El Suprem torna a rebutjar la petició de llibertat provisional de Joaquim Forn

La defensa argumentava que havia de rebre el mateix tractament que altres càrrecs d'Interior 

El Suprem ha tornat a rebutjar la petició de llibertat provisional de l'exconseller Joaquim Forn. En una nova petició amb data del 5 de novembre, la defensa reiterava els arguments utilitzats en altres escrits i n'afegia un de nou per aconseguir una mesura "més pròxima a la llibertat". En concret, argumentava que Forn havia de rebre el mateix tractament que altres càrrecs del departament d'Interior i dels Mossos d'Esquadra en relació a l'1-O, que no estan privats de llibertat, en referència als investigats a l'Audiència Nacional: Josep Lluís Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig. La sala, però, considera que les circumstàncies no han canviat i que la defensa està parlant d'altres procediments judicials que no tenen connexió processal amb la causa de Joaquim Forn. La fiscalia i Vox també es van oposar a la petició de l'advocat de l'exconseller.

El ponent de la interlocutòria que desestima per enèsima vegada la petició de llibertat de Forn ha sigut Manuel Marchena, que serà el futur president del Consell General del Poder Judicial un cop Carlos Lesmes acabi el seu mandat al desembre. Ho farà en virtut de l'acord al qual han arribat el PSOE i el PP per a la renovació de l'òrgan de govern de la justícia espanyola.

L'última vegada que la sala penal del Tribunal Suprem va rebutjar la llibertat condicional de l'exconseller va ser el 13 de setembre, arran d'una sol·licitud presentada el 3 d'agost. Els magistrats s'aferraven als mateixos arguments que havia esgrimit fins aleshores el jutge instructor de la causa contra el Procés, Pablo Llarena: que hi havia risc de fuga i de reiteració delictiva. Ara bé, van evitar entrar en el fons de la qüestió. En l'escrit de llibertat, Forn demanava que se substituís la presó provisional per qualsevol altra mesura cautelar "més pròxima a la llibertat". Aquell va ser el primer cop que la sala penal, la que s'encarregarà de jutjar els líders independentistes, decidia sobre una petició de llibertat. I no va canviar ni una coma respecte a la posició de Llarena, tot i que no va entrar a valorar la consistència dels indicis sobre els quals es funda la interlocutòria.

Amb aquesta és la sisena vegada que es denega la llibertat de Forn. Al juliol, abans de tancar el processament,  Llarena la va de negar per quarta vegada perquè el jutge va  considerar que el fet que  Forn renunciés a ser diputat i a la política no impedia la reiteració delictiva.  Llarena s'escudava en  les intencions que podia tenir el govern independentista de persistir  en "l'enfrontament amb l'Estat", tal com es descriu en el 'Llibre blanc ' un cop es recuperessin les institucions. Llarena considerava que la gravetat de la pena a la qual s'enfronta era motiu suficient per justificar una fugida sobretot tenint en compte que Forn "comparteix propòsit amb els fugats". A més, el jutge va remarcar en la seva interlocutòria que tindria el suport econòmic i material d'organitzacions que donen suport a la causa independentista, i rebutjava les al·legacions que Forn va presentar pel seu missatge de suport als CDR.

Al maig Llarena ja va denegar la llibertat a Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre del 2017. L'exconseller d'Interior va tornar a registrar un escrit en el qual demanava la seva sortida de la presó i negava que hi hagués risc de reiteració delictiva ni de fuga i adduint circumstàncies personals, però el magistrat no va cedir. Llarena va argumentar la negativa amb la carta que van firmar Forn i Oriol Junqueras i que el  2 de maig  es va llegir a la plaça de Sant Jaume, en la qual expressaven: "Si vosaltres resistiu, nosaltres persistim. Tenim un país viu que no es resigna ni cedeix a la repressió ni a l'amenaça". Després d'aquestes paraules pronunciades per familiars dels consellers en una concentració convocada per les entitats independentistes, Llarena va interpretar que Forn va expressar el seu "suport" als Comitès de Defensa de la República (CDR), motiu pel qual es mantenia el risc de reiteració delictiva. 

L'última vegada que Forn va comparèixer davant de Llarena va ser el 17 d'abril durant les declaracions indagatòries, moment en què el jutge li va notificar formalment que el processava per rebel·lió i malversació. Llavors Forn ja va aprofitar per demanar que el deixés lliure i li va recordar que al gener havia renunciat a l'escó i a la política. A preguntes del seu lletrat, va argumentar que tenia arrelament i que no reiteraria en els delictes, ja que s'havia apartat de la política. Poc després el seu lletrat va posar per escrit aquest i altres arguments i va demanar de nou al jutge que el deixés en llibertat sense sort.

Fins i tot, al mes de març la Fiscalia va sol·licitar que el deixessin lliure amb una fiança de 100.000 euros, al·legant "raons humanitàries" perquè havia donat positiu en la prova de la tuberculina, però el jutge no ho va acceptar i es va alinear amb l'acusació popular –exercida pel partit ultradretà Vox– i el va mantenir a la presó.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF