El Tribunal Suprem prohibeix penjar banderes "no oficials" als edificis públics

Una sentència anul·la l'acord de l'Ajuntament de Tenerife per penjar la bandera tricolor canària, que utilitzen grups independentistes

El Tribunal Suprem veta l’ús de banderes "no oficials" en edificis públics, una prohibició que abastaria qualsevol expressió política, des d'estelades fins a banderes multicolor. La decisió queda establerta arran d'una sentència dictada per la sala contenciosa administrativa número 3 que anul·la un acord de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife per exhibir al consistori la bandera tricolor canària amb set estrelles verdes, que utilitzen grups independentistes.

Segons el text, no és "compatible amb el marc constitucional i legal vigent" ni amb "el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions" l'ús de banderes no oficials a l'exterior d'edificis i espais públics, encara que sigui ocasionalment ni en el cas que convisquin "amb la bandera d'Espanya i les altres instituïdes legalment o estatutàriament".

En el cas de la bandera tricolor canària penjada a  l'Ajuntament de Tenerife, el tribunal considera que es va incomplir l'ordenament jurídic perquè "no és la bandera oficial i, per tant, no se li pot atribuir la representativitat del poble canari com defensa l'Ajuntament".

De fet, la sentència respon a un recurs presentat per l'advocat de l'Estat contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries del novembre del 2017, que va donar la raó a l'ajuntament tinerfenc perquè considerava que hissar una bandera no oficial a la vorera exterior de l'edifici en un mastil auxiliar era legal.

El consistori havia arribat a l'acord de penjar la bandera el 2016 com a "símbol col·lectiu amb el qual el poble canari se sent representat", "expressió de les lluites històriques que han tingut lloc a l'arxipèlag a favor de la instauració de la democràcia, la llibertat i la consecució de més quotes de benestar per a la gent, així com a favor de la construcció d'una més gran germandat entre illes".

Torra afirma que "cap tribunal ni estat" pot prohibir la bandera LGTBI o l'estelada

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reaccionat a la sentència defensant que "cap tribunal ni cap estat" pot prohibir la bandera LGTBI o l'estelada. Així ha contestat el cap de l'executiu a la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix els símbols no oficials als edificis públics. Torra ha donat suport a l'alcalde de Celrà, que ha penjat a Twitter una foto de la façana de l'Ajuntament amb la bandera LGTBI i l'estelada. 

De fet, Torra ha estat condemnat per desobediència per part del Tribuna de Justícia de Catalunya per no despenjar un símbol no oficial. Durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles la Junta Electoral Central el va instar a retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat i ell s'hi va negar. Com a conseqüència d'això, la Fiscalia va interposar una querella contra el cap de l'executiu i el TSJC l'ha inhabilitat per a l'exercici del seu càrrec. Torra ha recorregut al Suprem i ara està pendent que es pronunciï.

També el vicepresident del Parlament, Josep Costa, s'ha manifestat en contra de la resolució. A través de Twitter ha dit que les primeres banderes que es van prohibir van ser les estelades, i que aleshores no hi va haver queixes més enllà de les que va pronunciar el col·lectiu independentista. Marta Vilalta (ERC) ha titllat la sentència d'"atac a la llibertat d'expressió". 

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF