LA NOVA LEGISLATURA
Política 24/05/2018

Torra estudia accions contra el veto als consellers

El president encarrega als serveis jurídics informes sobre opcions per superar el bloqueig de la Moncloa

Núria Orriols / Aleix Moldes Dani Sànchez Ugart
5 min
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ahir al migdia sortint del Parlament després d’assistir a una reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Barcelona / MadridLa política catalana torna a transitar per terreny desconegut. Malgrat que el Parlament va elegir Quim Torra com a president i aquest va signar el nomenament dels seus consellers, la formació del Govern es manté bloquejada per la negativa del govern espanyol a publicar en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la designació de presos i exiliats com a membres del Govern. Ahir el president Torra va decidir ajornar la presa de possessió prevista a l’espera d’un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, un òrgan consultiu que l’assessorarà sobre quines sortides hi ha davant el posicionament de la Moncloa, que ahir, lluny de rectificar, es va refermar en el veto als consellers presos i exiliats.

El govern espanyol, un cop s’ha tret de sobre l’única pressió que tenia per accelerar l’aixecament del 155 -el PNB li va salvar ahir els pressupostos-, insisteix que Torra ha de proposar consellers sense càrregues judicials. Tot i que fonts de l’executiu de Mariano Rajoy segueixen sense precisar amb quina base legal retenen la publicació dels consellers, sí que van deixar clar que no mouran peça. Es volen mantenir a l’espera que la pressió per tenir un Govern efectiu i recuperar les institucions faci desistir aviat el nou president de la restitució.

Dictamen jurídic

Davant del bloqueig, Torra va optar per estudiar possibles respostes. En un comunicat, va anunciar la sol·licitud d’un dictamen jurídic sobre els escenaris que s’obren davant la decisió del govern espanyol. També va recriminar a l’Estat que no hagi contestat la carta del secretari de Govern, Víctor Cullell, al seu homòleg instant-lo a autoritzar els nomenaments dels consellers o, en cas negatiu, explicar amb quina base legal veten Josep Rull, Jordi Turull, Antoni Comín i Lluís Puig. Amb la petició del dictamen, el president vol determinar les opcions que té davant del bloqueig: si pot autoritzar ell directament la publicació dels nomenaments al DOGC davant la “deixadesa de funcions” de la Moncloa; si els consellers presos i exiliats poden prendre possessió a distància, o si pot emprendre accions legals contra l’executiu de Mariano Rajoy.

Fonts governamentals admeten que la situació és complexa: mentre no es formi govern, la intervenció del 155 seguirà vigent, i en aquesta situació la Generalitat no pot emprendre cap acció contra l’executiu de Mariano Rajoy. Ara bé, matisen que sí que ho podria fer el mateix president Torra -a qui se li estan limitant les competències per designar el seu Govern- o els mateixos afectats, Rull i Turull, que estan en presó preventiva, o els consellers exiliats Puig i Comín. Fonts del PDECat veuen el nomenament dels presos com una oportunitat més per denunciar la repressió i per evidenciar que, abans de vulnerar-los els “drets polítics”, el jutge Pablo Llarena tindria altres opcions com un permís penitenciari o deixar-los en llibertat. Una “repressió” que ja s’ha posat de manifest amb l’última negativa de deixar-los sortir de la presó, diuen.

En canvi, la Moncloa veu en Llarena l’aval als seus dubtes sobre el nomenament. Ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va defensar la inviabilitat que els presos i exiliats siguin membres del Govern malgrat que tinguin els drets polítics intactes. I va posar el focus sobre el nou president: “Està en mans del senyor Torra. Ell sap què ha de fer per posar fi al 155”. Fonts independentistes interpreten que el govern espanyol està allargant la publicació a l’espera que el Tribunal Suprem prengui decisions: en pocs dies s’espera que la sala del tribunal decideixi sobre els recursos contra el processament per rebel·lió i confirmi la decisió de Llarena. Això tindrà un impacte polític de primera magnitud: suspendrà, ara sí, el dret dels processats a exercir càrrecs públics. De fet, ahir Sáenz de Santamaría ja va donar pistes sobre la seva voluntat d’esperar. “El Parlament es va constituir al gener”, va dir per justificar que després de tants mesos ara no ve d’uns dies.

Ara bé, fonts jurídiques consultades posen límit al bloqueig inèdit que està protagonitzant la Moncloa. La llei del Diari Oficial de la Generalitat marca que hi ha un termini de deu dies hàbils per fer les publicacions. En cas que se superi aquest termini, els experts consultats valoren que el govern espanyol podria incórrer en una il·legalitat. De fet, associacions de juristes com Drets ja han anunciat que emprendran accions quan s’esgoti aquest període. Una interpretació, però, que no comparteixen del tot des de JxCat, ja que interpreten que el govern espanyol ja està actuant fora de la llei. Consideren que aquest és un marge de temps tècnic que es dona al DOGC, i el govern espanyol ja ha esgrimit arguments polítics per aturar els nomenaments.

De fet, el portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, va defensar que mantenir el 155 i no oficialitzar la designació dels consellers presos i exiliats al DOGC era una decisió “política” davant d’un Govern que, a parer seu, vol seguir la mateixa dinàmica que l’anterior. Una tesi que també abraça Ciutadans. El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, per la seva banda, va negar la major i va defensar que és Torra i no Rajoy qui nomena els consellers.

Consellers substituts

Ara bé, preguntat pels periodistes, Pujol no es va comprometre a mantenir Turull, Rull, Puig i Comín en cas que el govern espanyol mantingui el bloqueig. I és que, davant la suspensió dels drets dels consellers pel Suprem, tant JxCat com ERC ja han definit qui en seran els substituts. “Hem de tenir tots els escenaris previstos. Si els consellers presos o a l’exili no poden estar davant les conselleries, hem de tenir preparat el relleu”, explicava ahir a La Xarxa la portaveu parlamentària d’ERC, Anna Caula. Els republicans i JxCat, de fet, volen aprofitar per equilibrar la paritat de l’executiu a través d’aquestes probables substitucions. Per això, en el cas d’ERC, el relleu de Comín serà l’actual secretària de la mesa del Parlament, Alba Vergés, segons ha pogut saber l’ARA. Aquest no era el pla fa unes setmanes. El seu futur era seguir al Parlament i encapçalar la candidatura d’ERC a Igualada en les municipals de l’any que ve, però diverses fonts apunten que finalment s’ha optat per ella i no per Joan Ignasi Elena o per David Elvira, dos dels noms que s’havien sondejat.

Pel que fa a JxCat, Damià Calvet serà qui rellevarà Josep Rull a la conselleria de Territori. Calvet és una de les persones de confiança de Rull i actualment ocupa la direcció de l’Institut Català del Sòl. A Cultura serà Laura Borràs qui substituirà Lluís Puig. L’exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes era des de fa setmanes la més ben posicionada per ocupar el càrrec. Pel que fa a Jordi Turull, serà Elsa Artadi qui canviarà la conselleria d’Empresa per la de Presidència, un càrrec que compatibilitzarà amb el de portaveu de l’executiu. A Artadi la substituirà una consellera a Empresa, cosa que doblarà el nombre de dones del Govern. De tres passaran a sis.

I del consell executiu menys paritari des del 2003 es passarà al més paritari de la història: sis conselleres i set consellers.

Queixes a JxCat per la poca informació que la direcció trasllada al grup

La reunió d’ahir del grup de JxCat va estar marcada pel bloqueig del govern espanyol al nomenament dels consellers i la reorganització del grup al Parlament un cop es formi l’executiu. Ara bé, també hi va haver espai per valorar les últimes decisions que ha pres la direcció, amb la presència del president, Quim Torra, i l’expresident Carles Puigdemont a través de videoconferència. Segons fonts coneixedores, alguns diputats es van queixar de trobar-se al marge de la presa de decisions i van reclamar més participació. Una de les més incisives va ser la diputada Isabel Ferrer, que va lamentar la falta d’informació traslladada al grup en les últimes setmanes i la falta de paritat a l’executiu. Mentre que algunes fonts afegeixen que el malestar és compartit per altres diputats, altres membres de JxCat consultats treuen ferro al discurs de Ferrer reduint-lo a l’“opinió personal” de la diputada. Tot i això, afirmen que la intervenció va ser ben rebuda per altres diputats -com la representant per Tarragona Teresa Pallarès, que li va “agrair la sinceritat”- i que tant Torra com Puigdemont van entomar la crítica. Van justificar la manca de paritat per complir amb la restitució dels consellers.

stats