La Moncloa manté la voluntat de reunir la taula de diàleg malgrat el govern en funcions

L'executiu espanyol evita valorar la sentència del Suprem i urgeix a convocar noves eleccions

Un cop inhabilitat com a president, Quim Torra deixa de ser l'interlocutor vàlid de la Generalitat amb el govern espanyol. La presidenta del principal partit al govern espanyol, Cristina Narbona, ha deixat clar que el fins ara cap del Govern no pot continuar exercint aquesta "funció". Però a diferència del que van defensar inicialment els socialistes quan Torra va donar al gener la legislatura per esgotada, Narbona ha assegurat que mantenen la "disposició" a reunir la taula de diàleg entre els dos governs, que va quedar aturada arran de la pandèmia. Així ho ha confirmat posteriorment la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de la valoració oficial del govern espanyol de la sentència del Suprem. "Creiem fermament que allà és on hi ha d'haver les sortides i les solucions que Catalunya i Espanya esperen", ha dit.

Però qui hauria de participar en l'eventual trobada entre executius? "Qualsevol diàleg entre dues administracions s'ha de dur a terme entre persones que estiguin capacitades per prendre decisions", ha afirmat Narbona. Els membres del govern en funcions? "En aquesta taula hi seuen dos partits polítics que decidiran quins són els seus representants", ha matisat Calvo en declaracions als mitjans des del Congrés. La vicepresidenta, de fet, no ha tancat la porta a la participació de Torra sempre que no sigui com a president. Amb tot, ha tret ferro a aquest fet, recordant que ja es va decidir que "els presidents de Catalunya i del govern d'Espanya ja no seurien a la següent reunió".

Calvo no ha volgut entrar en el fons de la sentència del Suprem. "No correspon al poder executiu fer-ho", ha justificat, però sí que ha opinat que cal convocar eleccions "com més aviat millor". "Convindria que Catalunya entrés en un altre espai en el que siguin els catalans els que parlin", ha dit, afegint que seria "molt útil per afrontar [...] una relació de retrobament i cooperació amb Catalunya el més fructífera possible". "S'han de produir com més aviat millor unes eleccions autonòmiques que permetin als catalans superar la situació de paràlisi i bloqueig generada per l'actitud dels partits independentistes durant els últims mesos", ha asseverat Narbona.

A l'espera de veure la reacció dels ministres d'Unides Podem –el president del grup parlamentari, Jaume Asens, ja ha qualificat la sentència d'"injusta"–, l'única veu discordant que s'ha fet sentir aquest dilluns a l'executiu espanyol en relació amb la sentència ha sigut la del ministre independent Manuel Castells. El titular d'Universitats, també partidari d'eleccions, ha qualificat d'"exagerada" la inhabilitació de Torra per haver penjat una pancarta i ha afegit que l'actuació de la Junta Electoral Central és una "provocació". "En realitat la Junta Electoral és un òrgan administratiu i, personalment i respectant les decisions judicials, em sembla exagerat que es proposi inhabilitar", ha dit en una entrevista a TVE, prèvia a la confirmació de la sentència.

PP, Cs i Vox s'atribueixen el mèrit de la inhabilitació

La decisió judicial, per contra, ha sigut celebrada pels partits més a la dreta del Congrés, i tots ells s'han intentat atribuir el mèrit de la inhabilitació del president. "Gràcies a la denúncia del PP davant la Junta Electoral Central Torra ha sigut inhabilitat pel Tribunal Suprem", ha escrit en un tuit el president del PP, Pablo Casado, malgrat que la denúncia inicial contra Torra per la pancarta en suport als presos i exiliats va ser presentada per Ciutadans. D'aquí que la portaveu de l'executiva estatal del partit taronja, Melisa Rodríguez, hagi tret pit també d'haver actuat quan el govern espanyol "no va fer absolutament res". I Vox no ha sigut menys: el portaveu del partit ultra, Jorge Buxadé, i la responsable dels serveis jurídics, Marta Castro, s'han encarregat de recordar que els de Santiago Abascal van formar part de la querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Torra. La triple dreta, això sí, coincideix –com el govern espanyol– en la crida a unes noves eleccions.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF