NOVA ETAPA

Torra fa del xat dels jutges l’inici de “l’acusació a l’Estat”

El president de la Generalitat exigeix la dimissió de Lesmes i una investigació a la Fiscalia pels insults de magistrats a l’independentisme

Des de fa setmanes, el president de la Generalitat, Quim Torra, repeteix una mateixa consigna de cara a les pròximes setmanes i, sobretot, al judici del referèndum de l’1 d’octubre: “Hem d’anar a acusar l’Estat”. És a dir, convertir el que -segons el cap de l’executiu- ha sigut una “farsa” i una “causa general contra l’independentisme” en un bumerangper a les institucions espanyoles, remarcant que diversos tribunals europeus no han entregat els líders polítics exiliats, inclòs l’expresident Carles Puigdemont, pels delictes pels quals seran jutjats els dirigents actualment empresonats a Espanya.

Seguint aquesta línia i coincidint amb l’aniversari de les detencions i els escorcolls del 20-S per aturar el referèndum, ahir Torra va apujar el to contra el sistema judicial després de conèixer els insults -“colpistes, nazis o germen”- que diversos magistrats de tot l’Estat han dirigit a l’independentisme durant el Procés en un xat privat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). “La poca confiança que pogués quedar en la justícia espanyola avui s’ha trencat definitivament. No hi ha seguretat jurídica per als independentistes a l’estat espanyol”, va sentenciar el president de la Generalitat en una compareixença institucional convocada a primera hora del matí de manera urgent.

Per a Torra, l’animadversió que es desprèn dels comentaris dels magistrats implica que els presos polítics “no poden tenir un judici net i imparcial”, malgrat que ara per ara els jutges que han fet aquests comentaris no estan identificats ni tampoc se sap si han instruït alguna causa del Procés. De fet, Torra va reclamar que s’obri una investigació en el marc del CGPJ perquè s’identifiqui els autors i en quins procediments judicials han participat, a més d’instar la fiscalia a determinar si es poden depurar responsabilitats. El president de la Generalitat, però, no va donar marge de reacció al president del CGPJ, Carlos Lesmes, ja que li va exigir que dimiteixi del càrrec.

Passivitat del CGPJ

Torra també va demanar al president espanyol, Pedro Sánchez -amb qui va intentar contactar ahir sense èxit, segons el seu entorn-, que prengui mesures “contundents”. De fet, el mateix Sánchez va admetre que “no havia tingut temps” de parlar amb el president de la Generalitat, però va expressar la voluntat de fer-ho. Tanmateix, no sembla, ara per ara, que el president espanyol consideri prioritari abordar els insults de jutges als independentistes. Des de Salzburg, va dir que no comentaria missatges “privats” entre els magistrats -va admetre que no havia pogut veure les captures de pantalla- però que, sigui com sigui, tenia “confiança” en la justícia. Al seu parer, els independentistes empresonats tindran un “judici just” - informa Dani Sánchez Ugart.

El Consell General del Poder Judicial, per la seva banda, tampoc va reaccionar. Fonts d’aquest organisme assenyalaven ahir a l’ARA que en cas que hi hagi una denúncia -ahir no en tenien constància- s’obrirà una investigació que podria durar setmanes. “Una eventual sanció no és d’avui per demà”, afegien, segons informa Mariona Ferrer. Tanmateix, fa uns mesos el CGPJ sí que va actuar d’ofici per sancionar un magistrat que havia titllat en un xat similar de “terroristes uniformats” els policies que van actuar l’1-O contra els votants. Una diferència que, segons el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, és una doble vara de mesurar. Per a la CUP, “el sistema judicial està podrit”.

Malgrat la passivitat de Sánchez i el CGPJ, qui sí que va moure peça ahir van ser quinze eurodiputats -a més dels catalans, de cinc estats més- per reclamar a la Comissió Europea que obri una investigació. Al seu parer, els insults dels jutges “violen” drets fonamentals i “posen en perill” la independència judicial. De fet, el president Torra també va dir ahir que a banda de les accions que pugui emprendre dins l’estat espanyol -demanarà un informe jurídic per decidir-ho- també posarà el cas en coneixement de les institucions europees.

Un any del 20-S

Torra, que va comparèixer al Palau de la Generalitat, va començar la declaració institucional fent referència a les manifestacions del 20 de setembre -ahir feia un any de la protesta que va servir de pretext a l’Audiència Nacional per empresonar els Jordis- en contra dels escorcolls i les detencions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per evitar el referèndum. Per al cap de l’executiu català, que a la tarda va participar en la concentració davant la seu d’Economia amb la majoria del Govern, aquell dia va ser l’inici de la construcció de la causa de rebel·lió al Tribunal Suprem. L’expresident Carles Puigdemont va avalar també a través d’un vídeo penjat a Twitter aquesta idea, però va considerar que un any després, malgrat les dificultats, la “majoria republicana avança”. “La República està a les nostres mans”, va dir Puigdemont des de Bèlgica, i va afegir que no depèn de “jutges fanàtics”, referint-se als insults del xat del CGPJ. Des de l’oposició, però, s’interpretaven els fets de manera molt diferent. Tant Ciutadans com el PP van convenir a titllar de “cop a la democràcia” o “setge” a la legalitat les protestes del 20-S de l’any passat i van emmarcar dins la normalitat i en l’àmbit privat els correus amb insults de jutges a l’independentisme. El líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, fins i tot va dir que els missatges -que conteniem comentaris vexatoris cap als independentistes-“representaven el sentiment de la majoria de la societat catalana i la totalitat de l’espanyola”.

A mesura que s’acosti el judici de l’1-O -ara per ara es preveu que serà a la tardor o a principis de l’any que ve-, l’independentisme posarà el focus en la defensa dels drets civils i polítics i es dedicarà a assenyalar el que considera una causa política sense garanties. És el que Torra ha anomenat “acusar l’Estat” i que també es reproduirà a l’exterior amb mobilitzacions davant les ambaixades espanyoles -a semblança del Procés de Burgos en el tardofranquisme- als països de la UE quan comenci el judici.

El PDECat proposa una “cimera”

de partits sobre Catalunya

La vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, va proposar ahir la celebració d’una “cimera” de tots els partits espanyols sobre Catalunya. En declaracions des del Congrés, va assegurar que “estem davant d’una crisi d’estat” arran de l’escàndol del xat ofensiu dels jutges i es va sumar a les peticions del president de la Generalitat, Quim Torra, perquè “s’excarcerin immediatament” els presos polítics. Nogueras va obrir la cimera a tots els partits que se sentin “demòcrates”, incloent-hi el PP. Fonts del PDECat van assenyalen que de moment només és una “idea” i que encara està “per determinar” quan se celebraria i on, si a la capital espanyola o bé a Catalunya.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF