Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

Teresa Forcades: “És hipòcrita que els comuns reclamin totes les condicions per al referèndum”

Teresa Forcades, fundadora de Procés Constituent, va tornant a Catalunya per participar en actes a favor del referèndum

La monja benedictina Teresa Forcades (Barcelona, 1966) aprofita els tres anys d’exclaustració que es va agafar per ser candidata a les eleccions del 27-S per escriure. La fundadora de Procés Constituent, però, va tornant a Catalunya per participar en actes a favor del referèndum.

Què hi fa ara a Berlín?

M’amago per poder escriure. Ara estic col·laborant en un llibre sobre el lèxic que fa servir el papa Francesc que sortirà al gener.

I quina paraula li ha tocat?

Legalitat. El Papa defensa que no podem estar sotmesos a la llei, que l’Església no pot imposar normes de manera rígida en temes com l’homosexualitat o l’avortament i que cal tenir en compte les particularitats. Ara els capellans poden donar el perdó a una dona que ha avortat si demostra penediment.

En el referèndum, ¿el conflicte rau entre legalitat i democràcia?

És un xoc de legalitats. La legalitat que emana de la Constitució del 1978 i la legalitat del dret internacional, que recull el dret a l’autodeterminació i que es té en compte en països propers, en la qual s’empara el Govern. És un conflicte que no es pot judicialitzar. La confrontació és la conseqüència de la negativa de l’Estat a buscar-hi una resolució política.

Quin és el posicionament de Procés Constituent davant l’1-O?

A l’última assemblea, celebrada al mes de març, vam aprovar el document Fem procés fent referèndum, en el qual apostem per assolir la independència i impulsar un debat des de baix per decidir quina societat volem per fer front a la crisi.

I quines accions estan fent?

Hem fet diferents actes i formem part des del principi d’Esquerres per la Independència. Fa un mes vaig ser a Lleida amb el Gabriel Rufián i la Mireia Boya i el 8 de setembre seré a Manresa amb el David Fernàndez i l’Anna Simó. També estem fent un vídeo de suport a l’1-O.

¿Li sorprèn l’ambigüitat dels comuns amb el referèndum?

Després de l’experiència frustrada de la coalició i veient el pa que s’hi dona no m’ha sorprès. Hi ha uns equilibris que condicionen la presa de decisions, i l’estratègia electoral també hi juga un paper important.

¿El dret a decidir frustra la coalició amb Catalunya Sí que es Pot?

Vam posar dues condicions: unes primàries veritables que no es fessin per quota de poder i no subordinar el procés constituent, advocant per la unilateralitat si no hi havia acord amb el govern espanyol per fer el referèndum. Ni Gemma Ubasart (Podem) ni Joan Herrera i Dolors Camats (ICV) van acceptar-ho. Només Joan Josep Nuet (EUiA) va dir que sí. Em van oferir anar de número 7 a les llistes, però vam dir que no perquè consideràvem que la unilateralitat era un punt de trobada tant per als que votaran com per als que votaran no, i que no hi podíem renunciar. La defensa de la unilateralitat va impedir la coalició.

Els comuns sempre han defensat una Espanya plurinacional.

Abans Xavier Domènech defensava que per ser seriós com a federalista primer has d’optar per la ruptura i un cop siguem independents parlar d’una federació de pobles ibèrics, que aquesta era l’única via.

Catalunya en Comú segueix defensant un referèndum efectiu, amb reconeixement i garanties.

No hi ha cap procés constituent que s’hagi fet amb les condicions ideals. Em sembla hipòcrita que fins que no es donin aquestes condicions diguin que no es mouran. No depèn de Catalunya, i posar-ho com a condició és hipòcrita.

També s’aferren al canvi polític que hi pot haver a Espanya.

Semblava que Pablo Iglesias podia ser el president del govern espanyol, però aquest moment ja ha passat i el PSOE s’enforteix, i ja sabem què pensen els socialistes del dret a l’autodeterminació. Ara per ara un escenari en què s’accepti aquest dret no és realista.

¿Li sembla més coherent el posicionament de Podem Catalunya?

No seria el nostre, perquè el 9-N ja vam defensar el sí-sí, però sí que demostren coherència democràtica en defensar la unilateralitat, que era el punt de trobada que reclamàvem als comuns.

Està decebuda amb aquest espai?

Suposa un afebliment del seu discurs d’impuls democràtic i de ruptura. Qüestionen i fan front a un marc legal injust en relació amb el deute o els desnonaments, però acaten el marc legal en l’àmbit nacional. És un canvi de criteri.

El procés constituent també ha quedat aparcat.

El canvi d’estratègia del president Puigdemont pel rebuig de la CUP als pressupostos fa que tots els esforços se centrin en el referèndum i el procés constituent es posposa. A Islàndia en un sol dia es van debatre 14 grans acords de país. Estem perdent el temps. Nosaltres vam fer un document inicial on remarcàvem que podríem avançar socialment.

Com es troba el seu moviment?

Hem patit una davallada important i hem passat de 47.000 a 41.000 simpatitzants, però només 500 paguen quota. Molts han marxat a la CUP o als comuns després que la coalició no prosperés.

RE