Torrent portarà al TEDH les mesures del TC per vetar la investidura de Puigdemont

Els lletrats al·leguen al TC que es vulnera el dret de participació i a ser elegit del candidat

El president del Parlament, Roger Torrent, demanarà mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè considera que la decisió del Tribunal Constitucional de posar condicions a la investidura de Carles Puigdemont és una vulneració dels seus drets fonamentals. Ho farà d'acord amb l'argumentació que els lletrats han al·legat davant el Tribunal Constitucional en contra de l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol. Els serveis jurídics de la cambra defensen que el fet que el TC imposi ara que Puigdemont ha de demanar una autorització judicial per poder sotmetre's a la investidura és una "causa sobrevinguda" que vulnera els seus drets i el dels electors que no estava prevista quan es va presentar a les eleccions. Al·ludint a la jurisprudència del TEDH, argumenten que aquesta condició s'ha posat posteriorment, cosa que vulnera l'article 3 del protocol addicional del Conveni Europeu de Drets Humans.

D'acord amb això, el president del Parlament, Roger Torrent, demanarà mesures cautelars al TEDH a títol individual, i convida la resta de diputats a sumar-s'hi si consideren que s'han vulnerat els seus drets. Les institucions no poden interposar demandes davant el tribunal europeu, sinó que ho han de fer persones individuals.

El cas de Lykourezos com a antecedent al TEDH

La petició de mesures cautelars és un mecanisme excepcional -diferent que la demanda ordinària- que consisteix en el fet que el TEDH actuï de manera preventiva per protegir drets fonamentals que podrien ser vulnerats de manera irreversible. Només se'n fa ús en casos excepcionals, com devolucions en calent, qüestions del dret a la vida i prevencions de tortures. Tanmateix, experts consultats per l'ARA afirmen que en els últims temps també s'ha utilitzat aquest mecanisme en casos de desnonaments. Avisen, però, que és una via que té un recorregut difícil.

En les al·legacions que els lletrats han interposat davant al Tribunal Constitucional citen la jurisprudència del TEDH en el cas de Lykourezos. Segons va explicar a l'ARA el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, a aquest parlamentari grec se li va aplicar retroactivament una incompatibilitat -era advocat i, després d'haver-se presentat a les eleccions, es va considerar que era una professió que no es podia combinar amb l'acta de parlamentari-. En aquest cas, el tribunal europeu va considerar que era una condició sobrevinguda que afectava la "confiança legítima dels electors", una situació que pot ser extrapolable també en el cas de Puigdemont: ara, per la seva investidura, es requereix una autorització judicial.

Crítiques de l'oposició

Després de l'anunci, l'oposició del PP, Ciutadans i el PSC han rebutjat la iniciativa de Torrent. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha titllat d'"advocat de Puigdemont" Torrent, i ha recordat que abans d'anar a Estrasburg s'haurien d'esgotar totes les jurisdiccions de l'estat espanyol.

La portaveu del PSC, Eva Granados, també ha criticat la decisió de Torrent, a qui ha avisat que el TEDH és un tribunal d'última instància. "Que es recordi també dels drets de tots els diputats. Ara no podem gaudir de tots els nostres drets perquè no hi ha una investidura sobre la taula", ha dit Granados. "No va enlloc", ha sentenciat.

Els lletrats reclamen al TC que no admeti a tràmit el recurs del govern espanyol

Els lletrats sostenen aquesta argumentació en les al·legacions davant del Tribunal Constitucional, contra l'admissió a tràmit del recurs que va interposar el govern espanyol. L'alt tribunal va donar un termini de deu dies a les parts -entre les quals, JxCat, que ja va presentar ahir les seves al·legacions- perquè es defensin davant el recurs del govern espanyol. Els lletrats, en base al dret de participació política i la igualtat en l'accés al càrrec públic, argumenten que no es poden imposar noves condicions  a la investidura de Puigdemont diferents de les que ja hi havia en el procés electoral.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF