Turull, Romeva i l’urna que va desafiar els serveis secrets de l’Estat

L’exconseller de la Presidència i el d’Exteriors obren aquest dimarts la quarta jornada del judici al Procés

Segueix el judici al Procés en directe

L’octubre del 2017 és d’infaust record per als serveis secrets espanyols. Ho va reconèixer l’aleshores cap del CNI, Félix Sanz Roldán, gairebé un any després. Va explicar que hi havia “cares llargues” entre els seus per l’èxit de l’1-O, després de setmanes rastrejant Catalunya buscant unes urnes que no apareixien. El primer cop que van poder veure’n una la va treure el Govern. En una imatge entre el desafiament a l’Estat -que prometia frenar el referèndum- i l’escarni per la impotència judicial, el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, van ensenyar al món el cobejat objecte.

Els polítics seran els primers testimonis després dels presos

Turull i Romeva tenen el torn aquest dimarts davant el Tribunal Suprem en la segona setmana de sessions. Després de la declaració política de Junqueras i la batalla amb el fiscal de Joaquim Forn, és el moment de dos exconsellers que també seguiran estratègies diferents: previsiblement Romeva només respondrà al seu advocat (Andreu Van den Eynde, el mateix que Junqueras), mentre que Turull ho farà també a les acusacions, excepte a Vox.

L’exconseller de la Presidència obrirà el foc amb la promesa de no penedir-se de res i reivindicar l’1-O i la DUI del 27-O. Declara davant del Tribunal Suprem com a exconseller, tot i que va intentar fer-ho com a president en funcions: els vots en contra de la CUP van impedir la seva investidura la vigília d’entrar a presó per segona vegada.

Torra i Puigdemont continuen apel·lant a Europa malgrat el veto del Parlament

La carrera política de Turull és la d’algú sempre disposat a qualsevol missió que li encomani el partit. Va accedir a la conselleria de la Presidència sense experiència governamental prèvia i exclusivament per fer-se càrrec dels preparatius del referèndum, després que Neus Munté renunciés al càrrec (amb altres consellers) perquè discrepava de l’estratègia. Turull, fins a aquell moment encarregat de la feina bruta parlamentària (la tasca de flagell, primer del tripartit i després de l’oposició), feia un pas endavant per garantir l’1-O.

Romeva, en canvi, estava cridat a tenir un paper principal en la legislatura des del començament. Ell va ser l’escollit com a figura de consens per representar la unitat independentista a Junts pel Sí. Antic eurodiputat per Iniciativa, el perfil de Romeva era l’ideal, segons els impulsors de la coalició, per il·lustrar la idea d’eixamplar la base. Des d’Exteriors, Romeva assumia la tasca d’explicar-se al món, de teixir unes complicitats que mai es van traduir en reconeixements, però sí en comprensió i oferiments de mediació. Ell i Turull porten els mateixos dies a la presó, una “eina política”, en opinió de Romeva: “La nostra presó ha de servir per mostrar la feblesa d’un projecte democràtic fallit i d’un estat amb importants deficiències jurídiques i sobretot polítiques”, va escriure en un article a l’ARA.

Observadors del judici de l'1-O alerten que la Fiscalia atribueix als encausats "la violència generada per la policia espanyola"

Davant del tribunal s’hauran de defensar pels gestos, les accions i les decisions. La Fiscalia els demana 16 anys de presó i els situa un graó per sota dels que considera principals responsables de la presumpta rebel·lió: Junqueras, els Jordis i Carme Forcadell. A Romeva li busca les pessigolles per l’acció exterior, dirigida a la projecció internacional del Procés. El fiscal recorda els 35 milions de pressupost que tenia la seva conselleria i assenyala despeses concretes del Diplocat, les pàgines web internacionals i els observadors.

Turull també haurà de justificar algunes factures, especialment les que es refereixen a la publicitat institucional, que depenien del seu departament. El ministeri públic assenyala la inserció publicitària a la premsa internacional sobre una conferència sobre el Procés (127.810 euros) i contractes amb la CCMA de 93.000 i 184.000 euros.

Rull i la imatge del 155

La sessió d’avui començarà a dissipar un dels principals dubtes que planen sobre el judici: com s’arribarà a la campanya electoral. Segons diferents fonts de l’entorn dels presos i del Suprem, la intenció del president del tribunal, Manuel Marchena, és accelerar els interrogatoris dels encausats, fins al punt que podrien arribar a declarar els 10 que falten aquesta mateixa setmana.

Van den Eynde assegura que Romeva "no té gaires incentius" per respondre a l'Advocacia i la Fiscalia

Si Marchena imposa un ritme frenètic, avui podria arribar a declarar l’exconseller de Territori, Josep Rull, a qui la Fiscalia també demana 16 anys de presó. A part de la seva tasca com a membre del Govern de l’1-O, l’assenyala per haver impedit que un vaixell de la policia atraqués a Palamós i haver-ne tret pit.

Si la imatge de Junqueras, Romeva i Turull és la que va enfurismar l’Estat en la prèvia de l’1-O, la de Rull al seu despatx amb el 155 ja en marxa és l’última d’un membre del Govern abans de desfer-se entre l’exili i la presó. Avui els tres, amb els altres nou processats, seguiran al banc dels acusats. El que no va poder resoldre en el seu dia un servei secret superat ho intenta resoldre ara el poder judicial.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF