El Tribunal de Comptes multa Mas amb 4,9 milions d'euros pel 9-N

Haurà de pagar l'import total de la sanció si la resta de condemnats no paguen la seva part

El Tribunal de Comptes ha condemnat l'expresident de la Generalitat Artur Mas a pagar un total de 4.946.788 d'euros per la consulta del 9-N, tal i com demanava Societat Civil Catalana, així com els interessos derivats des del 2014 i els costos de les acusacions -el total podria arribar a 5,2 milions, el que ja se'ls va reclamar de fiança i que havia demanat l'Advocacia de l'Estat-. La sanció per responsabilitat comptable en l'organització i celebració de la consulta és solidària entre els deu exmembres del govern de Mas jutjats pel Tribunal de Comptes, però la sentència especifica que Mas haurà d'assumir l'import total si la resta de parts no paguen el que els pertoca. En aquest sentit demana a l'exvicepresidenta Joana Ortega 865.674,90 euros per la contractació de l'assegurança dels voluntaris, l'elaboració del material de la votació i l'informàtic; a l'exconseller de Presidència Francesc Homs gairebé 2 milions d'euros per la campanya electoral i també material informàtic, i a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau 2,8 milions d'euros per l'adquisició de 700 ordinadors portàtils que es van fer servir durant la consulta del 9-N.

Si se sumen totes aquestes xifres s'arriba a més de 5 milions d'euros, però, en tractar-se d'una fiança solidària, el que s'estableix és que cadascun ha de pagar com a màxim aquesta quantitat si un altre no l'assumeix. I en algunes de les xifres, les multes són complementàries, com és en el cas de les despeses associades al material informàtic. Totes les multes van per blocs, que han de pagar entre tots els condemnats. I en última instància, Mas es considera responsable de tots ells. 

La sentència - la podeu consultar aquí- encara es pot recórrer. Homs ha avançat a l'ARA que la seva intenció és recórrer a la sala d'apel·lacions del Tribunal de Comptes i, si és necessari, arribar al Tribunal Suprem. És en aquesta instància en què Mas, Ortega i Rigau s'enfronten a la revisió de la sentència pel 9-N, en aquest cas per desobediència. El Suprem va rebutjar jutjar Homs per prevaricació, així com va fer-ho el Tribunal Suprerior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas de la resta. Arran d'aquesta sentència, el Tribunal de Comptes va decidir obrir l'any passat aquest front contra el govern de Mas. El cas va arribar a mans del Tribunal de Comptes arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana (SCC) i d'Advocats Catalans per la Constitució, a la qual es va adherir la fiscalia demanant un total de 5,2 milions d'euros. El 10 d'octubre Mas, Ortega, Homs i Rigau van haver de declarar 'in situ' al Tribunal de Comptes -un fet inaudit- a petició de SCC. L'expresident de la Generalitat ja va considerar llavors que el judici era una "venjança". " A més d'inhabilitats, ens volen arruïnats", va dir

Entre els responsables comptables també hi ha sis  alts càrrecs de la Generalitat el 2014: Jordi Vilajoana (a qui se li reclamen 806.403,52 euros), Lluís Bertrán (698.685,15 euros), Josefina Valls (81.143,73 euros), Jaume Domingo (307.962,71 euros), Ignasi Genovès (806.403,52) i Teresa Prohias (21.767,90 euros).

Tots ells ja van haver de pagar una fiança solidària de 2,8 milions d'euros en efectiu, que es van aportar a través de la caixa de resistència, així com de l'embargament d'algunes de les seves residències. Aquesta fiança continuarà fins que es confirmi la multa. Aquests diners, de totes maneres, s'han d'ingressar a la guardiola de la Generalitat. De fet, el Govern es va personar en la causa durant l'aplicació de l'article 155 i en va sortir quan Quim Torra va formar govern. En tractar-se d'una via civil, el fet de no pagar suposaria l'embargament total dels seus comptes.

Un procediment "irreprotxable"

En la sentència, el Tribunal de Comptes estableix que malgrat tots els procediments es fessin amb un procediment "formalment irreprotxable", la finalitat no era legal -que es destinessin al 9-N- i, per tant, el destí suposa una responsabilitat comptable per a tots els condemnats. Durant un total de 91 pàgines, el Tribunal de Comptes detalla tota la seva interpretació del que va ser la consulta i rebat els arguments de les defenses, de manera que se situa al costat de SCC i també de la fiscalia. La ponent de la sentència és la mateixa presidenta del tribunal que va jutjar els membres del Govern el 2014: Margarita Mariscal de Gante, ministra del primer govern d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF