El Suprem rebutja la querella de Vox contra Torra per haver parlat de la via eslovena

El partit d'extrema dreta acusava el president de la Generalitat de conspiració per a la rebel·lió

La sala segona del Tribunal Suprem arxiva la querella de Vox per provocació, conspiració o proposició per a la rebel·lió contra Quim Torra per haver parlat de la via eslovena en unes declaracions a Brussel·les el 8 de desembre. El tribunal assenyala que "l'expressió d'una opció política teòrica pel model eslovè pot semblar un disbarat, irritant i imprudent a Catalunya, però queda emparat per la llibertat d'expressió i encara més en el context retòric amb què alguns polítics s'expressen davant els mitjans, atès que l'expressió d'opinions gaudeix d'un marge de llibertat més gran que troba pràcticament el seu únic límit en la protecció de l'honor i la integritat moral". 

En un acte per presentar el Consell per la República juntament amb Carles Puigdemont, el cap de l'executiu va afirmar que "no hi ha marxa enrere en el camí a la llibertat". "Els eslovens van decidir seguir endavant amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures", va apuntar, en unes declaracions que van causar rebombori en l'activitat política catalana, pels enfrontaments amb l'exèrcit iugoslau que va comportar el procés d'independència d'Eslovènia. 

La via eslovena que Torra reivindica per a Catalunya

En la interlocutòria, redactada pel magistrat Francisco Monterde, se subratlla que no és possible vincular les declaracions del president de la Generalitat als tipus penals. "Pressuposen, més enllà de l'expressió d'idees polítiques, per descabellades que puguin resultar, accions concretes que s'encaminin a l'alçament públic i violent amb les finalitats i els objectius típics de subversió de l'ordre constitucional o segregació d'una part del territori". "La mera menció del precedent d'Eslovènia desvinculada d'accions concretes o decisions ulteriors del mateix querellat no pot lligar-se amb la provocació, la proposició o la conspiració. Per apreciar-ho és imprescindible que com a mínim els fet es puguin situar més enllà de la fase interna de consens d'opinions polítiques, aprovació de comportaments i caure de ple en la fase de resolució manifestada que expressen, no les opinions públiques, sinó les mesures o les decisions externes", afegeixen els jutges. 

El partit d'extrema dreta relacionava les manifestacions de Torra amb accions dels CDR i una suggerència de l'exsecretari de l'ANC Adrià Alsina, que en una piulada proposava que aquests col·lectiu "controlessin la frontera sud de Catalunya per no deixar passar les forces policials espanyoles". "En aquest punt a la querella s'exposen simples sospites, derivades d'opinions i missatges de diversos comptes de Twitter emeses per diferents persones, sense relació laboral, professional, jeràrquica o d'un altre tipus entre o amb el querellat", apunta la sala segona. 

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF