El Tribunal Constitucional es reuneix dimarts vinent per abordar el recurs d'empara de Torra

El president demana la suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelaríssima i mira a Europa

La defensa del fins ara president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs d'empara al Tribunal Constitucional demanant la suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelaríssima. I l'alt tribunal ja ha anunciat que es reunirà dimarts vinent en un ple extraordinari per abordar el recurs. La defensa de Torra intenta frenar el cessament –està inhabilitat però encara no s'ha formalitzat als butlletins oficials–, perquè si el Tribunal Constitucional acceptés les mesures que demana Torra podria continuar sent cap de l'executiu fins que no es resolgués el fons de la qüestió. 

L'advocat Gonzalo Boye ha explicat a RAC1 que l'alt tribunal sempre ha acceptat suspendre la inhabilitació en tots els precedents de polítics en actiu. Una mesura que Torra no confia que s'adopti en el seu cas.

El 131è president de la Generalitat, que ha anat a veure els presos polítics de Lledoners aquest matí, ha dit en declaracions als mitjans de comunicació que veia el recurs com un tràmit per poder recórrer a Estrasburg. "La justícia espanyola es dedica a perseguir els independentistes. Fem el pas per tenir la batalla amb neutralitat a Europa", ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació, en referència a la necessitat d'exhaurir totes les instàncies internes espanyoles abans d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Boye ha criticat la manera "precipitada" del TSJC d'executar la sentència i, tot i que ha dit que sempre tenia esperança, no s'ha mostrat gaire optimista respecte a la interpretació del dret que farà el TC.

L'advocat ha indicat que l'experiència li deia que "la interpretació jurídica sobre la minoria nacional catalana no és sempre la que es fa a la resta de l'Estat". "Hi ha dues maneres d'interpretar el dret: la que es fa a la metròpoli o la que es fa des de la metròpoli cap a les colònies", ha afegit. En aquest sentit, ha assegurat que ja tenien gairebé preparat el recurs per presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Pel que fa al paper del TSJC, ha subratllat que s'havia afanyat a executar la sentència per "privar de funcions el TC" o bé perquè "Barrientos té pressa perquè deu saber que és el candidat preferit del caducat senyor Lesmes per als nomenaments del CGPJ". "No sé què és pitjor", ha dit.

El contingut del recurs d'empara

La defensa del president ja ha presentat el recurs al Constitucional, de 438 pàgines, tot i que la resolució es va saber ahir. Boye hi desgrana tots els drets fonamentals que considera vulnerats al seu client amb la sentència d'inhabilitació per no despenjar a temps la pancarta dels llaços grocs del Palau de la Generalitat. Una argumentació plena de referències a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o a jurisprudència europea que avala el seu posicionament com a defensa. El recurs es fa, de fet, ja mirant cap al Tribunal Europeu de Drets Humans, que és on segons el 131è president de la Generalitat trobarà justícia. "Guanyarem", v a prometre ahir en la seva declaració institucional després de rebre la notificació de la inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Per començar, Boye argumenta l'especial rellevància de la qüestió perquè s'accepti l'admissió del recurs, ja que es tracta d'una inhabilitació del president de la Generalitat que deixa el Govern en funcions i amb actuació limitada en plena pandèmia. Després, exposa els seus arguments de vulneració de drets i, finalment, demana una vista oral sobre el cas.

Per a Boye, l'objectiu del procés penal és "enderrocar" el president de la Generalitat, tal com diu que ja es va fer el 2017 amb Carles Puigdemont amb l'aplicació del 155. Es fa per "mitjans no democràtics", argumenta al recurs. També fa referència a la Junta Electoral Central, origen de la desobediència de Quim Torra, com un òrgan "partidista" que pren decisions contra l'independentisme, i posa d'exemple el seu intent en les últimes eleccions europees d'excloure Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de candidats. Alhora, posa de manifest quin va ser el motor de la causa penal contra Torra: un recurs de Ciutadans a la Junta Electoral Central pel llaç groc quan –remarca– aquest partit tenia un membre dins el mateix organisme, Betancor Rodríguez.

"En cap país de la Unió Europea uns fets com aquests portarien a apartar un president de la Generalitat", es queixa l'advocat, que acusa l'Estat d'utilitzar el delicte de desobediència per apartar només càrrecs catalans i bascos. Una actuació que qualifica de "política colonial" en contra de les diverses "minories nacionals que formen part de l'estat espanyol". 

Drets que Boye considera vulnerats

Dret a la tutela judicial efectiva 

Un dels primers drets vulnerats a què fa referència Boye en el recurs, recollit a la Carta Europea de Drets Humans, és la tutela judicial efectiva. Considera "irregular" la composició de la sala penal del Tribunal Suprem perquè s'incompleix –diu Boye– el jutge predeterminat per llei. Argumenta que la sala penal que va valorar el recurs de cassació no es va formar per criteris adequats sinó "arbitraris", amb l'objectiu d'apartar Torra. Per exemple, diu que la sala estava formada per cinc magistrats i no tres.

Falta d'imparcialitat i neutralitat política

Boye ja assenyala la "falta d'imparcialitat" d'un dels instructors de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a qui acusa de no ser neutral, entre més coses, també pel sistema d'elecció pel qual va ser triat. Argumenta que va ser escollit per la terna del Parlament de Catalunya i promogut pel PSC, un partit contrari als llaços grocs pels quals es jutjava el president de la Generalitat. També apunta, més enllà del magistrat instructor, que el president de la sala i del TSJC que va jutjar Torra, Jesús María Barrientos, s'havia manifestat públicament en contra del símbol que demana la llibertat per als presos polítics i exiliats. Però no només fa referència a aquests magistrats, sinó també a Joaquín Elías Gadea Francés, de qui recull declaracions abans del judici oral criticant el Govern de la Generalitat. "Això el va privar de l'aparença d'imparcialitat necessària davant l'acusat". Pel que fa al president de la sala del Suprem que ha resolt el recurs de cassació, el lletrat assenyala que Andrés Martínez Arrieta ja estava contaminat del cas perquè va avalar els acords de la Junta Electoral Central contra el president en un episodi previ.

Una altra de les qüestions que esmenta Boye és que durant el judici oral el president de la sala, Jesús María Barrientos, no es va dirigir a Torra amb els honors de president de la Generalitat, amb el reconeixement de molt honorable. Segons ell, això implica "l'anticipació de condemna".

Gonzalo Boye també apunta a Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem. Encara que no ha format part dels magistrats que han rebutjat el recurs de cassació de Torra, sí que el responsabilitza de la designació "arbitrària" dels jutges que han establert la decisió i de la fixació de la data de la vista per al 17 de setembre. 

Finalment, el lletrat diu que la sentència es va comunicar abans al govern espanyol que no a l'afectat. Agafant-se a informacions periodístiques, assegura que es va comunicar a la Moncloa quan seria la inhabilitació, coincidint amb l'entrega dels nous despatxos del poder judicial. Una data que es va acabar modificant fins ahir dilluns, 28 de setembre. També denuncia que la sentència es va publicar al diari El Español abans de ser notificada al president.

Vulneració del dret de defensa 

Boye argumenta que a Torra se li ha vulnerat el dret de defensa perquè se li va negar el dret a practicar la prova: no es va acceptar que declaressin al judici oral els vocals de la Junta Electoral Central –entre els quals el membre de Cs– com a testimoni en la causa al TSJC.

També denuncia que en la vista del recurs de cassació al Tribunal Suprem, el president de la sala va denegar la paraula a Boye al final de la sessió i va vulnerar així, diu, la Llei d'Enjudiciament Criminal. L'advocat va apel·lar al dret a rectificar, previst a l'article 897, però el magistrat el va privar de prendre la paraula "vulnerant el dret d'un procés amb totes les garanties".

Negativa a acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Boye també inclou en el capítol de vulneracions la negativa del TSJC i després del Suprem d'elevar diverses qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la resolució del qual hauria allargat el procés. "No hi ha hagut una resolució motivada", considera Boye, assenyalant que cap dels tribunals ha raonat prou aquest veto.

De fet, Boye no només creu que ha faltat una resolució motivada en aquest aspecte, sinó que també falta en altres qüestions de la causa que ha condemnat el president, com l'aplicació del delicte de desobediència.

Vulneració del dret a la llibertat d'expressió

Una de les línies de defensa del president ha sigut emparar-se en la llibertat d'expressió per posar la pancarta dels llaços grocs al Palau de la Generalitat. Al recurs es defensa que Torra estava actuant dins la seva representativitat política i que estava protegit per la seva inviolabilitat parlamentària –en aquell moment era diputat- per expressar la seva opinió. 

Vulneració del principi de legalitat penal

L'advocat també argumenta que no hi ha hagut previsibilitat sobre la sanció amb què podia incórrer Torra per no despenjar la pancarta. "Els fets pels quals ha sigut condemnat el president no són constitutius de delicte", afirma a l'escrit. Argumenta que la JEC no era competent per dictar ordres al president perquè no formava part de procés electoral –eren eleccions espanyoles–. També afegeix que tal com està recollit el delicte de desobediència al Codi Penal, perquè hi hagi condemna hi ha d'haver o resolucions judicials o ordres d'una autoritat "superior". Boye assegura que en aquest cas la JEC no era superior jeràrquica a Torra. 

Vulneració de la presumpció d'innocència

Un altre dels aspectes que assenyala el recurs d'empara és la vulneració de la presumpció d'innocència del president. Cita diverses declaracions polítiques com les de la diputada de Ciutadans Lorena Roldán i de la ministra Isabel Celáa, en què es donava per feta la condemna de Torra.

Vulneració del principi de proporcionalitat 

Un element clau de la defensa de Torra tant al TSJC com al Suprem és la falta de proporcionalitat, creu, de la condemna al president. Afirma que el fet d'haver mantingut una pancarta en un edifici públic no pot comportar la pèrdua de condició de diputat –a causa d'una decisió de la JEC a principis d'any– ni la prohibició de participar en un procés electoral per un any i mig d'inhabilitació. 

També argumenta que la pena d'inhabilitació només hauria d'afectar el càrrec de president de la Generalitat, el que tenia quan es van produir els fets. Així, considera que no se'l podria privar de presentar-se a eleccions o ocupar altres responsabilitats. Un argument que el Suprem tomba –l'inhabilita per a tots els càrrecs públics– i que ara haurà de valorar el Constitucional.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF