OBSERVATORI

Trillo i Rajoy contra la fiscal

Seguir Miriam Segura, una dona d’una quarantena d’anys, de cabells negres, quan pregunta a Francisco Correa al judici per l’abecé de la trama de finançament del Partit Popular a la Comunitat Valenciana -una trama que ella i la seva companya Concha Sabadell van començar a perseguir l’estiu del 2008, abans de la seva judicialització-és reconfortant. Perquè tant ella com la seva col·lega són dues supervivents de l’ofensiva del PP per frenar la investigació.

En aquesta mateixa sala on Segura està acusant aquests dies es va asseure el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com a testimoni al judici de la trama Gürtel en el període 1999-2005, el 26 de juny del 2017. Un Rajoy que vuit anys abans, l’11 de febrer del 2009, pensant en les dues fiscals que investigaven el cas de corrupció, va dir amb el suport de la seva junta directiva: “Això no és una trama del PP, és una trama contra el PP”.

Per què pensava en les dues fiscals? Perquè Federico Trillo, encarregat per Rajoy de l’estratègia legal -per la feina va cobrar del PP uns 48.000 euros-, li va explicar que tot era un muntatge de l’aleshores ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, del fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, i de la Fiscalia Anticorrupció, a la qual pertanyien Segura i Sabadell. Tota l’estratègia va consistir a apartar les dues fiscals. Per a Trillo, elles estaven en la gènesi del cas, i s’havia d’acabar amb elles per tots els mitjans.

Va ser el 2010 quan Trillo -actualment al Consell d’Estat després de cessar arran del cas del Iak-42 d’ambaixador espanyol a Londres- va passar a l’acció directa. Tan sinuós com alguns dels seus contactes a la judicatura, Trillo va aconseguir que l’exfiscal i advocat Ignacio Peláez, mort recentment, presentés una querella contra elles a la sala segona del Tribunal Suprem per presumpta prevaricació. Peláez representava el constructor imputat a la Gürtel José Luis Ulibarri, i s’havia querellat contra el jutge instructor Baltasar Garzón amb el pla d’apartar-lo de la causa, cosa que va aconseguir.

Trillo va vendre la pell de Segura i Sabadell abans de caçar-la i va difondre als mitjans de comunicació que hi hauria un “gir copernicà” en la causa, perquè el Suprem provaria que les dues fiscals havien ocultat proves que afavorien Francisco Camps, president del País Valencià. Era fals, i el magistrat Alberto Jorge Barreiro va encarregar-se de desmentir-lo no admetent la querella.

Més tard, el setembre del 2011, després d’un sobreseïment fraudulent de la causa contra Luis Bárcenas per part del jutge Antonio Pedreira, Trillo va deixar-se anar i va declarar que es demostrava que tot era un muntatge. Però tal com va passar amb el seu “gir copernicà” frustrat el 2010 al Tribunal Suprem, aquest cop va tocar a l’Audiència Nacional desmentir-lo. El sobreseïment va ser anul·lat i el jutge Pablo Ruz va començar a instruir la causa, amb Sabadell i Segura a la sala de màquines.

Rajoy ja va enfrontar-se amb Concha Sabadell el 26 de juny passat, ell declarant com a testimoni i ella com a fiscal acusadora. El president del PP i del govern espanyol no està citat com a testimoni en el cas del finançament il·legal del partit a València -tampoc ho estava en el primer cas Gürtel-, però el magistrat que està jutjant el cas, el jutge Vázquez Honrubia, ha dictat una providència que deixa la porta oberta a citar Rajoy i altres dirigents del partit.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF