22/08/2016

També per tu ho farem

2 min
Carbonell en un acte d’ERC a la campanya de les europees del 2014.

President d'ERCJordi Carbonell, humanista, erudit, republicà, d’esquerres… ens ha deixat després de 92 anys d’una vida plena que va saber esmerçar amb amor cap a la seva família, treball per la seva llengua i lluita per la seva nació. Una família construïda amb la seva estimadíssima esposa, la filòloga Hortènsia Curell, amb qui va tenir quatre fills: Jordi, Anna, Roger i Oriol, que els hi han donat un petit estol de néts, que els han omplert de goig la seva vellesa.

Una llengua, la catalana, a la qual va servir amb mestratge com a filòleg des de múltiples responsabilitats: com a secretari redactor del semiclandestí Institut d’Estudis Catalans (1946-50), com a lector de català a la Universitat de Liverpool (1950-52), com a professor dels Estudis Universitaris Catalans (1952-74), la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-72) i la Universitat Catalana d’Estiu (1969), com a catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Càller (1976-92) i sobretot com a primer director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-71). I una nació, els Països Catalans, per la llibertat de la qual va ser detingut, empresonat i torturat diverses vegades durant la dictadura franquista.

De pedra picada

La seva trajectòria cultural i política ens parla d’un patriota i activista de pedra picada, resistent sota el franquisme, que va saber col·laborar amb tota mena d’iniciatives unitàries (Assemblea d’Intel·lectuals, Manifest de Montserrat, Assemblea de Catalunya…) i al qual les renúncies de la Transició el van conduir a la primera línia política liderant Nacionalistes d’Esquerra, un primer intent d’articular electoralment l’esquerra independentista. Justament per tal d’enfortir l’independentisme va entrar a militar en una renovada Esquerra Republicana el 1992, i va esdevenir-ne el seu president del 1996 al 2004.

Per tota aquesta llarga trajectòria va ser justament homenatjat, reconegut i estimat unànimement per la seva gent. Així va rebre el 1984 la Creu de Sant Jordi i, successivament, l’homenatge de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’homenatge de l’Institut Menorquí d’Estudis, l’homenatge de la Universitat de Càller, la Medalla d’Or de la Generalitat, l’homenatge de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Medalla d’Honor de Barcelona i finalment enguany, el 2016, el Premi Pompeu Fabra.

Jordi Carbonell ens ha deixat, però, sense veure acomplert el somni d’una vida intensa: la llibertat del seu poble, del nostre poble. Gràcies, Jordi, pel teu exemple, pel teu coratge, pel teu mestratge. Serà la nostra millor guia. Sense tu i els milers de compatriotes que com tu ens han precedit en la llarga lluita per la justícia social i la llibertat nacional, no seríem tan a prop d’assolir els nostres objectius col·lectius. Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels. Jordi, també per tu, ho farem!

stats