sinó “poder pilotar el període electoral”. “Els que són aquí podent haver estat allà, són aquí”, destaquen, i insisteixen que sempre han estat disposats a comparèixer davant la justícia.

En segon lloc, els dos consellers defensen que no hi ha risc d’ocultar proves perquè els seus departaments ja estan sota la direcció de l’Estat. I per últim, asseguren que tampoc hi ha risc de reiteració delictiva perquè cap dels querellats ha ofert resistència a l’aplicació del 155, ni s’ha adoptat “cap acord” per part del Govern. “N’hi ha prou consultant el Diari Oficial de la Generalitat per comprovar que no s’ha publicat res des de l’aplicació del citat precepte constitucional”, diu el recurs. Al contrari: Rull i Turull han anunciat la voluntat de “concórrer a les urnes”. “No hi ha voluntat de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral”, afirmen.

Alliberats per fer campanya

Turull, que és el número 4 de Junts per Catalunya el 21-D, i Rull, que va al sisè lloc de la llista del president, apunten un altre argument en aquest sentit: afirmen que el seu empresonament contravé el dret a unes “eleccions lliures” i el dret dels ciutadans “a tenir representants polítics”, i recorden que si estiguessin lliures “participarien sens dubte” en la campanya electoral. Amb tot, els consellers empresonats mantenen que no se’ls poden atribuir ni els delictes de rebel·lió i sedició -perquè declarar la independència no és delicte si no produeix amb un “aixecament violent i públic”-, ni el de malversació, perquè l’acord de Govern per comprar urnes no es va arribar a culminar.

Barrientos considera un “èxit” la suspensió de l’autonomia

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, espera que “l’èxit” de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya tingui un “efecte inoculador davant dels intents unilaterals de ruptura de la convivència”. En un discurs a Alacant, Barrientos va dir ahir “a títol personal” que el 155 ha servit per “reforçar” el poder judicial i el mateix Estat, després que els independentistes “posessin en risc” els valors del text del 1978. “Han desbordat tots els límits constitucionals i estatutaris”, va denunciar. També va lamentar la “tensió” sobre els jutges catalans.

La veu del poble