Torra i Sánchez afegeixen incertesa a la taula de diàleg en els 10 anys de la sentència

El president creu que el TC va demostrar la "inutilitat" de dialogar dins de la Constitució

El desè aniversari de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va retallar l'Estatut ha deixat aquest diumenge reflexions per a tots els gustos, però també un cert punt de connexió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez. Recordant aquell polèmic veredicte del TC, els dos dirigents han coincidit a afegir més incertesa sobre quan es reactivarà la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat, que va quedar suspesa amb el coronavirus i que encara no té data per tornar a funcionar.

10 anys de la sentència que va capgirar la política catalana

Per al president la sentència de fa 10 anys va ser un "menyspreu a la voluntat del poble de Catalunya" i un "acte unilateral" de l'estat espanyol que trencava el pacte constitucional. Ara bé, no s'ha quedat aquí i també n'ha fet una lectura en clau actual. Torra ha considerat que aquell veredicte demostra "la inutilitat" del diàleg amb l'Estat si es planteja fixant com a "límit" la Constitució. El comentari és rellevant tenint en compte tots els dubtes que planen sobre la reactivació de la taula del diàleg. A més, Torra ha recuperat avui la idea de la desobediència i ha considerat que la independència és irreversible i que no s'ha de renunciar a res per aconseguir-la sempre que sigui per vies democràtiques, pacífiques i "desobeint quan calgui de manera no violenta".

Tampoc de la boca de Sánchez ha sortit un aposta gaire més ferma per recuperar la taula. En una entrevista amb La Vanguardia, ha assegurat que la voldria recuperar per a aquest juliol però que veu "un context difícil a Catalunya" perquè creu que s'està generant "una situació clarament preelectoral". Per a ell la sentència és un dels capítols de la crisi política amb Catalunya i no hi veu una solució fàcil ni sembla tenir pressa per trobar-la: "No ho resoldrem ni en un mes, ni en dos mesos, ni en un any, ni en dos, però s'ha de començar a resoldre". Per ara, doncs, Sánchez es mou en una ambigüitat calculada. No renega completament de la taula però no hi posa un horitzó clar.

Tant l'actitud de Torra com la de Sánchez comprometen ERC. Els republicans són els autors intel·lectuals de la taula, que van posar com a condició al PSOE a canvi d'abstenir-se al gener amb la investidura de Sánchez. El partit de Junqueras ha insistit una vegada i una altra que cal recuperar-la com més aviat millor, però fins ara no se n'han sortit. El vicepresident del Govern i coordinador general d'ERC, Pere Aragonès, ha arribar a fixar a Sánchez el 15 de juliol com a data límit, però ara mateix res fa pensar que sigui abans d'aquella data. 

Un calendari complex

Les eleccions basques i les gallegues estan fixades per al 12 de juliol i l'Estat prepara un homenatge a les víctimes del coronavirus pel 16 del mateix mes. Difícilment Sánchez voldrà fer-se abans una foto amb l'independentisme català. Torra tampoc ha mostrat tenir pressa. Aquesta setmana va dir que abans de tornar a seure cara a cara amb el govern espanyol convocaria una cimera amb partits i entitats independentistes, i ara per ara aquesta cita no té data. Amb totes aquestes complicacions afegides, els republicans es conformarien que la taula es reactivés la segona quinzena del juliol. 

Torra convocarà partits i entitats independentistes abans de la taula de diàleg

Quant als continguts a tractar en el marc de la taula de diàleg, sempre hi ha hagut debat sobre si han de respectar o no els límits de la Constitució. ERC i el PSOE ja van tenir aquest problema quan negociaven l'acord d'investidura i van trobar la següent solució. Aquell acord diu que les dues parts portaran a la taula "amb llibertat" els continguts que creguin necessari portar-hi i que la taula actuarà "sense més límit que el respecte als instruments i als principis de regeixen l'ordenament jurídic democràtic". El redactat, doncs, és prou ambigu perquè els socialistes puguin defensar que la taula és del tot constitucional i el republicans esgrimeixin que s'hi pot parlar d'autodeterminació i amnistia sense cap problema. En la primera i fins ara única reunió de la taula, que es va fer el 26 de febrer a la Moncloa, Torra va assegurar que hi havia hagut un "debat honest i franc" en què s'havia pogut "parlar de tot".

Des d'aquell 26 de febrer, però, hi ha hagut un canvi substancial en la política espanyola que impacta de ple en la taula. ERC ja no és el soci clau de la governabilitat espanyola per la irrupció de la versió pactista de Ciutadans. 

Arguments per la independència 

Molts líders han reaccionat aquest diumenge al veredicte del Constitucional d'avui fa 10 anys. Aragonès, per exemple, ha considerat que va donar "la raó" a a aquells que "sempre" han defensat la independència com a "única sortida" per a Catalunya. "Avui tenim més raó i raons que mai", ha resumit. També s'ha mostrat crític amb l'alt tribunal l'expresident Carles Puigdemont, que ha lamentat que una dècada després l'Estat no només no ha fet "autocrítica" d'aquells fets sinó "tot el contrari". 

Una lectura ben diferent és la que n'ha fet el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha considerat que 10 anys després de la sentència només hi ha un camí per avançar, que és el de la "màxima unitat, el bon govern i la voluntat i capacitat negociadores". En el desè aniversari de la decisió del TC que va capgirar la política catalana, una cosa no ha canviat: els diagnòstics sobre el que li cal a Catalunya continuen sent molt diferents. 

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF