El Tribunal de Comptes obre causa contra Puigdemont i el seu govern per l'1-O

Porta també a la Fiscalia la promoció internacional del Procés

El Tribunal de Comptes ha engegat un procediment de responsabilitat comptable de l'1-O per examinar si l'expresident Carles Puigdemont i la resta del Govern van destinar fons públics per al referèndum, segons informa ' El Mundo'. A finals d'any, Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució van presentar al Tribunal de Comptes una denúncia contra Puigdemont i el seu Govern per les despeses de l'1-O. Consideraven que havien d'abonar, del seu propi patrimoni, uns 89 milions d'euros no només del cost de les votacions, que en el procés penal obert està pressupostat en uns dos milions d'euros de les arques públiques, sinó en els més de 87 milions que va costar el desplaçament de policies a Catalunya per fer front a l'operatiu.

La denúncia, presentada pels advocats Manuel Zunón i Manuel Miró, considerava que Puigdemont, Junqueras i la resta de consellers van provocar aquestes despeses realitzant el referèndum tot i la suspensió del Tribunal Constitucional. Paral·lelament, la Fiscalia del Tribunal de Comptes també va presentar una denúncia al Tribunal de Comptes per reclamar a l'expresident, el seu govern i altres alts càrrecs de la Generalitat els diners utilitzats pel mateix motiu. Sense especificar-ne la quantitat, el ministeri públic calculava en uns 8 milions d'euros tenint en compte el que s'ha documentat en els procediments penals oberts, al Suprem i al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Les denúncies incloïen també la fiscalització de dos ens públics de la Generalitat, com són el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la qual depenen TV3 i Catalunya Ràdio, per si podrien haver incorregut en responsabilitats comptables destinant una part dels seus fons per a la celebració del referèndum.

El Tribunal de Comptes va unir aquests dos procediments i el va traslladar a la Generalitat, com a part perjudicada, perquè els fons destinats a un ús presumptament irregular van sortir d'aquesta administració. No obstant això, els serveis jurídics de la Generalitat s'han anat oposant a diferents escrits a iniciar els tràmits d'aquesta reclamació, amb la designació d'un instructor, perquè s'investigui si hi ha possibles responsabilitats comptables dels exmembres del Govern. En cas que fos així, aquest instructor podria ordenar l'embargament de part dels seus béns com va passar amb Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, Francesc Homs i altres càrrecs en el procediment pel 9-N.

Després de rebutjar els recursos, el Tribunal de Comptes ha donat trasllat als denunciants perquè aportin els seus escrits de reclamació i després haurà de decidir el nomenament de l'instructor per començar a investigar els antics responsables del Govern per un possible retret comptable.

7,3 milions en promoció exterior

Així mateix, el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha enviat a la Fiscalia General de l'Estat un informe en el qual sol·licita que s'investiguin les possibles responsabilitats penals i comptables dels dirigents de la Generalitat de Catalunya per utilitzar diners públics "en l'execució de les polítiques d'acció exterior" a favor del Procés entre el 2011 i el 2017, segons informa ' El País'. La conclusió del fiscal es basa en un informe del Tribunal de Comptes, al qual ha tingut accés aquest diari, que es votarà en el ple l'organisme aquest dijous. Els diners sota sospita superen els 7,3 milions d'euros.

El document detalla suposadament desenes de partides dedicades de manera irregular a viatges, activitats, contactes, contractes, ajudes, subvencions, aportacions, pagaments i assessoraments del president català, els seus consellers i organismes com el Diplocat en suport del Procés.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF