Trapero afirma que tenia a punt un dispositiu per detenir Puigdemont i el Govern després de la DUI

Assegura que va advertir el Govern que no comptés amb el cos per fer la independència

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

Josep Lluís Trapero dona la cara. El major dels Mossos d'Esquadra ha accedit a respondre com a testimoni tot i estar processat per rebel·lió a l'Audiència Nacional, i ho ha fet per explicar detalladament les decisions que va prendre en les dates assenyalades del Procés, des del relleu de Jordi Jané per Joaquim Forn al capdavant de la conselleria d'Interior al juliol fins al 27 d'octubre, passant pel 20-S i l'1-O, així com les reunions prèvies tant amb la Guàrdia Civil com la Policia Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) abans del referèndum. Trapero ha defensat en tot moment el cos dels Mossos; ha marcat distàncies amb el Govern –atribuint "un punt d'irresponsabilitat" a les declaracions prèvies de Forn a l'1-O–; ha admès discrepàncies amb el coordinador de l'operatiu policial Diego Pérez de los Cobos, però ha subratllat que havien d'actuar sota un sol dispositiu el dia del referèndum; ha assenyalat que tots els cossos policials tenien l'ordre de la magistrada Mercedes Armas del TSJC d'"actuar amb contenció i garantint la pau social" i ha deixat el seu titular per al final, ja en l'interrogatori de les defenses.

Trapero repeteix al Suprem el que ja va dir a l’Audiència Nacional

En resposta a l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha assegurat que tenia a punt un dispositiu per atendre a possibles requeriments judicials -ha concretat que podia ser la detenció de Carles Puigdemont i de tot el Govern després de la declaració d'independència-, i que dos dies abans del 27-O va comunicar-ho tant al fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada com al president del TSJC, Jesús María Barrientos. El mateix dia de la DUI els va enviar dos correus electrònics per posar-se a la seva disposició, ha explicat, tal com ja havia declarat en fase d'instrucció a l'Audiència Nacional.

Una afirmació que corrobora la seva llunyania amb els plans del Govern, anunciada ja en una reunió el 28 de setembre al Palaua de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i la cúpula dels Mossos. "Li traslladem la nostra preocupació dient que hi hauria 2 milions de persones i 12.000 policies actuant i que això necessàriament ocasionaria conflictes greus d'ordre públic i seguretat ciutadana [l'1-O]", ha explicat Trapero, preguntat per Manuel Marchena. El president del tribunal ha introduït una novetat en l'interrogatori atorgant-se la prerrogativa prevista a la Llei d'Enjudiciament Criminal d'interpel·lar el testimoni. 

Limitacions per a la Fiscalia

L'interrogatori de la Fiscalia ha topat amb les limitacions per preguntar sobre aspectes clau de l'acusació, ja que no van demanar el testimoni de Trapero i Vox s'ha descuidat d'interrogar sobre reunions importants per al relat de la rebel·lió. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha estat víctima de les seves pròpies decisions i s'ha vist obligat a restringir part de l'interrogatori a petició de les defenses. Després, però, ha fet ús dels seus poders per qüestionar Trapero sobre els fets rellevants que havien quedat en l'aire.

Per què Melero ha tallat l'interrogatori a Trapero i Marchena ha suspès la sessió per deliberar?

Després del recés del migdia, el fiscal Zaragoza ha tret el debat sobre la prioritat de preservar la convivència ciutadana o el compliment de la interlocutòria judicial. Trapero ha deixat clar que la magistrada Armas va entregar la part dispositiva on s'establia l'ordre d'impedir l'1-O, i que la referència a garantir la "convivència ciutadana" present en un dels fonaments jurídics de la interlocutòria la va saber l'endemà a través dels mitjans de comunicació. El major dels Mossos ha assegurat que no es va avantposar la pau social al compliment de la instrucció judicial, sinó que era el mètode que s'havia d'utilitzar per fer-ho.

En aquest punt, Trapero ha revelat una instrucció d'Armas –ja declarada a l'Audiència Nacional– al final de la reunió del 27 de setembre amb els responsables policials presents: "Actueu amb paciència, contenció i en tot moment garantint la pau social". En aquesta mateixa línia, ha defensat que li va semblar "ofensiu" que De los Cobos titllés "d'excusa" per no complir la instrucció judicial el fet que Trapero situés "límits" a l'ús de la força. 

"No és veritat que la secretària judicial hagués de sortir camuflada el 20-S": frases destacades de la declaració de Trapero

Diferències amb Forn

Un altre dels aspectes clau de la declaració ha estat la intenció de Trapero de marcar distàncies amb el Govern. I més després del relleu de Jané com a conseller d'Interior a l'estiu. Ha assenyalat que ells dos, Jané i ell, portaven temps "incòmodes" sobre la "deriva política" que hi havia al Govern. Segons la seva "percepció", Jané, igual que Albert Batlle, van marxar perquè "no volien córrer cap tipus de risc". El major dels Mossos també ha censurat algunes de les declaracions de Forn sobre el paper dels Mossos a les portes de l'1-O, assenyalant que no impedirien el referèndum, perquè tenien un "punt d'irresponsabilitat". I ha recordat que això ho va transmetre llavors al Govern.

El Judici al plató: Trapero critica Forn i dos votants de l’1-O es queden de pedra

També ha negat ingerències polítiques de la conselleria d'Interior. Responent a l'advocada de l'Estat sobre si Forn va donar alguna ordre per "minimitzar riscos", Trapero ha replicat que no. Ja responent a l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha parlat de la "inquietud" que generava al cos que amb l'arribada del nou conseller s'insistís que es facilitaria la celebració del referèndum. "Si tens un govern que d'alguna manera afavoreix o impulsa un acte il·legal però alhora té un cos policial que té dependència governativa, això necessàriament haurà d'anar en sentit contrari al parer dels sindicats i en general del cos", ha etzibat. Ara bé, ha deixat clar que Forn després va fer una intervenció "prou contundent sobre la independència del cos" perquè amb el temps "va anar entenent" les diferències entre el Govern i els Mossos.

Zaragoza ha volgut punxar Trapero amb el fet que les instruccions de Fiscalia i informes dels Mossos en compliment de les ordres judicials, els transmetia a l'exconseller d'Interior. Una manera de buscar la suposada connivència dels Mossos i el Govern per fer la rebel·lió. Però el major del cos ha donat un caràcter de normalitat a aquesta interlocució freqüent amb Forn, malgrat que algunes instruccions de la Fiscalia subratllessin que s'havien de mantenir en secret. "Ho faig des de la confiança, perquè són ordres sobre un dia [l'1-O] que té transcendència més enllà del compliment d'una ordre judicial perquè podia afectar la seguretat ciutadana i l'ordre públic", ha apuntat.  

Urías: “Que ningú es faci il·lusions amb Estrasburg”

Trapero ha avalat així els informes de riscos de la comissaria general d'Informació sobre els escenaris "d'escalada de violència" que es podien produir l'1-O, però ha matisat que era una possibilitat de caràcter "puntual" en una quarantena de col·legis. Per la seva ubicació, ha dit Trapero, es podien produir "xocs" com a conseqüència de l'actuació policial per part de grups d'una "certa radicalitat" que els Mossos ja tenien detectats de manifestacions anteriors, tot i que no ha precisat si es tractava dels CDR. 

Malestar per la designació de De los Cobos

Al llarg de l'interrogatori, Trapero ha volgut deixar clar en tot moment la voluntat d'autonomia dels Mossos respecte l'executiu i també de la resta de cossos de seguretat de l'Estat. Per això, ha admès el seu malestar amb la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l'actuació policial relativa a l'1-O. Tal com ja van explicar els seus comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo, el considerava un càrrec més "polític" que no pas "operatiu". Però ha marcat distàncies entre el seu posicionament i les declaracions de Forn assegurant que el Govern "no acceptava" aquesta designació. "Una cosa és expressar que no era la persona oportuna i una altra molt diferent no acceptar l'ordre de la Fiscalia: això no es va donar en cap moment", ha asseverat recordant que van enviar una circular a tot el cos de Mossos per "donar un missatge de tranquil·litat" sobre el nomenament de Pérez de los Cobos. És per aquestes diferències amb De los Cobos que Trapero va encarregar a Ferran López que assistís a les reunions de coordinació prèvies a l'1-O.

El xèrif i el major

L'actuació dels Mossos els dies previs a la votació han estat objecte de debat, i Trapero ha posat de manifest que la intervenció de la magistrada del TSJC Mercedes Armas va canviar els plans respecte a la instrucció de la Fiscalia. Ha subratllat que va presentar un dispositiu de 40.000 agents -que necessitava de suport dels altres cossos perquè Mossos no té aquest volum d'agents- per complir amb l'ordre del ministeri públic de precintar els col·legis i col·locar un perímetre acordonat de 100 metres. "El TSJC no preveia el mateix", ha apuntat, i després ha advertit que l'ordre de la jutge feia que les de Fiscalia ja no estiguessin "en vigor".

Un dispositiu conjunt per l'1-O

És precisament amb l'ordre del TSJC que l'escenari canvia per complet, ha dit Trapero, i que se situa els tres cossos de seguretat en un pla d'igualtat, de manera que la idea ja no és configurar "tres dispositius, sinó un". El repartiment de tasques implica que els Mossos desenvoluparan les actuacions orientades a tancar aquells col·legis on tinguin lloc "activitats encaminades a la preparació del referèndum fins a l'1 d'octubre". "El que van veure les patrulles amb caràcter universal és que no s'estaven realitzant actes preparatoris vinculats a l'1-O. Si haguessin vist urnes, s'haguessin precintat", ha puntualitzat Trapero davant la insistència de Zaragoza.

Ja focalitzats en l'1-O, el major dels Mossos s'ha espolsat les crítiques dels alts càrrecs de Policia Nacional i Guàrdia Civil i ha subratllat que estava "pactat" que la policia catalana faria la "feina prèvia" d'acudir amb binomis d'agents a tots els col·legis, segons va explicar López en dues reunions amb els comandaments de Mossos. Una decisió que no ha satisfet Zaragoza, que ha insistit si amb aquesta parella d'agents pretenien complir l'ordre judicial. Trapero ha insistit en l'actuació conjunta dels tres cossos i ha subratllat que no hauria estat efectiu anar a "100 col·legis i deixar els altres 2.200 que fessin el que volguessin [els ciutadans]". "El binomi forma part del dispositiu que s'ha de sumar a la part més d'ordre públic", ha continuat Trapero, àmbit del qual s'encarregaven Policia Nacional i Guàrdia Civil. Per què?, ha qüestionat Zaragoza, ràpidament replicat per Trapero: "Ells tenien 6000 i nosaltres 800 [efectius d'ordre públic]". Així, el major dels Mossos ha remarcat la seva determinació per complir l'ordre judicial i ha assegurat que li hagués "encantat" obtenir més resultats. "Però vam fer entre tots el que vam poder", ha afegit.

Trapero anticipa la seva defensa davant dels 'set magnífics'

Uns resultats que, amb tot, van ser més elevats els de Mossos que els de Guàrdia Civil i Policia Nacional. A preguntes de Vox, ha comunicat que la policia catalana va impedir la votació en prop de 400 col·legis electorals. Fins a prop de 140 centres es tanquen el mateix dia 1: 104 per l'actuació de les unitats ARRO i 24 per l'acció de la patrulla d'agents a primera hora del matí. A banda, Trapero ha explicat que 250 no van arribar a obrir. "Entenc que té a veure amb el treball previ dels Mossos", en relació a les actuacions dels dies anteriors. Així, ha detallat que el material electoral total intervingut va ser 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, quatre ordinadors, un telèfon mòbil i "documentació d'interès de com funcionava el procediment de votació".

Preguntat sobre la revisió d'un total d'11.000 actes de l'1-O, Trapero ha especificat que tota aquesta informació es va acabar revisant al cap d'uns dies a partir de les actes inicials. I una prova que les xifres finals estan fetes "des de la honestedat", segons ha relatat, és que "són inferiors" a les xifres inicials enviades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 10 d'octubre. La nova informació, després de la revisió de les actes, s'envia el 27 d'octubre, quan el cas ja està judicialitzat.

20-S: era "segur" sortir per la porta principal d'Economia

Sobre el 20 de setembre a la seu de la conselleria d'Economia, a preguntes de Vox, Trapero ha contradit la secretària judicial, Montserrat del Toro, que ja va testificar fa uns dies al Suprem, i ha defensat que la sortida que se li va oferir amb un cordó policial de la Brimo i encapsulada amb agents de paisà dels Mossos era "segura". "Teníem previst el cordó policial de la Brimo després del de voluntaris de l'ANC perquè no hi hagués contacte entre els manifestants i els agents dels Mossos", ha assenyalat. Una alternativa que estava preparada a quarts d'onze de la nit. 

Jové, entre les notes de la Moleskine i la troballa de l’‘EnfoCATs’

Així, Trapero ha explicat els motius pels quals va acabar sortint pel terrat. La informació que va rebre va ser que l'escorcoll s'allargava i aleshores el cordó es desmuntava momentàniament. Al cap d'uns minuts va rebre una trucada del jutge instructor del 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que li advertia que havia de garantir la sortida de la secretària perquè les diligències havien finalitzat. El major dels Mossos ha apuntat que va rebre una trucada del cap de mediació del cos informant que s'havia trobat una alternativa –la sortida pel terrat– i l'avalava al veure-la raonable i com a mesura "d'estalvi" per no haver de tornar a muntar el cordó policial.

Trapero ha circumscrit la possible violència d'aquell dia al llançament d'algunes ampolles d'aigua, la destrossa dels cotxes de la Guàrdia Civil i que un grup de persones increpessin uns agents de mediació dels Mossos perquè els van confondre amb agents de la Guàrdia Civil a les portes del Coliseum. A més, ha donat a entendre que no hi havia una informació clara sobre què passava dintre de la conselleria d'Economia perquè el seu únic interlocutor era un agent de la Guàrdia Civil que feia de mitjancer. El major va arribar un moment que va demanar parlar directament amb la lletrada per aclarir-se sobre el que passava, ja que després d'intentar muntar el cordó de la Brimo se'ls va facilitar la informació que encara quedaven hores per acabar l'escorcoll per problemes tècnics.

Marchena no permet una prèvia a l'advocada

Ha pres la paraula només començar l'interrogatori l'advocada de Trapero, que en tot moment ha segut al seu costat. Olga Tubau ha demanat fer unes breus consideracions. El president del tribunal, però, Manuel Marchena, li ha replicat que no és part de la causa i que Trapero és un tercer en aquest procediment, tot i que a la pràctica s'ha convertit en l'acusat número 13 per situar-se en el blanc de la majoria de membres del govern de Mariano Rajoy i dels responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l'1-O.

La cara visible dels Mossos i el blanc de les acusacions

Marchena també ha advertit a Tubau que només podia dur a terme un "assessorament puntual" a Trapero en funció de les preguntes i respondre amb un monosíl·lab de sí o no. Poc abans de l'entrada del major dels Mossos, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha canviat de lloc i ha passat del banc dels acusats al centre de la sala a seure darrer del seu advocat, ja que així pot estar en contacte constant amb el seu lletrat, Xavier Melero.

Una exdirectora de Presidència nega un contracte amb Unipost per les paperetes de l'1-O

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF