El Suprem manté Forn i Sànchez a la presó: "No hi ha presos polítics, sinó polítics presos"

Fa cas a Vox i obvia la fiscalia, que va demanar la llibertat sota fiança per al conseller

El cop de timó d'última hora del fiscal general de l'Estat ordenant la llibertat sota fiança de 100.000 euros de Joaquim Forn per "raons humanitàries" no ha servit per fer canviar de parer la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem. Dos dies després de la celebració de la vista, els tres magistrats de la sala penal han resolt que el conseller d'Interior continuï a la presó, tal com va demanar l'acusació popular, representada pel partit d'extrema dreta Vox. Fa el mateix amb l'encara diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, en presó preventiva a Soto del Real des del 16 d'octubre.

En una de les interlocutòries fa seves les paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, un dia després de l'entrada a presó dels líders sobiranistes i assegura que "no hi ha presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssim de rebel·lió i sedició". En un esmorzar informatiu a l'Hotel Ritz el 17 d'octubre, Catalá va assegurar que Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no són "presos polítics, sinó polítics presos".

"No existeixen presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició"

Interlocutòria de la sala d'apel·lacions

La sala d'apel·lacions del Suprem fa costat així a la decisió del jutge instructor Pablo Llarena, que el 2 de febrer va decidir mantenir Forn a la presó perquè apreciava risc de reiteració delictiva. De fet, utilitza fil per randa -canviant les paraules- els mateixos arguments. Principalment, assenyala que no es creu el seu compromís d'abandonar la via unilateral, malgrat que ha renunciat a l'acta de diputat i ha anunciat que no vol tornar a ser conseller. Per al Suprem, no hi ha indicis clars que els que han comès els fets que s'investiguen hagin abandonat definitivament "la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat amb la finalitat d'obtenir la independència, cosa que augmenta les possibilitats de reiteració delictiva". A més, situa el conseller d'Interior en l'epicentre de la investigació per "haver permès l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials que intentaven assegurar el compliment de la llei".

"El context polític del moment és més propici a la reiteració dels fets delictius"

Crítiques a la fiscalia

Per rebatre els arguments del ministeri públic, la sala penal retreu al fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar -qui va dictar l'ordre de llibertat sota fiança-, que no argumenti per quina raó no hi ha risc de reiteració delictiva. També assenyala que no té sobre la taula cap document de la defensa en què es destaqui que Forn pateixi una malaltia, tal com va afirmar el ministeri públic en al·legar "raons humanitàries". I és que en el recurs que es revisava, de fa més d'un mes, no es mencionava que el conseller d'Interior va donar positiu en el test de tuberculina i que està rebent tractament. Això es va mencionar en un recurs presentat el 5 de març davant Pablo Llarena.

Risc de reiteració delictiva

A diferència de Forn, la fiscalia ja va demanar mantenir Jordi Sànchez a la presó i la sala d'apel·lacions ha decidit no revisar les cautelars, també segons fonts jurídiques. En la vista es va debatre sobre la decisió de Llarena de mantenir-lo a la presó el 6 de febrer, però amb rerefons de la candidatura a la presidència de la Generalitat.

Va ser en la compareixença davant del tribunal en què el seu advocat, Jordi Pina, va anunciar que Sànchez estava "disposat" a deixar l'escó per poder sortir en llibertat. L'endemà, ahir dimecres, Sànchez va formalitzar la renúncia a la seva candidatura amb una carta al president del Parlament, Roger Torrent, i està previst que en les pròximes setmanes renunciï a l'escó, tal com va avançar Junts per Catalunya.

En la interlocutòria la sala destaca la seva "posició d'influència en les mobilitzacions multitudinàries" per assenyalar que hi ha risc de reiteració delictiva". "Pretenien, amb violència, absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits de substitució de la legalitat constitucional per una altra diferent i espúria, segregar d'Espanya una part del seu territori", puntualitza el text. Sànchez retreia a Llarena que el considerés un "líder carismàtic" del Procés. I la sala s'aferra a la definició de la Reial Acadèmia per assegurar que "està dotat amb un do" i que, com a líder de l'ANC, és una "icona" de les "associacions expertes en mobilitzacions populars".

El TC també rebutja per segon cop que Sànchez surti de la presó

Per unanimitat, el ple del Tribunal Constitucional també ha desestimat aquest dijous el recurs de súplica que va presentar fa dues setmanes l'encara diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez en contra de la decisió del l'alt tribunal de denegar-li l'excarceració. Es tracta de la resposta a un recurs presentat el passat 22 de novembre en contra de la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'enviar Sànchez a al presó. Al tractar-se d'una altra instàncies i ja que el jutge Pablo Llarena va avalar la mesura cautelar, no té efectes sobre la situació de l'expresident de l'ANC. Ara bé, significa, això sí, que Sànchez ja ha esgotat totes les vies de recurs a Espanya -la sala d'apel·lacions del Suprem i el TC- per poder recórrer la seva situació de presó preventiva a instàncies internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg o l'ONU. És el camí que ja va avançar el seu advocat, Jordi Pina.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF