EMERGÈNCIES

Torrentada de Llevant: hi mancaren mitjans i coordinació

L’informe tècnic del Govern també lamenta que els efectius no tenen una formació especialitzada

La gestió dels serveis d’Emergències en la torrentada que va afectar el Llevant de Mallorca el 9 d’octubre passat hauria pogut ser més efectiva si s’hagués disposat de més mitjans humans i materials, com també d’una millor coordinació entre tots els organismes que hi varen participar. Així ho reflecteix l’informe tècnic del Govern que va presentar ahir la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera. El document està signat pel cap del servei d’Ordenació d’Emergències i director tècnic d’Operacions d’Inunbal, Joan Pol Pujol, i té el vistiplau del cap del Departament d’Emergències, Antoni Bernat Girard.

Una de les principals crítiques torna a dirigir-se a la manca de previsió de l’Aemet, que va activar l’alerta taronja quan les precipitacions ja eren de nivell vermell. “La precarietat del sistema de guàrdies i la notable mancança de personal en tots els àmbits” és un altre dels factors que l’informe destaca. De fet, si el 9 d’octubre hagués estat activada una alerta taronja, hi hauria hagut 21 treballadors de guàrdia al Departament d’Emergències, en lloc dels 11 que hi treballaren aquell dia. Però el problema és major si es té en compte que “manca formació en gestió de grans emergències”, a banda d’una dotació adequada de material i personal entrenat.

La Direcció General de Recursos Hídrics també està en el punt de mira de l’informe, que lamenta que “no disposi d’una xarxa de control d’aforaments [serveix per mesurar el cabal dels torrents] que permeti completar un sistema d’alerta primerenca”. Així mateix, es desaprova el fet que aquest organisme “no va complir amb totes les missions i responsabilitat que li assigna Inunbal”.

Els judicis negatius també afecten la Xarxa de telecomunicacions d’emergències (TETRAIB). Segons el document, manquen repetidors “per donar una correcta cobertura”. “Les telecomunicacions d’emergència no estan dimensionades ni administrades per ajudar la gestió d’emergències”, s’hi assenyala.

Quant a l’organització del voluntariat, la valoració és bona, encara que s’indiquen “alguns casos de desorganització que dificultaren la gestió de l’emergència”.

Una de les principals conclusions de l’informe és la necessitat de crear un ens públic “que sigui responsable de tot el cicle de l’emergència” i que “aglutini tots els serveis de la CAIB (...), eliminant duplicitats i dispersió de la gestió”.

Cal recordar que Joan Pol Pujol, l’autor de l’informe, va ser un dels detinguts pel cas Bomsai l’any 2010, en què es jutjava l’adjudicació irregular de contractes d’assessoria. A més de director general d’Emergències del Govern Matas, Pol era accionista de dos negocis que cobraren doblers de dues empreses que havien estat beneficiades en un concurs públic. El cas va ser arxivat el 2017.

Disconformitats amb l’informe

L’informe del Govern no ha estat benvingut per igual a totes les conselleries de l’Executiu. Fonts de Medi Ambient assenyalen que el document conté afirmacions que no són del tot vertaderes i que no recull tot el que va succeir. “No es va activar en cap moment de manera formal la Direcció General de Recursos Hídrics”, s’hi assenyala. De fet, segons Medi Ambient, “la Direcció General de Recursos Hídrics es va presentar a iniciativa pròpia al lloc dels fets dia 10 d’octubre al matí i va estar hores de mans plegades fins que la Direcció General d’Emergències li va comanar alguna tasca”.

Una altra puntualització de la Conselleria de Vicenç Vidal és que la xarxa de control d’aforaments “no ha donat mai dades en temps real”. A més, “la Direcció General d’Emergències no les ha sol·licitades ni una sola vegada aquesta legislatura”, s’hi afegeix.

A més, des de Medi Ambient s’indica que l’alerta prevista pel pla Inunbal “pot ser activada independentment de l’alerta derivada de l’avís meteorològic, en cas de produir-se pluges intenses sense avís previ”. Aquest fet desmuntaria el relat dels fets que considera que la tardança d’Aemet va ser un dels factors que va influir en la gestió durant les primeres hores de la tragèdia que s’endugué 13 vides.